Diumenge 16 de durant l'any - 22 de juliol de 2018

Sé que Tú... estás conmigo

El Señor es mi pastor, nada me falta!

Oh, siempre Tú... Señor del infinito!

Realidad en llamas de una vastedad sin lindes!

Tú que impulsas los pasos,

y eres, al mismo tiempo, el pie, la huella, el camino...

Oh, siempre Tú... Señor del infinito!

Realidad en llamas de una vastedad sin lindes!

El Señor es mi pastor, nada me falta!

Tú eres fuente y origen axial de todo lo vivo!

A tu lado no existe el miedo ni la impaciencia.

Sé que Tú... estás conmigo.

Oh, siempre Tú... Señor del infinito!

Realidad en llamas de una vastedad sin lindes!

Marisa Barros

Mc 6, 30-34

Els versets d’aquest diumenge s’emmarquen en el context de la primera multiplicació dels pans. Prèviament envià en missió als Dotze, donant-los “poder sobre els esperits malignes”, a més d’una sèrie d’instruccions que vam poder llegir el diumenge passat. Les conseqüències d’aquest enviament de Jesús també quedà reflectit: “Ells se’n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i curaven molts malats, ungint-los amb oli.” (Mc 6, 12).

Avui els versets de l’evangeli de Marc comencen amb la trobada dels Dotze amb el Senyor, explicant-li tota la seva experiència, la seva alegria davant “l’èxit”, gràcies al do que han rebut de Jesús. No ho hem d’oblidar mai. El testimoni, les conversions i guaricions es un do que ve del Senyor. La supèrbia pot ser una temptació molt habitual. El deixeble ha de viure la humilitat de Déu, a través del seu Fill. Ell és Mestre de la humilitat i hem de cercar constantment la seva mirada.

Jesús els convida a reposar i els vol portar en un lloc despoblat “perquè hi havia tanta gent que anava i venia, que no els quedava temps ni de menjar.” Malgrat aquesta intenció, quan baixen de la barca, es troben davant d’una gran gentada, doncs molts van saber on volien reunir-se. Una altra temptació molt humana és la impaciència. Si ens trobem davant obstacles que posen en perill el nostre descans, potser moltes vegades els foragitem sense contemplacions. La mirada de Jesús per totes aquelles persones que l’estaven esperant no era pas d’indignació ni de impaciència per fer la voluntat inicial, que era reposar. És una mirada misericordiosa. És una mirada d’amor, “perquè eren com ovelles sense pastor”.

Ell és el Bon Pastor. La Marisa ha expressat d’una manera molt bella, a través d’un poema el salm 22, amb un títol molt suggerent: Sé que Tú... estás conmigo. Sí, realment és així. El  Senyor, no ens deixarà mai abandonats. En cap moment. Davant les nostres mancances ens vol intruir, ens vol alimentar amb la seva Paraula, amb l’Amor de Déu , que és “Realidad en llamas de una vastedad sin lindes”.

Amb aquesta seguretat de sentir-nos estimats a través d’aquesta mirada del Senyor, les confessions cristianes ens podem reunir en tot moment. Necessitem excuses? Reunir-nos en el Senyor que ens convida sempre a estimar-nos. Maria Magdalena, de la qual avui fem memòria els cristians catòlics, apòstol dels apòstols, ens pot ajudar a viure conjuntament l’alegria de l’anunci, la Bona Notícia de Crist Ressuscitat en les nostres vides.  

Xavier Artigas