diumenge, 18 de febrer de 2018

Diumenge 1 de Quaresma - 18 de febrer de 2018


Gn 9, 8-15
En aquest text del Gènesi veiem com Déu pren l’iniciativa i, després del diluvi, fa un pacte amb els homes, però no només amb els homes sinó també amb la natura, la qual hem de cuidar i salvaguardar, perquè no és patrimoni de ningú, sinó de tots els homes. Qui diu natura diu també recursos naturals. Alguns homes no tenen el necessari per a viure perquè altres malbaraten el que no els hi correspon.
Tinc cura dels demès? Tinc cura del medi ambient? Sóc conscient que la terra pertany a les generacions venidores? Què faig per cuidar-la?
El text també ens fa una comparació entre les aigües del diluvi i les del baptisme, que renova i regenera.
Àdhuc els quaranta dies del diluvi ens remeten als quanta dies que Jesús passà al desert i als quaranta dies de la quaresma que acaben d’encetar. Una nova oportunitat per acostar-nos  més al nostre creador i salvador.
1Pe 3, 18-22
Crist patí d’una vegada per sempre. No hi ha cap altre sacrifici que el sacrifici de la creu i l’Eucaristia que Jesús ens va demana fer en “memorial” seu.
Crist és el just que patí per fer justos els injustos (o sigui al homes, a cadascú de nosaltres).
El seu cos, la seva humanitat morí a la creu, però no la seva divinitat. Ha dut la seva “proclama”, el seu evangeli, la seva bona nova als esperits empresonats (als injustos d’altres temps, passats, presents, futurs ???, només Déu ho sap!).
Les aigües del diluvi prefiguren el baptisme: compromís amb Déu de viure amb rectitud de consciència. Però això no ho podem aconseguir per les nostres forces sinó que necessitem l’ajut de Déu que se’ns ha manifestat en la Resurrecció de Jesucrist, qui és a la dreta de Déu Pare, al Cel i a qui tots els estols celestials estan sotmesos.

Mc 1, 12-15
L’Esperit empeny Jesús cap al desert, lloc de trobada amb Déu.
Els 40 dies al desert com a símbol de temps de contacte íntim amb Déu Pare abans de començar la seva missió.
El número 40 té també un significat d’espera confiada com pot ser el de la quarantena mèdica, la quarantena de la dona després d’infantar un fill o el de les 40 setmanes de gestació que culminen en una nova vida.
Així podríem entendre aquests 40 dies de Jesús al desert com un temps de trobada intensa amb Déu Pare per a preparar el seu ministeri, la predicació de la bona nova de la presencia del Regne de Déu a la terra.
Jesús és temptat per Satanàs, com a home; encara que com a Déu és assistit pels àngels (com també ho serà a Getsemaní).
Després Jesús anà a Galilea, a predicar entre els seus, entre els més propers, entre aquells que el coneixien. Allà declara la proximitat del Regne de Déu i convida a convertir els nostres cors i creure en Ell i en el seu evangeli, que no és altra cosa que la instauració del Regne de Déu a la terra.

Acabem de començar la Quaresma, mirem en aquest temps d’acostar-nos més a Jesús. Els mitjans cadascú els trobarà. L’Església ens convida a fer dejuni i abstinència, també a augmentar el nostre temps d’oració o lectura dels Evangelis o la Bíblia, a practicar les obres de misericòrdia i estar més pendent dels germans, a fer almoina i, per què no?, a contemplar i cuidar la natura, obra i reflex de l’amor de Déu.

 Mª Angustias Rodríguez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada