Comentaris Bíblics Interconfessionals

Jesús a l’Evangeli d’aquest IV Diumenge de Pasqua utilitza dues metàfores. És el pastor que entra per la porta de les ovelles i és, a la vegada, la porta per la que entren les ovelles que busquen refugi i pasturatges, la salvació. Quan ens parla dels lladres i bandolers que salten per un altre indret per colar-se en corral en recorda al profeta Ezequiel (34,11-16) o a Jeremies (23,1-4) i com Déu es queixava dels pastors del seu poble (líders religiosos) que preferien alimentar-se a si mateixos abans que al ramat. L’Antic Testament conté un munt de referències de Déu com el Bon Pastor, veritable protector de les ovelles, sobretot als salms (Salm 23,1; 77,20; 79,13; 80,1; 95,7; 100,3, Isaïes 40,11). Hi ha una manifesta relació personal de protecció i d’amor del pastor cap al seu ramat, de Déu cap al seu poble. En aquest fragment de l’Evangeli, potser el que més ens pot copsar en el temps de Pasqua en el que ens trobem és l’expressió “les ovelles escolten la seva veu; crida les...

Crist ha ressuscitat! En veritat, ha ressuscitat! Malgrat les promeses del Senyor –poc enteses tal com ens diu l’Evangeli en diferents ocasions– els deixebles després de la crucifixió es van dispersar. La por a ser perseguits per les autoritats jueves com a deixebles de qui ha estat ajusticiat com a criminal; el trasbals, la tristesa i la  decepció després d’haver presenciat el Mestre patint la tortura i la mort, i d’haver vist el triomf de les tesis del sanedrí: tal és la situació dels deixebles durant els tres dies que el Senyor va davallar als Inferns, en què el sepulcre va romandre tancat i segellat. I tot seguit, el primer dia de la setmana, els senyals de la Resurrecció: el sepulcre buit, el sudari i les venes d’amortallar desats, l’anunci de l’Àngel, les aparicions a Maria Magdalena i les altres dones, als deixebles camí d’Emaús, als deixebles que estaven tancats per por als jueus. I les primeres reaccions: por, incomprensió, ceguesa d’enteniment, incredulitat... ...

Jn 20, 19-31 Els deixebles tenien encara els seus cors tancats a la fe. La por trenca tot espai a l’esperança i ens deixa cecs, immòbils, ens arracona a la foscor. El primer missatge de Jesús ressuscitat, que és anunciat per Maria Magdalena no acaba de ser acollit: “Vés a trobar els meus germans i digues-los: “Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu” L’anunci d’una dona és avalat per la presència del Senyor enmig dels deixebles. I és un anunci que aparta definitivament la por i la mort: “Pau a vosaltres” El Senyor es mostra amb els signes distintius del seu amor per nosaltres, s’identifica com aquell que es lliura a la creu i ens dona, a través de les ferides de les mans i el costat, el seu amor i la seva pau per sempre. I l’alegria acompanya l’Esperit del Ressuscitat, alenant una nova creació on els deixebles son enviats en missió. La joia de la resurrecció, de l’amor de Déu, que voldria ser “traspassat” per la fe d’un cor obert, agraït, q...

Ac 10,34a.37-43; Salm 117; Col 3,1-4; Jo 20,1-9 Déu és la Resurrecció. La vida viscuda des d’ell és vida de ressuscitats, vida viscuda des de l’Amor. Sigui santificat el vostre nom. Enaltiu el Senyor: Que n’ és de bo, perdura eternament el seu amor... (Sl). Tot... un projecte d’amor: la vida i la mort, que es diu resurrecció finalment, plenitud del que som. Experimentar tot l’amor de que som objecte, i que el vivim en tot allò immediat i en els qui ens estimen. Cridats a la vida per viure l’amor, amb els qui tenim al costat i l’amor més gran d’aquell que és l’Amor. L’experimentem?, quin accés hi tenim al seu amor? Quins moments, quins camins, quins llocs... ens el fan sentir? Vingui a nosaltres el vostre Regne. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb l ’ E sperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut..., perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis... Després el mataren penjant-lo en un patíb...

PASSIÓ DE NOSTRE SENYOR (Joan 18,1-19,42)                 Concretament, en aquest relat de la Passió, l’evangelista Joan omet detalls de l’agonia de Jesús perquè no ens vol mostrar un Crist sofrent sinó un Crist Glorificat que amb la seva mort en creu ens porta la salvació.   En « Beure el calze que el Pare m’ha donat » fa referència a seguir el seu destí, ser glorificat, perquè el calze és un do del Pare i en el seu acompliment segueix els designis salvífics de Déu. L’acció té lloc en un hort (jardí) i ens remet al relat de Gn 3 on es produeix la confrontació de dues forces: el bé i el mal (Déu i la serp). Jesús pren la iniciativa i els pregunta: Qui busqueu? I amb la seva triple resposta « Sóc jo » tots retrocedeixen i cauen a terra, senten el temor de Déu,   perquè a l’Antic Testament el nom de Déu és « Jo sóc » . Jesús ens mostra aquí la seva faceta divina. I quan és arrestat pels soldats,...

Is 50,4-7; Salm 21; Fl 2,6-11;Mt 26,14-27.66. El Déu-Amor donat sense límits... Passió... d’amor. Pare nostre, que esteu en el cel: Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’ esclau. Havent-se fet semblant als homes i començant de captenir-se com un home qualsevol, s’abaixà i e s féu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare (Fl). El cel obert revela les relacions personals de la Trinitat, i l’abaixament del Fill és solidaritat fins a l’extrem amb la humanitat; resta el Fill el referent per sempre de l’amor als seus drets i dignitat..., incondicional; i ell és també camí encarnat per anar al Pare....