Nadal del Senyor - 25 de desembre de 2018



SALM 95
Nadal...Jesús és Nat

Nadal... Jesús és Nat. Canten i eleven els pensaments i els cors tots els homes i dones de la terra!
Nadal... Jesús és Nat. Canten els ocells sota el mantell del cel estelat de l´hivern. Canten tots els animals i la floresta del bosc i canten també les espècies que viuen dins les aigües i sota de la terra. Tots els regnes veneren els peus del Fill de Déu. Tot és cant i benedicció al voltant del Nom dels noms. Nadal... Jesús és Nat.

Tota l´existència en la seva plenitud prové de la font del so... el silenci més axial i pur. En el silenci neix el cant que embelleix les paraules quan les toca i vesteix d´harmonia la manifestació de la comunicació humana. Hi ha instruments musicals – com la viola, per exemple – que vibren amb el so de la veu humana.

Nadal... Jesús és Nat. Conflueixen i dansen a les més altes esferes les Pregàries... que s´eleven dins el cor de la nova humanitat. Impulsades i obertes a percebre l´experiència de transcendència del Misteri en el ritme que inclou un tempo. Hom pot observar, potser amb detall, els tres tempos o moments plens d´espai que conformen les oracions i tanmateix es donen cita a les obres musicals:

Ø  Preludi: és l´apertura, la preparació,  el que serveix d´entrada... el principi.
Ø  Interludi: breu composició que conforma el nucli o intermedi de les obres musicals.
Ø  Postludi: que refereix a després, la melodia que queda dins el temple quan s´acaba l´ofici.

Oh, benaurada, Maria! Digues, Mare... i per què canten? Cantar guarda la memòria ancestral de les pedres. Des de el bressol més primitiu de la tradició cristiana el cant afavoreix el record, obre el cor i eleva les ànimes. De fet, antigament, els sacerdots s´aprenien de memòria els textos sagrats que es recitaven a les cerimònies religioses; per no perdre el record -ni tan sols d´una sola síl·laba- i el recurs més infal·lible era el cant.  Així, la torxa del cant ha anat vibrant de generació en generació donant pas de la tradició oral a la paraul.la escrita... tal com dictà en pedra l´antiga cita llatina:

verba volant scripta manent







Marisa Barros






Lc 2, 1-14      “No tingueu por”

Ahir, dissabte, vam anar a veure “Els Pastorets ballen”, una versió del clàssic d’en Josep Maria Folch i Torres ideada per l’Esbart Dansaire de Brugués de Gavà, on es complementa teatre i dansa. Cap al final de l’espectacle hi ha un moment que Maria, la Mare del Fill de Déu, enmig dels àngels, amb els braços estesos ofereix al públic el Nen Jesús. És una “estampa” molt pedagògica del que celebrem. S’actualitza aquest Misteri. Marisa Barros ha titulat el comentari-poema del salm: Nadal...Jesús és nat. Sí, és així. S’actualitza el Misteri de la Encarnació. Se’ns ofereix el Redentor a tots nosaltres, a tota la creació.

En el silenci, en l’Amor que es fa silenci actiu, se’ns dóna un Déu que es fa Infant. Humilitat i senzillesa. Nosaltres som aquests pastors “vivint al ras” de les nostres preocupacions i misèries i l’àngel del Senyor ens proclama la culminació de la història de la salvació a través d’una frase que vol ser guia per la nostra vida: “No tingueu por.” Sí... és així, no hem de tenir por. Ell és l’Emmanuel, que vol dir “Déu amb nosaltres”(Mt 1, 23).

L’anonimat i la pobresa és senyal per a nosaltres, que som fràgils, vulnerables, pecadors. Ell és la nostra Pau que edifica i construeix ponts d’Amor, que tot ho fa possible. És una nit que ens convoca a tots els creients de totes les confessions cristianes i ens sentim reunits per la seva Misericòrdia, per sentir-nos en comunió fraterna i a viure el futur realment amb esperança, perquè Ell sempre viu en/amb nosaltres.

I si som destinataris d’aquesta notícia joiosa, que fins el cel està submergit a la terra, estem exhortats a oferir l’Infant Jesús i el missatge de reconciliació de Déu a una humanitat, moltes vegades tancada i indiferent. Aquest missatge ens esperona a trobar el nostre refugi, només en Ell, obrir les nostres comunitats i sentir-nos germans que caminem junts en la fe. Per què no? Ell tot ho fa possible. Només Ell ho farà possible.

Que Jesús ens ajudi a caminar amb perseverança envers aquesta comunió tan desitjada.

Xavier Artigas




Comentaris