dimarts, 29 de gener de 2019

Diumenge 4 de durant l'any - 3 de febrer de 2019



EL CAMÍ INCOMPARABLE DE L'AMOR  12,31-13-13
 
Pau es dirigeix als cristians de la comunitat de Corint, capital de la província romana d'Acaia, que era una ciutat envoltada de corrupció que vivia enmig de les heretgies. El verb «corintejar» era utilitzat en un sentit negatiu,  com a sinònim d'un elevat grau de corrupció i disbauxa. En aquesta carta, l'Apòstol dóna les directrius a seguir perquè el missatge cristià arreli en tot el món mitjançant l'Amor que tot ho pot. Pau mostra als cristians «El camí incomparable de l'Amor de Déu», fent un seguiment dels diferents dons espirituals, però tenint molt present que l'Esperit és un de sol perquè Déu, el Senyor, és un de sol.

Els dons poden ser diversos: saviesa, intel·ligència, consell, fortitud, ciència, pietat i temor de Déu. I aquests dons ens ajuden a suportar la vida terrenal. Però, per fer camí cap a la santedat, de res servirien aquests dons si no anessin acompanyats i exercitats en  l'Amor diví que tot ho enalteix.

L'Amor és el vestit més important de la «roba nova» amb que ens hem de cobrir els cristians, perquè manté totes les virtuts unides. L'amor fa perfecta la unió. L'Amor és allò tan profund i tan misteriós que, encara que no trobem mai les paraules exactes per descriure'l, és el que dóna sentit a la nostra  realitat, a una vida que de vegades se'ns mostra «sense sentit» perquè la vivim «de passada» sense arribar a intentar comprendre l'autèntic missatge que resta amagat en l'Amor immensurable que ens ha estat donat. Com diu l'apòstol Pau: «Però quan vindrà allò que és perfecte, serà inútil allò que és limitat». Perquè l'Amor de Déu és una Amor infinit que no passa mai, és un amor que ens salva. Un Amor que és llum, gloriós, caritatiu, generós, que no coneix l'enveja ni la rancúnia. Un Amor que tot ho espera i que tot ho suporta, perquè l'únic que resulta insuportable és la desesperança que et porta a una vida buida i sense sentit.

Arribarà un dia en que tots veurem, els nostres ulls s'obriran a la fe  i ens emmirallarem en aquell que resta amagat. Llavors serem capaços de comprendre el misteri de l'Amor, un Amor que és etern, un Amor que no mor, i nosaltres amb Ell viurem eternament.

Paqui Rodríguez Báñez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada