Diumenge 19 de durant l'any - 11 d'agost de 2019



Lc 12, 32-48

Tenim la tendència a viure amb neguit, amb una mirada que acapara preocupacions pel futur, sobretot pels bens materials. I restem en el present, atabalats. I moltes vegades, aquest present es queda sense viure. Jesús sempre ens convida a no tenir por, a asserenar-nos, simplement perquè el nostre Pare del cel ens dona tot el necessari i molt més encara, el seu Regne. Per la seva misericòrdia se’ns ha estat donat el seu Amor que envolta amb tendresa el nostre present. Si això és així, el Senyor ens demana, en una societat tancada al despreniment, compartir amb els altres els nostres bens. Se’ns fa costa amunt aquesta invitació de Jesús oi? Fins i tot, a nivell polític, en un tema, per desgràcia, tan actual, com són els refugiats, que no poden desembarcar dels vaixells, perquè no són acceptats. Jesús, el nostre Senyor, ens convida a obrir els “calaixos” de les nostres misèries i estar pendents de les necessitats dels altres: “Veneu els vostres bens i doneu els diners com a almoina. Procureu-vos bosses que no es facin malbé, reuni-vos al cel un tresor que no s’acabi; allà els lladres no s’hi acosten, ni les arnes no destrossen res.” (Lc 12, 33).

La nostra naturalesa humana, malgrat ser una naturalesa caiguda, hem de recordar sempre, que hem estat guanyats a un preu molt alt pel Senyor. La nostra redempció és un fet. Un tresor sense mesura. I hem de viure, agraïts, amb una alegria, que, com diria Sant Antoni, abat, ens fa “respirar” Crist en tot moment. Amb tot, cal estar vigilants, estar atents, perquè es fàcil desviar-nos del camí. Cada creient, porta en el seu cor, la Bona Notícia de l’Evangeli i comporta, amb l’ajut de l’Esperit Sant, ser nosaltres Evangeli en el nostre món. Totes les confessions cristianes no podem sentir-nos indiferents els uns dels altres: “Déu demanarà molt d’aquells a qui ha donat molt, reclamarà més d’aquells a qui ha confiat més.” (Lc 12, 48b).  


Xavier Artigas

Comentaris