Nadal del Senyor - 25 de desembre de 2018
SALM 95
Nadal...Jesús és Nat
Nadal...
Jesús és Nat. Canten i eleven els pensaments i els cors tots els homes i dones
de la terra!
Nadal...
Jesús és Nat. Canten els ocells sota el mantell del cel estelat de l´hivern.
Canten tots els animals i la floresta del bosc i canten també les espècies que
viuen dins les aigües i sota de la terra. Tots els regnes veneren els peus del
Fill de Déu. Tot és cant i benedicció al voltant del Nom dels noms. Nadal...
Jesús és Nat.
Tota
l´existència en la seva plenitud prové de la font del so... el silenci més
axial i pur. En el silenci neix el cant que embelleix les paraules quan les
toca i vesteix d´harmonia la manifestació de la comunicació humana. Hi ha
instruments musicals – com la viola, per exemple – que vibren amb el so de la
veu humana.
Nadal...
Jesús és Nat. Conflueixen i dansen a les més altes esferes les Pregàries... que
s´eleven dins el cor de la nova humanitat. Impulsades i obertes a percebre
l´experiència de transcendència del Misteri en el ritme que inclou un tempo. Hom
pot observar, potser amb detall, els tres tempos o moments plens d´espai que conformen
les oracions i tanmateix es donen cita a les obres musicals:
Ø
Preludi: és l´apertura, la
preparació, el que serveix d´entrada...
el principi.
Ø
Interludi: breu composició que
conforma el nucli o intermedi de les obres musicals.
Ø
Postludi: que refereix a després,
la melodia que queda dins el temple quan s´acaba l´ofici.
Oh,
benaurada, Maria! Digues, Mare... i per què canten? Cantar guarda la memòria
ancestral de les pedres. Des de el bressol més primitiu de la tradició
cristiana el cant afavoreix el record, obre el cor i eleva les ànimes. De fet,
antigament, els sacerdots s´aprenien de memòria els textos sagrats que es
recitaven a les cerimònies religioses; per no perdre el record -ni tan sols
d´una sola síl·laba- i el recurs més infal·lible era el cant. Així, la torxa del cant ha anat vibrant de
generació en generació donant pas de la tradició oral a la paraul.la escrita...
tal com dictà en pedra l´antiga cita llatina:
verba volant scripta manent
Marisa Barros
Lc 2, 1-14
“No tingueu por”
Ahir, dissabte,
vam anar a veure “Els Pastorets ballen”, una versió del clàssic d’en Josep
Maria Folch i Torres ideada per l’Esbart Dansaire de Brugués de Gavà, on es
complementa teatre i dansa. Cap al final de l’espectacle hi ha un moment que
Maria, la Mare del Fill de Déu, enmig dels àngels, amb els braços estesos
ofereix al públic el Nen Jesús. És una “estampa” molt pedagògica del que
celebrem. S’actualitza aquest Misteri. Marisa Barros ha titulat el comentari-poema
del salm: Nadal...Jesús és nat. Sí, és així. S’actualitza el Misteri de la
Encarnació. Se’ns ofereix el Redentor a tots nosaltres, a tota la creació.
En el silenci,
en l’Amor que es fa silenci actiu, se’ns dóna un Déu que es fa Infant.
Humilitat i senzillesa. Nosaltres som aquests pastors “vivint al ras” de les
nostres preocupacions i misèries i l’àngel del Senyor ens proclama la
culminació de la història de la salvació a través d’una frase que vol ser guia
per la nostra vida: “No tingueu por.” Sí... és així, no hem de tenir por. Ell
és l’Emmanuel, que vol dir “Déu amb
nosaltres”(Mt 1, 23).
L’anonimat i la
pobresa és senyal per a nosaltres, que som fràgils, vulnerables, pecadors. Ell
és la nostra Pau que edifica i construeix ponts d’Amor, que tot ho fa possible.
És una nit que ens convoca a tots els creients de totes les confessions cristianes
i ens sentim reunits per la seva Misericòrdia, per sentir-nos en comunió
fraterna i a viure el futur realment amb esperança, perquè Ell sempre viu
en/amb nosaltres.
I si som
destinataris d’aquesta notícia joiosa, que fins el cel està submergit a la terra,
estem exhortats a oferir l’Infant Jesús i el missatge de reconciliació de Déu a
una humanitat, moltes vegades tancada i indiferent. Aquest missatge ens
esperona a trobar el nostre refugi, només en Ell, obrir les nostres comunitats
i sentir-nos germans que caminem junts en la fe. Per què no? Ell tot ho fa
possible. Només Ell ho farà possible.
Que Jesús ens
ajudi a caminar amb perseverança envers aquesta comunió tan desitjada.
Xavier
Artigas
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada