Diumenge 4 de Pasqua - 12 de maig de 2019

Ac 13,14.43-52; Salm 99; Ap 7,9.14b-17; Jo 10,27-30.

Déu té molts noms i adjectius de vida, també el de pastor, Bon Pastor.

Pare nostre, que esteu en el cel:

Els convertits de nou vivien feliços, plens d'alegria i de l'Esperit Sant (Ac). No és una imatge bucòlica de les relacions humanes. És el compromís de la fraternitat, no sense dificultats, dels qui viuen l’Esperit de Jesús.

«Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jesús es fa bon pastor que cerca de donar vida al pobre, al malalt, al pecador..., estima cercant el bé i la dignitat de cada persona; per això la seva veu és significativa. Jo els dono la vida eterna... Jesús va a l’essencial, a allò que fa possible la vida i  el reconeixements de la dignitat humana; el seu és un amor fet de fets. ... no es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans. El compromís decidit de Jesús per les persones. Allò que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. És l’amor de Déu pels seus fills, cada un; el més important és cada persona. Jo i el Pare som u» (Jo). El Déu-Pare és el sentir de Jesús, un sentir ontològic, afectiu i operatiu.

Sigui santificat el vostre nom.

Aclameu el Senyor arreu de la terra, doneu culte al Senyor amb cants de festa, entreu davant d'ell amb crits d'alegria. Reconeixeu que el Senyor és Déu, que és el nostre creador i que som seus,som el seu poble i el ramat que ell pastura. Que n'és de bo el Senyor! Perdura eternament el seu amor, és fidel per segles i segles (Sl). Festa, alegria que neixen de l’amor sentit, viscut, de la vida rebuda dels qui ens han estimat primer, de Qui ens ha estimat abans.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

«… ara ens adreçarem als qui no són jueus. Així ens ho té ordenat el Senyor: “T'he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins als límits de la terra”» (Ac). Ara la vida digna i l’alliberament integral són per a tots els homes i dones, la voluntat creadora i salvadora de Déu es revela universal, com sempre, un Regne sense fronteres de ciutadans iguals, germans i fills.

Jo, Joan, vaig veure una multitud tan gran que ningú no hauria pogut comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races i de tots els pobles i llengües. S'estaven drets davant el tron i davant l'Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans... (Ap). És la resurrecció per a tots... És la vida viscuda des de l’amor, des de l’Amor; un amor compromès i crucificat també, de tantes persones d’arreu del món i de la història. I per a tots vol dir “per a tots”, perquè l’amor és l’essència constitutiva de qualsevol ésser humà; resurrecció, amor-Amor, sinònims de la veritat última de la vida de cada persona.

El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia d’avui.

«El qui seu en el tron els protegirà amb la seva presència, mai més no passaran fam, mai més no passaran set, ni estaran exposats al sol ni a la calor, perquè l'Anyell que està en el tron els guiarà i els conduirà a les fonts on brolla l'aigua de la vida...» (Ap). Jesús mort i ressuscitat ara és font de vida, capaç de saciar totes les fams del cor humà, amb les seves paraules, els seus gestos i tota la seva vida. També de vida eterna.

Ans deslliureu-nos de qualsevol mal.

«... Déu els eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls.» (Ap). Si Déu és consol vol dir que és remei; sempre ho és l’amor. L’amor, l’Amor, salva el món, sempre.

Caminem vers l’amor, l’Amor, ... anem ressuscitant.

Mn. Miquel García Bailach