Diumenge 2 de Pasqua - 8 d'abril de 2018
Ac 4,32-35; Salm 117; 1Jo
5,1-6; Jo 20,19-31.
Deixem-nos
agafar per la “passió” de Jesús..., ens ressuscitarà, ens donarà vida.
Pare nostre, que
esteu en el cel:
... tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu (1Jo). Fent-nos germans de Jesús naixem de Déu, ens fem fills, i hereus. ... i no hi ha ningú que estimi el pare sense
estimar els fills que han nascut d’ell... (1Jo). Estimar Déu el Pare
ens porta a estimar els seus fills, tots...; d’ell neix la fraternitat dels
fills.
Vingui a nosaltres
el vostre Regne.
El testimoni que els apòstols donaven de la resurrecció de Jesús, el
confirmaven amb el poder que tenien d’obrar miracles (Ac). Ens fem testimonis de la resurrecció amb obres de vida, amb els miracles
de l’amor. «Com el Pare m’ha enviat a mi, també
jo us envio a vosaltres... Rebeu l’Esperit Sant...» (Jo).
Jesús ens envia, ens fa continuadors del seu somni, el del Regne, amb el seu
Esperit.
Faci’s la vostra
voluntat, així a la terra com es fa en el cel.
La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima (Ac). Imatge de la humanitat finalment fraterna, de la que les experiències
de fraternitat en són anticipació, ja realitat.
Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem
els fills de Déu... (1Jo). És el manament de l’amor
a Déu i als altres. L’amor al pare remet sempre als fills.
El nostre pa de
cada dia doneu-nos Senyor, el dia d’avui.
La multitud dels creients... tenien tots els béns en comú... Entre ells no
hi havia ningú que visqués en la indigència... (Ac). La fe és traduïda a la economia que és mesura de fraternitat; la
resurrecció es fa sentir.
I perdoneu les
nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors.
«A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats...» (Jo). És una tasca de reconciliació la que confia Jesús, per al món, el perdó
que agermana novament.
I no permeteu que
nosaltres caiguem a la temptació.
... perquè cada fill de Déu és un vencedor del món... Nascuts de Déu pel baptisme, d’aigua i esperit, som els passats per la
Pasqua, morts al pecat i nascuts a l’amor. Ens deixem agafar per la
resurrecció. La nostra fe és la victòria que ja
ha vençut el món. ¿Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el fill de
Déu? (1Jo). Jesús ressuscita el
món, el fa viu.
«Si no li veig a les mans la
marca..., no m’ho creuré pas» (Jo). No una fe
cega en Jesús; la fe en ell, en allò que ell diu i fa, en els senyals de la
seva passió, de la seva donació... és quelcom de significatiu, important,
definitiu..., autènticament humà, socialment
solidari...
Ans deslliureu-nos
de qualsevol mal.
... no m’ha abandonat a la mort. La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici (Sl). Déu treu bé de mal. El
sofriment, la mort... posen de manifest l’amor, ...també de Déu.
La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món (1Jo). La fe que neix de sentir-nos tant estimats ens fa viure les dificultats
amb esperança.
... els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por del jueus...
(Jo). Vivim un Jesús encara mort, un
temps de por, de fracàs...? Ens cal l’experiència engrescadora del Crist viu i
del seu Regne.
El repte de
sempre, també d’avui: el de construir espais de fraternitat, ... de resurrecció.
Mn.
Miquel García Bailach
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada