Presentació del Senyor - 2 de febrer de 2020
Mat 5:1-11
En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya,
s'assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula,
començà a instruir-los dient:
--Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del
cel!
»Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!
»Feliços els humils: ells posseiran la terra!
»Feliços els qui tenen fam i set de justícia: Déu els
saciarà!
»Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!
»Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!
»Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà
fills seus!
»Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és
el Regne del cel!
»Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran,
us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies!
Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.
Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.
Feliços els… D’aquesta manera és que comença la predicació més coneguda
de Jesús, que ha arribat més enllà del propi cristianisme.
I és que, sobre les benaurances s'ha dit de tot.
Per a Gandhi eren "la quinta essència del cristianisme". En canvi per
Nietsche eren una maledicció, ja que, deia, “atempten contra la dignitat de
l'home”.
Els qui critiquen el missatge de les benaurances
veuen en elles una crida a mantenir l’estatus quo, és a dir, a que els qui
pateixen es conformin amb el seu patiment esperant arribar a aquell dia en el
què descansaran en Déu, és a dir, el dia de la mort.
Molts dels que les alaben, ho fan des d’una vida
un tant acomodada i burgesa, que fa que inconscientment tendim a
espiritualitzar les paraules de Jesús cap als nostres problemes existencials,
entenent la pobresa en l’esperit, el plorar o la humilitat com a sentiments de
l’ànima virtuosa que contempla al Crist.
Així sovint oblidem que la predicació de Jesús
estava interessada a orientar la vida dels deixebles, dels seus seguidors, cap
a una meta, el Regne de Déu, és a dir, el govern de Déu en la seva pròpia
persona, comunitat, i finalment en la creació.
Això ho podem veure en la forma en la que Jesús
ens presenta les benaurances, doncs ho fa en aquests dos grups.
El primer grup, comença amb els pobres en
esperit, és a dir, els que han perdut tota esperança doncs ja no tenen
absolutament res. Els que ploren el dol de la pèrdua, els desposseïts, oprimits
i avergonyits davant del món, a tots aquests Déu els hi diu: vosaltres sou
valuosos per mi, jo estic amb vosaltres, i governo per a vosaltres, jo canviaré
la vostra situació doncs és injusta i cruel.
Jesús no fa una crida a una vida de pobresa i
marginació indigne per causa del Regne, sinó que apunta a les injustícies que
el Regne ha de corregir.
Ara, podríem pensar que llavors tenen raó
aquells que diuen que els pobres han d’esperar en Déu i mentre continuar sent
pobres… bé sí però no.
I aquí entra la segona part de les benaurances,
que són les que corregeixen aquesta idea. Si el primer grup parlava de les
circumstàncies externes, socials, que oprimeixen al deixeble, la segona part
parlarà de l’actitud de la comunitat que ha rebut el Regne de Déu: Aquests
tenen fam i set de justícia, lluiten doncs per a canviar tot allò que castiga
al seu proïsme; són compassius, miren el patiment de l’altre i el fan seu,
sense importar qui és l’altre; són nets de cor, és a dir, que són coherents entre
l’amor de Déu que prediquen i les seves pràctiques, el que fan; treballen per
la pau, són obrers de la reconciliació, construeixen ponts que superin les
diferències i desigualtats que fan patir les persones d’aquest món.
Aquests són els fills i les filles de Déu,
sovint perseguits i calumniats per buscar la veritable justícia i el benestar
del ésser humà.
I sí a la vegada tot això bé de Déu, doncs és
ell en qui ens identifiquem tots els que rebem el seu Regnat, en el seu amor i en
la seva justícia.
Així doncs, no pensem mai que el missatge de
Jesús és per conformistes, o per persones que busquen una alienació
espiritualista, no; el seguiment de Jesús és per tot el que te fam i set de
justícia i que busquen viure fonamentats en la misericòrdia que hem rebut de
Déu.
Rev. Pr. Jonathan Navarro
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada