Diumenge 13 de durant l'any - 28 de juny de 2020



2R 4,8-11.14-16a

De la lectura en podríem destacar dues coses, que formen una unitat. En primer lloc, l’actitud de la dona de Sunam, ciutat d’Issacar, prop de la Vall de Jizreel. A través de l’observació i del tracte amb Eliseu arriba a la convicció que el profeta que acudeix de tant en tant a casa seva és un sant. Es tracta d’una qualitat o condició no revelada explícitament sinó a la qual s’accedeix a través d’un tracte atent, d’una actitud d’escolta. La dona l’acull amb fe, malgrat que la condició de «Sant» («=Home de Déu») no és una cosa directament perceptible o evident. Aquesta és la clau de la vida espiritual.

L’exercici de la funció profètica d’Eliseu, complidor de la voluntat de Déu en unes circumstàncies particularment difícils, té una projecció externa, és quelcom observable, identificable a través del tracte i de la paraula i també fructífer: no deixa indiferent, malgrat la seva discreció. Els esdeveniments més decisius per la història i acollits per la fe han passat, justament, desapercebuts als ulls de molts: en una casa de Natzaret, en un estable de Betlem, en un hort de Getsemaní, al Gólgota... Això la porta a acollir el profeta, a procurar-li un lloc estable per fer-hi estada, on no li faltés el que podria ser essencial. Trobem una vinculació íntima entre l’anhel de la persona per les coses santes i la voluntat de dispensar el millor tracte possible cap a tot allò «que ve de dalt», sobrenatural. ¿Com no reconèixer-hi la voluntat del Poble d’Israel de tenir Déu present permanentment o les paraules de Pere a la Transfiguració (Lc 9, 33) o a l’Últim Sopar (Jn 13, 36-37), o les dels deixebles d’Emmaús després de tractar el Senyor (Lc 24, 29)?  

Per altra banda, la caritat de la dona és corresposta per una Caritat sobreabundant: Eliseu li promet un fill, el fill que la dona no tenia i desitjava i és que, en aquell temps, era signe de benedicció, com Isaac per Abraham (Gn 15, 1-4; 22, 2). És evident que aquesta promesa no ve d’un home, sinó de Déu, que no es deixa guanyar en generositat (Mt 10, 40-42). El passatge d’aquesta setmana, doncs, ens revela una relació fructífera (Mt 7, 20), de rerefons quotidià, anodí i a la vegada de tons profètics, plens de significat, miraculosos. Déu actua en la història de forma admirable, com ens recorda el Magníficat de Maria, precisament en les coses més senzilles (Lc 1, 46-50).


Àlex Sans Dalmau
Parròquia de Santa Maria de Vilafranca del Penedès


Comentaris