Diumenge 21 de durant l'any - 25 d'agost de 2019

Is 66: 18-21. Heb 12: 5-7, 11-13. Lc 13, 22-30.

Avui les lectures ens parlen de la fraternitat com a condició de salvació. De fet són texts difícils, però que ens han de dir quelcom en la situació que estem vivint avui dia.

Els capítols finals d’Isaïes responen a la desil·lusió que hi ha després de l’exili, les persones no saben veure la salvació que Déu havia promès i només veuen la desil·lusió per la seva absència. El profeta dona una resposta que amplia a una perspectiva universal. «Ha arribat el temps de reunir totes les nacions i totes les llengües.» Totes les nacions vindran (d’Orient i d’Occident), per tant la salvació és per tothom, tant els que són altres com els que venen de lluny.

En Hebreus també hi ha la voluntat d’animar a una comunitat desil·lusionada. Tothom coneix situacions de desesperança, tant en la vida privada com en la pública. En aquesta situació ens dona una motivació per perseverar, ens parla de la fe per tenir confiança en qui ens sosté i hi ha esperança per a un futur.

A l’evangeli hi ha la qüestió de prendre la decisió, ja que ser cristià no és simplement un estat, sinó que és ¿com volem viure com a cristians?

L’home que es troba amb Jesús només estava preocupat pel nombre de persones que se salvarien, si hi havia un límit, realment preguntava per si serien només alguns pocs del poble escollit. Però la resposta de Jesús no indica res d’això. Sinó que ens diu: «Esforceu-vos per entrar per la porta estreta». Entrar per la porta estreta és seguir Jesús; aprendre a viure com Ell i a confiar en el Pare que l'ha ressuscitat. El que Jesús demana no és rigorisme legalista, sinó amor radical a Déu i al germà.

Quan Jesús diu: «Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents», que són paraules oposades a la nostra idea de Bona Nova, avui al escoltar-les ens fa sentir incòmodes. Però segurament són paraules que corresponen el que aquest estiu estem vivint amb les imatges horribles que estan donant la volta al món de les morts d’emigrants, vaixells amb persones que demanen ajuda i persones que són detingudes per donar ajut.

Sovint ignorem la injustícia en la que participem, en petits detalls de la vida diària. L’evangeli parla de la manca d’accés al regne de Déu com la no participació. En el moment que deixem fora algú, ens excloem nosaltres mateixos; no és que Déu ens tanqui la porta, som nosaltres mateixos que ens la tanquem. Així que per poder passar la porta estreta s’ha de complir la condició de viure la fraternitat en el dia a dia de la nostra vida.

Ma. Pilar Lozano

Llic. en Ciències Religioses