Diumenge de Rams - Passió del Senyor - 14 d'abril

«¡Hosanna al Fill de David, beneït el qui ve en nom del Senyor! ¡Hosanna a dalt del cel, beneït el Rei d’Israel!» Acompanyem Jesucrist en la seva entrada a Jerusalem, la ciutat on culminarà la seva missió a la terra, la ciutat on moren els profetes. Aclamem Jesús com a rei i alhora contemplem el misteri de la seva Passió; però, com els infants hebreus, que proclamaven la resurrecció i la vida, el contemplem amb la fe i l’esperança dels qui creiem i sabem que el Crist venç sobre la mort.

Jesús ens ha mostrat fins on arriba l’amor de Déu pels homes: un amor que el porta a la humilitat d’assumir la nostra condició humana i fer-se home, una humilitat que el condueix a la humiliació de morir ignominiosament a la creu. L’apòstol Pau ens ofereix un bon ensenyament sobre això: Jesucrist, que era de condició divina no s’ha volgut guardar gelosament la seva igualtat amb Déu. Ell, que és Déu nat de Déu, ha volgut anorrear-se fins a prendre la condició d’esclau. ¿Podia el Fill de Déu salvar-nos si es desentenia de la nostra vida i del pecat que ens enfonsa i tant ens fa patir?, ¿podia el redemptor alliberar-nos si s’allunyava de de la nostra experiència de dolor i sofriment? El Verb de Déu s’ha fet home i ha assumit la nostra condició humana per salvar-nos des de la nostra mateixa vida. Contemplem el seu pas per la terra: la seva vida fou la d’un home pobre, amb treballs i penalitats, amb alegries i tristeses. I la seva mort va ser la d’un rebutjat per la societat que encara va necessitar que un home bo li cedís el seu sepulcre, perquè el Fill de l’home no tenia on reclinar el cap. ¡Fins a quin punt d’humiliació i pobresa arriba el nostre Déu! Mentre els grans de la terra es fan construir sumptuoses sepultures i magnífics mausoleus, Jesucrist no té ni on caure mort.

Per aquesta obediència i amor a Déu i als homes, pels quals arriba fins al punt màxim d’assumir el sofriment i la mort, Déu l’ha exalçat i l’ha constituït Senyor de totes les coses. La mort de Jesús és una porta oberta a l’esperança. Estimem, doncs, el Crist, que així ha manifestat com Déu ens estima.

Mn. Joaquim Meseguer García

Rector de Sant Pere de Rubí