Diumenge 2 de Pasqua - 19 d'abril de 2020
Jn 20, 19-31
Els deixebles tenien encara els seus cors tancats a la fe. La por trenca
tot espai a l’esperança i ens deixa cecs, immòbils, ens arracona a la foscor.
El primer missatge de Jesús ressuscitat, que és anunciat per Maria Magdalena no
acaba de ser acollit: “Vés a trobar els meus germans i digues-los:
“Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu” L’anunci
d’una dona és avalat per la presència del Senyor enmig dels deixebles. I és un
anunci que aparta definitivament la por i la mort: “Pau a vosaltres”
El Senyor es mostra amb els signes distintius del seu amor per nosaltres, s’identifica
com aquell que es lliura a la creu i ens dona, a través de les ferides de les
mans i el costat, el seu amor i la seva pau per sempre. I l’alegria acompanya l’Esperit
del Ressuscitat, alenant una nova creació on els deixebles son enviats en
missió. La joia de la resurrecció, de l’amor de Déu, que voldria ser “traspassat”
per la fe d’un cor obert, agraït, que se sent estimat per Ell.
Els dubtes de Tomàs, l’anomenat Bessó, és el ressò de la manca de fe de la
resta dels deixebles, que arriba al límit. L’amor de Jesús pels seus deixebles,
que ens diu l’evangelista Joan abans del lavatori dels peus, “els
estimà fins a l’extrem” (Jn 13,
1), xoca amb les paraules de l’apòstol: “Si no li veig a les mans les
marca dels claus, si no li fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la
mà dins el costat, jo no creure pas.” Pot ser que alguna vegada, en alguns moments, fem
nostre, en les nostres presons interiors, aquesta incredulitat...? Veure´l,
tocar-lo per, així, creure...? No consta en l’evangeli, que Tomàs acabes fent
el que en principi pretenia, però sí fa notar Joan una confessió de fe que es
mou des de la humilitat més pregona, quan té, a tocar, Jesús Ressuscitat: “Senyor
meu i Déu meu!” Des d’aquesta
obertura, que neix guanyada per la pau que ens es donada, ens arriba aquesta benaurança,
que no es troba en el sermó de la muntanya, per cadascú de nosaltres: “Perquè
m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!”
Acabo aquesta breu reflexió, desitjant una bona Pasqua, pels germans d’altres
confessions cristianes, ortodoxos i evangèlics. Que l’amor del Senyor Ressuscitat
ens continuï guiant en el diàleg ecumènic i algun dia es visqui la pau de la
plena comunió.
Xavier Artigas, diaca
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada