diumenge, 11 de març de 2018

Diumenge 4 de Quaresma - 11 de març de 2018


2Cr 36,14-16, 19-23; Salm 136; Ef 2,4-10; Jo 3,14-21.


Déu ja no és ell, ara només viu en i per els seus fills.

Pare nostre, que esteu en el cel:

... perquè li dolia de perdre el seu poble... (2Cr). El patiment del pare és que pateixin els seus fills. Són els sentiments, les entranyes del cor de Déu. L’amor de Déu més gran, més fort, que les nostres injustícies i violències.

... Déu, que és ric en l’amor, ens ha estimat tant que ens ha donat la vida juntament amb Crist... I juntament amb Jesucrist ens ha ressuscitat i ens ha entronitzat en les regions celestials..., és un do de Déu(Ef).Som fills, hereus en el Fill, amb la mateixa dignitat i condició; és la revelació que Déu ens fa. Que ell és pare, nosaltres fills (i germans).

Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, ... que tinguin vida eterna (Jo).El Pare Déu ens ha posat Jesús com un referent, un paradigma, un mirall on mirem la nostra meta de realització i el seu amor.

Sempre Déu amor, amor immens.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

No és fruit d’unes obres, perquè ningú no pugui gloriar-se’n. Som obra seva: Ell ens ha creat en Jesucrist, per dedicar-nos a unes bones obres, ... perquè visquem practicant-les (Ef).Nova manera de ser i de viure..., en Crist, que és gràcia, do, amor, servei, perdó, pau, solidaritat...

«... també el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna... (Jo).
És Jesús, el condemnat, el crucificat, d’on ens ve la salut, la salvació, de qui ens ve l’amor incondicional.
Nova humanitat centrada en Crist.
Vida eterna: allò que no passa, vida de veritat, que fa la persona; que ésser en Jesús.

Déu envià el seu fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell(Jo). Acció de Déu en favor de les persones: Déu és salvador, l’important és salvar cada persona, de la injustícia, la violència, del patiment..., l’important és la seva realització. I ho fa amb el compromís de la encarnació en la història.

Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.

... els qui viuen d’acord amb la veritat, sí que busquen la plena llum... (Jo).L’amor de Déu, la seva paternitat,  ens interpel·la, ens qüestiona sobre quina és la nostra actitud davant la vida, les persones, la societat..., els germans i germanes, si estem a la recerca de la llum o de les tenebres, de l’amor o l’egoisme, la solidaritat o la indiferència...

Ens condemnem nosaltres mateixos, quan ens tanquem a l’amor, a la vida, als valors...; preferim la foscor, les obres de mort, en lloc de les que donen vida, a nosaltres i als altres.
Ens salva la fe en allò que creiem de més autèntic.

El camí ineludible del tracte personal amb les persones concretes, que és el camí de la caritat encarnada, personal, atenta, solidaria.


Mn. Miquel García Bailach

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada