Diumenge 19 de durant l'any - 11 d'agost de 2019
Lc 12, 32-48
Tenim la tendència a viure amb neguit, amb una mirada que acapara
preocupacions pel futur, sobretot pels bens materials. I restem en el present,
atabalats. I moltes vegades, aquest present es queda sense viure. Jesús sempre
ens convida a no tenir por, a asserenar-nos, simplement perquè el nostre Pare
del cel ens dona tot el necessari i molt més encara, el seu Regne. Per la seva
misericòrdia se’ns ha estat donat el seu Amor que envolta amb tendresa el
nostre present. Si això és així, el Senyor ens demana, en una societat tancada
al despreniment, compartir amb els altres els nostres bens. Se’ns fa costa
amunt aquesta invitació de Jesús oi? Fins i tot, a nivell polític, en un tema,
per desgràcia, tan actual, com són els refugiats, que no poden desembarcar dels
vaixells, perquè no són acceptats. Jesús, el nostre Senyor, ens convida a obrir
els “calaixos” de les nostres misèries i estar pendents de les necessitats dels
altres: “Veneu els vostres bens i doneu els diners com a almoina. Procureu-vos
bosses que no es facin malbé, reuni-vos al cel un tresor que no s’acabi; allà
els lladres no s’hi acosten, ni les arnes no destrossen res.” (Lc 12,
33).
La nostra naturalesa humana, malgrat ser una naturalesa caiguda, hem de
recordar sempre, que hem estat guanyats a un preu molt alt pel Senyor. La
nostra redempció és un fet. Un tresor sense mesura. I hem de viure, agraïts, amb
una alegria, que, com diria Sant Antoni, abat, ens fa “respirar” Crist en tot
moment. Amb tot, cal estar vigilants, estar atents, perquè es fàcil desviar-nos
del camí. Cada creient, porta en el seu cor, la Bona Notícia de l’Evangeli i
comporta, amb l’ajut de l’Esperit Sant, ser nosaltres Evangeli en el nostre
món. Totes les confessions cristianes no podem sentir-nos indiferents els uns
dels altres: “Déu demanarà molt d’aquells a qui ha donat molt, reclamarà més d’aquells
a qui ha confiat més.” (Lc 12, 48b).
Xavier Artigas
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada