Diumenge 29 de durant l'any - 20 d'octubre de 2019

Ex17,8-13; Salm 120; 2Tm 3,14-4,2;Lc 18,1-8.

Cal anar a l’experiència de Déu, cercar-la assíduament, per a veure i viure la veritat de la vida.

Pare nostre, que esteu en el cel:

Alço els ulls a les muntanyes: d’on em vindrà l’ajuda? L’ajuda em vindrà del Senyor, del Senyor que ha fet cel i terra (Sl). És el punt de partida en la recerca de Déu: el desig de la pròpia autenticitat.

Sigui santificat el vostre nom.

Mentre Moisès mantenia les mans alçades, guanyava Israel, però quan abaixava les mans per reposar, guanyaven els amalequites(Ex).És la força de la pregària, d’una pregària persistent; és l’experiència de Déu enriquidora que enforteix per dins i allibera. Així Déu i el seu Amor van entrant, es va encarnant en la història personal i de la humanitat, dóna la força interior a qui la fa i disposa per viure la vida amb autenticitat, des de l’amor.

L’ajuda em vindrà del Senyor, del Senyor que ha fet cel i terra... És el Senyor qui et guarda, el Senyor t’empara al teu costat mateix (Sl). Déu ve de dins, és experiència interior; amagat en la seva obra, en el cor dels seus fills, el trobarem en el cor de la vida, de les inquietuds més fondes del cor humà. I la seva llum va sorgint interiorment.

... que hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança (Lc).La pregària com una manera de ser ja, i que ja forma part del metabolisme personal, com un element més del viure, ja és l’espai vital del ser.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

Davant de Déu i de Jesucrist, ... pensant en la seva manifestació i en el seu Regne... que proclamis la paraula de l’Evangeli... (2Tm). L’anunci de l’Evangeli Jesús el fa en funció de la vinguda del Regne de Déu, dins i fora de nosaltres. La predicació mai és proselitisme.

Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.

... les sagrades Escriptures que tenen el poder de donar-te la saviesa que duu a la salvació a través de la fe en Jesucrist. Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i és útil per ensenyar, convèncer, corregir i educar en el bé, perquè l’home de Déu sigui madur, sempre a punt per a tota obra bona (2Tm).No una pregària sense contingut, projecció d’un mateix. Una pregària des de la vida amb la Paraula de Déu, que és mediació, i camí d’arribada de Déu a la vida personal; llavors l’experiència de la pregària és llum i força renovadora: nova creació de Déu mateix encara, també avui.

... proclamis la paraula de l’evangeli: insisteix en tot moment, tant si és oportú com si no ho és, mira de convèncer la gent, reprèn, anima’ls, esperant amb tota paciència...(2Tm). Des de l’experiència de Déu-Paraula-Amor l’acció és prolongació de la seva voluntat, acció del seu Esperit en nosaltres.

I no permeteu que nosaltres caiguem a la temptació.

¿I vosaltres creieu que Déu, ni que esperi pacientment, no farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però quan el Fill de l’home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra?» (Lc). La pregària per fugir de la superficialitat, de l’activisme i del sense sentit.

Ans deslliureu-nos de qualsevol mal.

El Senyor et guarda en tota desgràcia, et guarda la vida. El Senyor guarda tots els teus passos... (Sl).Des de la pregària vivim i sortegem els embats de la vida diària amb pau, sense defugiren escapatòries fàcils.

La pregària transcendeix fora i es fa justícia social i bé comú; no és solament experiència personal de Déu.

Mn. Miquel García Bailach