Missa de la Cena del Senyor - 18 d'abril de 2019

(Homilia del Dijous Sant a l’església de Sant Pere de Gavà)

(Ex 12, 1-8.11-14 ; 1Co 11, 23-26 ; Jn 13, 1-15)

Estimats:

Amb la Missa vespertina de la Cena del Senyor, donem per acabada la Quaresma i s’inicia el Tríduum Pasqual que s’estendrà en els tres dies següents: Divendres, Dissabte, amb la Vetlla Pasqual i Diumenge.

Avui és un dia entranyable, que ens recorda la institució de l’Eucaristia i el ministeri sacerdotal. Entrem aquests dies en uns Misteris, de molta intensitat, que per molt que aprofundim no arribarem mai del tot a entendre. Aquests Misteris fan referència a un de sol, que és l’Amor de Déu, que sempre és-amb-nosaltres. “Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem.” Ens podríem imaginar aquest episodi, “como si presente me hallare”, dirà Ignasi de Loiola. Podríem preguntar-nos cadascú de nosaltres, com ens mira Jesús, asseguts a la taula. Ara mateix. Una mirada que no condemna, una mirada que ens vol fer entendre, que ens portarà en tot moment en el seu cor, malgrat les nostres infidelitats. Un cor d’amor infinit i misericordiós que es lliura en cadascú de nosaltres.

Només a l’evangeli de Joan, trobem el lavatori dels peus. Els evangelis sinòptics (Mateu, Marc i Lluc) no en parlen. Se’ns parla, en Joan, de l’inici del relat del Darrer Sopar. Tot l’evangeli de Joan està marcat per aquesta “hora” de Jesús. Recordem què li diu a Maria, la seva mare, a les noces de Canà de Galilea, quan els nuvis es queden sense vi: “Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora”. Avui, en aquest text de Joan, comença aquesta hora: “...l’hora de passar d’aquest món al Pare.” És l’hora, de la glòria del Fill.

I en aquesta hora, Jesús fa un gest, jo diria, de postració, de servei, de lliurament. Jesús ens renta els peus des de la seva extrema humilitat. I ens convida amb aquest gest, a acollir-nos, els uns als altres, en l’amor fratern: “Us he donat exemple perquè, tal com jo us he fet, ho feu també vosaltres.”

En aquesta primera lectura del llibre de l’Èxode, contemplem el que encara continuen celebrant els jueus, quan en el moment decisiu de la història del poble d’Israel, Déu, a través de Moisès, allibera el seu poble de l’esclavatge d’Egipte. En el Darrer Sopar Jesús dona un sentit nou i definitiu i que faig ressonar en aquella exclamació de Joan Baptista, quan Jesús se li acosta per ser batejat: “Mireu l’anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món!”

L’Eucaristia és acció de gràcies, és lliurament i sacrifici d’amor del Senyor, que ens acull, des de la nostra feblesa, en la seva Passió, mort i Resurrecció. I ens reconcilia amb el Pare. Jesús, el Fill de Déu és el nostre aliment necessari, que ens enforteix en el nostre camí cap a la Pasqua eterna

.

Aquesta breu homilia, ha estat escrita en un to ecumènic. En aquests dies profunds de silenci i pregària, que comencem a viure avui, us convido a tenir present als nostres germans ortodoxos i evangèlics. Penso que són dies extraordinaris de gràcia per demanar el do de la unitat tan desitjada. Rentar-nos algun dia mútuament els peus en comunió i en caritat: “Us dono un manament nou: que us estimeu els uns al altres tal com jo us he estimat.” (Jn 13, 34)

Demanem a l’Esperit Sant, que aquests dies sants ens ajudi a créixer en l’amor a Déu i al nostre proïsme.

Xavier Artigas, diaca