Diumenge 1 de Quaresma - 10 de març de 2019

Lc 4, 1-13

M’ha semblat adient i molt encertada una reflexió d’en Josep Maria Fisa, al quadern de “Missa Dominical”: d’alguna manera parla del contrast d’aquests dies de música, sorolls i festa dels carnavals, amb el camí quaresmal, en el qual se’ns convida justament a tot el contrari, a despullar-nos de les nostres disfresses i màscares que acostumem a portar inserides o enquistades en el nostre comportament. Ens costa molt ser transparents i viure en la nostra realitat, tal com som, sense aparences, sense amagar les nostres fragilitats.

Jesús ens convida a endinsar-nos en el desert on la veu de l’Enemic, com ell va experimentar, ens vol temptar a viure apartats de l’amor de Déu, a ser autosuficients i a ser absorbits pels nostres pecats, que ens van allunyant de la nostra veritable condició de fills de Déu.

Aquest text bíblic em recorda aquell himne cristià que queda reflectit a la carta de Pau als Filipencs: “Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició d’esclau i es feu semblant als homes. Tingut per un home qualsevol, s’abaixà i es feu obedient fins a la mort, i una mort de creu.” Jesús es batejat, ple de l’Esperit Sant, i per amor, es fa vulnerable, com un de nosaltres i es deixa temptar en allò més important, que fa referència a la missió messiànica. Durant quaranta dies es temptat pel diable, a negar la seva condició de Fill i viure un messianisme mundà tal com esperava el poble d’Israel. Un messies rei, glorificat pel món.

Mentre el poble d’Israel, durant els quaranta anys en el desert va ser infidel a Déu en moltes ocasions, Jesús es manté fidel a la voluntat del Pare. Jesús, en el baptisme, rep la dignitat de la seva missió, però que no té res a veure amb les temptacions del diable. Jesús és el Messies Servent i no es desvia en cap moment del pla de Déu.

No estem mai sols ni abandonats. Jesús ens convida a obrir el nostre cor i deixar que toqui i guareixi les nostres misèries. Deixem-nos tocar per la seva misericòrdia i combatre al diable, amb l’ajuda de la Gràcia, per créixer en la fe. En aquest temps litúrgic, també pot ser possible fer una reflexió, sobre el nostre compromís ecumènic i demanar al Senyor que siguem més conscients del dolor de les divisions i descobrir quins camins ens obre l’Esperit Sant per caminar junts vers la plena comunió.

Xavier Artigas, diaca