Diumenge 14 de durant l'any - 8 de juliol de 2018
Lectura
de l’Evangeli segons sant Marc 6, 1-6.
“No va
fer molts miracles en aquell lloc a causa de la seva falta de fe”.El repudi
incrèdul de Jesús a la seva terra de Natzaret està en contrast amb els relats
precedents, exposats amb la finalitat de suscitar la fe. La dona del poble
havia cregut i Jaire, el cap de la sinagoga, havia acudit a ell ple de
confiança. És precisament en la seva terra on Jesús xoca amb una gran
incredulitat. El ministeri de Jesús no resultava evident per als seus
contemporanis, el misteri de la seva persona se'ls amagava més d'una vegada
sota els seus grans miracles. La gent de Natzaret són el cas típic dels que
«veuen, però no perceben; senten, però no entenen»(4,12). Es tracta de la
mateixa experiència i ensenyament que expressa el quart evangelista al final
del ministeri públic de Jesús: «Tot i que li havien vist fer tants senyals
prodigiosos, encara no creien en ell» (Jn 12:37).
Sembla que
Jesús es presenta per primera vegada a la sinagoga de la seva terra com a
mestre, com a rabí. Els seus compatriotes estaven sorpresos que tingués la
capacitat de parlar tan bé i d'interpretar l'Escriptura. Coneixien Jesús com
«el fuster» o -segons altres lectures- «el fill del fuster». També se’l coneixia
com a «fill de Maria» i «germà» d'altres homes que formaven la seva família.
Per això la gent no pot entendre que Jesús tingués alguna cosa especial i
s'escandalitzaren. Jesús els hi dedicà unes paraules molt contundents: «A un
profeta només el menyspreen a la seva terra».
En
l'actitud dels natzarens s'anuncia ja als lectors cristians el misteri de la
passió de Jesús; però en el destí del seu Senyor reconeixen també el seu propi
destí. Jesús s'ha apartat dels seus parents i s'ha creat una nova família. Els
deixebles de Crist han de comprendre que hi haurà discòrdies a les famílies per
causa de la fe. És aquest el motiu pel que ha afegit expressament l'evangelista
«entre els seus parents ia casa seva». Sovint Déu no ens estalvia aquesta
amargor.
La
conseqüència de la incredulitat és que Jesús no va poder fer a Natzaret cap
gran miracle, sinó que va curar simplement a alguns malalts imposant-los les
mans. Jesús no havia de dur a terme cap prodigi allà on els homes se li
tancavenamb una incredulitat obstinada: no era convenient. La situació de
l’ésser humà per si mateix és terrible i la seva incapacitat per apropar-se
pels seus propis mitjans a Déu és completa. A l’ésser humà natural li és
impossible entendre, creure i decidir a favor del testimoni de Déu, no per
causa d'una incompetència intel·lectual, sinó per la ruïna espiritual en què es
troba, un estat de perdició del qual només Déu el pot treure.Aquesta realitat
és justament el que provoca que la veritable fe sigui humil, agraïda i obedient
davant l'Únic missatge que va poder donar-li vida enmig de la mort: l'evangeli
de la gràcia del Senyor Jesucrist a homes morts en els seus pecats, incapaços
d'acostar-se a Déu, incapaços de reconèixer ni que el tinguessin davant mateix.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada