divendres, 12 de juliol de 2019

Diumenge 15 de durant l'any - 14 de juliol de 2019


Lc 10, 25-37


Possiblement el relat de la paràbola del Samarità és una de les més conegudes per tots nosaltres, però aquest coneixement ens pot portar a una situació de comoditat i familiaritat on el text bíblic no penetri en els nostres cors. És per això, que és necessari rellegir el text a poc a poc per a detenir-nos en dos verbs, dues accions que descriuen dues maneres de situar-se davant les necessitats del nostre proïsme. Una proposta vital és la de passar de llarg, assumir que aquella situació que contemplem no va amb nosaltres. L'altra actitud vital és la de parar-se i compadir-se; és a dir, deixar-nos afectar per les necessitats dels altres. Jesús és radical, només hi ha aquestes dues opcions davant el sofriment i el dolor del nostre proïsme. La missió de l'Església és assumir amb fermesa la seva vocació samaritana, deixar-nos interpel·lar per la crida d'auxili d'homes i dones que estan travessant el camí de la solitud, dolor i angoixa. Només  quan contemplem al nostre proïsme com a imatge de Déu és quan percebem la seva dignitat. És per això, que avui la paràbola del samarità ens encoratge a sortir a la trobada d'homes i dones que estan en els marges del camí per tenir curar de les seves ferides i acollir-los amb fraternitat. Que el Senyor ens ajudi. Amén


Germán López Cortacans
Parròquia Sant Esteve
Vila-Seca, Tarragona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada