Diumenge 3 de Pasqua - 5 de maig de 2019

Fets 5,27b-32.40b-41. Jn 21,1-19

El temps de Pasqua és un temps destinat a ser joiós i esperançador. Per algunes persones poden ser moments difícils de trobar joia i esperança per les dificultats de tot tipus que puguin estar passant.

Els deixebles no tenen por d’anunciar la Bona Nova que Jesús els hi havia ensenyat, val la pena arriscar-se per Ell. Encara que el caps del poble els hi havien prohibit parlar de Jesús, ells no poden guardar silenci de l’experiència que han fet i necessiten compartir-la. Nosaltres continuem sent els testimonis en aquest món.

 Les trobades amb Jesús ressuscitat, tant en les lectures passades com la d’avui, provoca confusió. Els i les deixebles de Jesús encara s’estan recuperant de tot el que han viscut en la passió i, a més, tenen por de ser perseguits i la majoria havien fugit aterrats. Les notícies que estan rebent és que l’Amic, el Mestre ha ressuscitat i no estan segurs que vol dir exactament això, però se senten enfortits per l’experiència de què Jesús que havia mort en la creu, ara està viu.

El personatge principal de l’evangeli d’avui és Pere, ja que Divendres Sant, va negar tres vegades Jesús. Si Jesús ha regressat ¿en quina situació està ara Pere? Aquesta pregunta també ens la podem adreçar a nivell personal.

El text ens diu que se’n va a pescar i la resta s’uneix a ell, passen la nit sense obtenir res. Segurament aquest sentiment d’intentar o esperar un temps llarg sense resultats ens resulta familiar.

Jesús apareix a la riba del llac, no es reconegut pels seus. Ell els digué que tiressin la xarxa a la dreta de la barca i trobarien peix. Es troben que passen de no tenir res a l’abundància. És una nova manera de veure i viure la vida.

Pere no reconeix Jesús fins que el deixeble estimat li diu: «És el Senyor!», però és el primer en saltar de la barca i anar ràpidament cap a l’encontre amb Jesús. Pere es presenta audaç, alegre i està obert a la invitació de Jesús, un dinar d’amor com havien fet tantes vegades.

Després Jesús es dirigeix a Pere. És un moment dolorós per a Pere, ja que li fa la mateixa pregunta tres vegades. Segur que Pere recorda les tres negacions que va fer. I, també que a cap de nosaltres ens agrada que ens recordin els nostres fracassos. Però Jesús no el vol avergonyir, sinó que el convida a una nova vida en un lloc concret, l’allibera donant-li l’encàrrec que tingui cura de les seves ovelles.

La Bona Nova que rebem no és d’una forma passiva, ni ens hem de quedar passius, sinó que ens crida a l’acció.

Ma Pilar Lozano