diumenge, 8 d’abril de 2018

Diumenge 2 de Pasqua - 8 d'abril de 2018


Ac 4,32-35; Salm 117; 1Jo 5,1-6; Jo 20,19-31.

Deixem-nos agafar per la “passió” de Jesús..., ens ressuscitarà, ens donarà vida.

Pare nostre, que esteu en el cel:

... tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu (1Jo). Fent-nos germans de Jesús naixem de Déu, ens fem fills, i hereus. ... i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d’ell... (1Jo). Estimar Déu el Pare ens porta a estimar els seus fills, tots...; d’ell neix la fraternitat dels fills.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

El testimoni que els apòstols donaven de la resurrecció de Jesús, el confirmaven amb el poder que tenien d’obrar miracles (Ac). Ens fem testimonis de la resurrecció amb obres de vida, amb els miracles de l’amor. «Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres... Rebeu l’Esperit Sant...» (Jo). Jesús ens envia, ens fa continuadors del seu somni, el del Regne, amb el seu Esperit.

Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.

La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima (Ac). Imatge de la humanitat finalment fraterna, de la que les experiències de fraternitat en són anticipació, ja realitat.
Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu... (1Jo). És el manament de l’amor a Déu i als altres. L’amor al pare remet sempre als fills.

El nostre pa de cada dia doneu-nos Senyor, el dia d’avui.

La multitud dels creients... tenien tots els béns en comú... Entre ells no hi havia ningú que visqués en la indigència... (Ac). La fe és traduïda a la economia que és mesura de fraternitat; la resurrecció es fa sentir.  

I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors.

«A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats...» (Jo). És una tasca de reconciliació la que confia Jesús, per al món, el perdó que agermana novament.

I no permeteu que nosaltres caiguem a la temptació.

... perquè cada fill de Déu és un vencedor del món... Nascuts de Déu pel baptisme, d’aigua i esperit, som els passats per la Pasqua, morts al pecat i nascuts a l’amor. Ens deixem agafar per la resurrecció. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. ¿Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el fill de Déu?  (1Jo). Jesús ressuscita el món, el fa viu.

«Si no li veig  a les mans la marca..., no m’ho creuré pas» (Jo). No una fe cega en Jesús; la fe en ell, en allò que ell diu i fa, en els senyals de la seva passió, de la seva donació... és quelcom de significatiu, important, definitiu..., autènticament humà, socialment  solidari...

Ans deslliureu-nos de qualsevol mal.

... no m’ha abandonat a la mort. La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici (Sl). Déu treu bé de mal. El sofriment, la mort... posen de manifest l’amor, ...també de Déu.

La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món (1Jo). La fe que neix de sentir-nos tant estimats ens fa viure les dificultats amb esperança.

... els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por del jueus... (Jo). Vivim un Jesús encara mort, un temps de por, de fracàs...? Ens cal l’experiència engrescadora del Crist viu i del seu Regne.

El repte de sempre, també d’avui: el de construir espais de fraternitat, ... de resurrecció.


Mn. Miquel García Bailach

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada