Presentació del Senyor - 2 de febrer de 2020



Mat 5:1-11
En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:
--Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!
»Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!
»Feliços els humils: ells posseiran la terra!
»Feliços els qui tenen fam i set de justícia: Déu els saciarà!
»Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!
»Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!
»Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
»Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!
»Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies!
Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.


Feliços els… D’aquesta manera és que comença la predicació més coneguda de Jesús, que ha arribat més enllà del propi cristianisme.
I és que, sobre les benaurances s'ha dit de tot. Per a Gandhi eren "la quinta essència del cristianisme". En canvi per Nietsche eren una maledicció, ja que, deia, “atempten contra la dignitat de l'home”.
Els qui critiquen el missatge de les benaurances veuen en elles una crida a mantenir l’estatus quo, és a dir, a que els qui pateixen es conformin amb el seu patiment esperant arribar a aquell dia en el què descansaran en Déu, és a dir, el dia de la mort.
Molts dels que les alaben, ho fan des d’una vida un tant acomodada i burgesa, que fa que inconscientment tendim a espiritualitzar les paraules de Jesús cap als nostres problemes existencials, entenent la pobresa en l’esperit, el plorar o la humilitat com a sentiments de l’ànima virtuosa que contempla al Crist.
Així sovint oblidem que la predicació de Jesús estava interessada a orientar la vida dels deixebles, dels seus seguidors, cap a una meta, el Regne de Déu, és a dir, el govern de Déu en la seva pròpia persona, comunitat, i finalment en la creació.
Això ho podem veure en la forma en la que Jesús ens presenta les benaurances, doncs ho fa en aquests dos grups.
El primer grup, comença amb els pobres en esperit, és a dir, els que han perdut tota esperança doncs ja no tenen absolutament res. Els que ploren el dol de la pèrdua, els desposseïts, oprimits i avergonyits davant del món, a tots aquests Déu els hi diu: vosaltres sou valuosos per mi, jo estic amb vosaltres, i governo per a vosaltres, jo canviaré la vostra situació doncs és injusta i cruel.
Jesús no fa una crida a una vida de pobresa i marginació indigne per causa del Regne, sinó que apunta a les injustícies que el Regne ha de corregir.
Ara, podríem pensar que llavors tenen raó aquells que diuen que els pobres han d’esperar en Déu i mentre continuar sent pobres… bé sí però no.
I aquí entra la segona part de les benaurances, que són les que corregeixen aquesta idea. Si el primer grup parlava de les circumstàncies externes, socials, que oprimeixen al deixeble, la segona part parlarà de l’actitud de la comunitat que ha rebut el Regne de Déu: Aquests tenen fam i set de justícia, lluiten doncs per a canviar tot allò que castiga al seu proïsme; són compassius, miren el patiment de l’altre i el fan seu, sense importar qui és l’altre; són nets de cor, és a dir, que són coherents entre l’amor de Déu que prediquen i les seves pràctiques, el que fan; treballen per la pau, són obrers de la reconciliació, construeixen ponts que superin les diferències i desigualtats que fan patir les persones d’aquest món.
Aquests són els fills i les filles de Déu, sovint perseguits i calumniats per buscar la veritable justícia i el benestar del ésser humà.
I sí a la vegada tot això bé de Déu, doncs és ell en qui ens identifiquem tots els que rebem el seu Regnat, en el seu amor i en la seva justícia.
Així doncs, no pensem mai que el missatge de Jesús és per conformistes, o per persones que busquen una alienació espiritualista, no; el seguiment de Jesús és per tot el que te fam i set de justícia i que busquen viure fonamentats en la misericòrdia que hem rebut de Déu.

Rev. Pr. Jonathan Navarro



Comentaris