Diumenge 13 de durant l'any - 1 de juliol de 2018
Sv 1,13-15.2,23-24; Salm 29; 2Co
8,7.9.13-15; Mc 5,21-43.
Déu sempre és generador de vida, mai de
mort. Déu és Amor.
Pare nostre, que esteu en el
cel:
Déu no va fer la mort, ni li agrada que l'home perdi la
vida; tot ho ha creat perquè existeixi... El reialme de la mort no és de la
terra, perquè la bondat i la justícia són immortals. Déu no creà l'home sotmès
a la mort, sinó a imatge de la seva existència eterna... (Sv). La mort, el dolor i el sofriment... no són de
Déu. Déu sempre és creador de vida. Són llavors de vida les que Déu ens posat
al cor de l’ésser humà.
Coneixeu prou bé la generositat de Jesucrist, el nostre
Senyor: ell, que és ric, es va fer pobre per vosaltres, per enriquir-vos amb la
seva pobresa (2Co). És el Fill que surt del Pare per dir-nos que també
nosaltres som fills estimats. És el dinamisme de la Trinitat que ens agafa, ...on
hi entrem.
Sigui santificat el vostre nom.
... els qui l'estimeu, enaltiu
la seva santedat (Sl). La santedat de Déu és estimar; també la nostra ho és .
Vingui a nosaltres el vostre
Regne.
El reialme de la mort no és de la terra, perquè la bondat
i la justícia són immortals. Déu no creà l'home sotmès a la mort, sinó a imatge
de la seva existència eterna (Sv). Ens són connaturals a nosaltres la bondat i la
justícia, no el sofriment; qualsevol forma de sofrença és estranya a la vida
que Déu vol.
... i, suplicant-lo... li diu: «La meva filleta s'està
morint. Veniu a imposar-li les mans perquè es posi bé... » Jesús se n'anà amb
ell... Un Jesús compromès amb
la vida, restaurador de la vida. ... «Tingues
fe i no tinguis por...». Una fe decidida a estimar entranyablement
la vida. . ... i dóna la mà i li diu: ... ‘Noia,
aixeca't (Mc).
Faci’s la vostra voluntat,
així a la terra com es fa en el cel.
Déu no va fer la mort, ni li agrada que l'home perdi la
vida; tot ho ha creat perquè existeixi, ha format el món perquè l'home visqui...
(Sv). La voluntat de Déu és generar vida, i fer la
seva voluntat també ho és.
El nostre pa de cada dia
doneu-nos Senyor, el dia d’avui.
No seria just que, per alleujar els altres, vosaltres
patíssiu estretor. Més aviat, que... buscant la igualtat, allò que us sobra a
vosaltres compensi el que els falta a ells, i si un dia els sobra a ells, que
supleixi el que us farà falta a vosaltres, mirant que hi hagi igualtat (2Co). Criteri
d’igualtat de possibilitats i recursos per a tots; és la caritat que veu en el
necessitat un germà. Repartir sense acumular; una economia a l’abast de tothom.
I perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem els nostres deutors.
El seu rigor dura un instant; el seu favor, tota la vida (Sl). L’amor de
Déu sempre i incondicional.
I no permeteu que nosaltres
caiguem a la temptació.
... l'enveja del diable va introduir la mort al món, i
els partidaris d'ell són els qui en fan l'experiència (Sv). El mal no és de Déu; la temptació permanent de la llibertat és l’egoisme,
font dels sofriments. Un egoisme heretat, cultural, també estructural, ja acostumats,
hàbits establerts i acceptats que ja no sabem discernir.
Ans deslliureu-nos de
qualsevol mal.
M'heu tret a flor
d'aigua quan m'ofegava... Senyor, m'heu arrencat de la terra dels morts... Senyor. Heu mudat en joia les meves penes... (Sl). Déu creador
encara, sempre; ve en el nostre no-res. Gràcies..., Senyor!
Com experimentem l’amor de
Déu en la nostra vida? A través de..., de qui...?
Mn. Miquel
García Bailach
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada