diumenge, 1 de juliol de 2018

Diumenge 13 de durant l'any - 1 de juliol de 2018


Sv 1,13-15.2,23-24; Salm 29; 2Co 8,7.9.13-15; Mc 5,21-43.

Déu sempre és generador de vida, mai de mort. Déu és Amor.

Pare nostre, que esteu en el cel:

Déu no va fer la mort, ni li agrada que l'home perdi la vida; tot ho ha creat perquè existeixi... El reialme de la mort no és de la terra, perquè la bondat i la justícia són immortals. Déu no creà l'home sotmès a la mort, sinó a imatge de la seva existència eterna... (Sv). La mort, el dolor i el sofriment... no són de Déu. Déu sempre és creador de vida. Són llavors de vida les que Déu ens posat al cor de l’ésser humà.

Coneixeu prou bé la generositat de Jesucrist, el nostre Senyor: ell, que és ric, es va fer pobre per vosaltres, per enriquir-vos amb la seva pobresa (2Co). És el Fill que surt del Pare per dir-nos que també nosaltres som fills estimats. És el dinamisme de la Trinitat que ens agafa, ...on hi entrem.

Sigui santificat el vostre nom.

... els qui l'estimeu, enaltiu la seva santedat (Sl). La santedat de Déu és estimar; també la nostra ho és . 

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

El reialme de la mort no és de la terra, perquè la bondat i la justícia són immortals. Déu no creà l'home sotmès a la mort, sinó a imatge de la seva existència eterna (Sv). Ens són connaturals a nosaltres la bondat i la justícia, no el sofriment; qualsevol forma de sofrença és estranya a la vida que Déu vol.  

... i, suplicant-lo... li diu: «La meva filleta s'està morint. Veniu a imposar-li les mans perquè es posi bé... » Jesús se n'anà amb ell... Un Jesús compromès amb la vida, restaurador de la vida. ... «Tingues fe i no tinguis por...». Una fe decidida a estimar entranyablement la vida. . ... i dóna la mà i li diu: ... ‘Noia, aixeca't (Mc).

Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.

Déu no va fer la mort, ni li agrada que l'home perdi la vida; tot ho ha creat perquè existeixi, ha format el món perquè l'home visqui... (Sv). La voluntat de Déu és generar vida, i fer la seva voluntat també ho és.

El nostre pa de cada dia doneu-nos Senyor, el dia d’avui.

No seria just que, per alleujar els altres, vosaltres patíssiu estretor. Més aviat, que...  buscant la igualtat, allò que us sobra a vosaltres compensi el que els falta a ells, i si un dia els sobra a ells, que supleixi el que us farà falta a vosaltres, mirant que hi hagi igualtat (2Co). Criteri d’igualtat de possibilitats i recursos per a tots; és la caritat que veu en el necessitat un germà. Repartir sense acumular; una economia a l’abast de tothom.

I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors.

El seu rigor dura un instant; el seu favor, tota la vida (Sl). L’amor de Déu sempre i incondicional.

I no permeteu que nosaltres caiguem a la temptació.

... l'enveja del diable va introduir la mort al món, i els partidaris d'ell són els qui en fan l'experiència (Sv). El mal no és de Déu; la temptació permanent de la llibertat és l’egoisme, font dels sofriments. Un egoisme heretat, cultural, també estructural, ja acostumats, hàbits establerts i acceptats que ja no sabem discernir.  

Ans deslliureu-nos de qualsevol mal.

M'heu tret a flor d'aigua quan m'ofegava... Senyor, m'heu arrencat de la terra dels morts... Senyor. Heu mudat en joia les meves penes... (Sl). Déu creador encara, sempre; ve en el nostre no-res. Gràcies..., Senyor!

Com experimentem l’amor de Déu en la nostra vida? A través de..., de qui...?



Mn. Miquel García Bailach

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada