Diumenge 14 de durant l'any - 5 de juliol de 2020



Za 9,9-10.13,1; Salm 144; Rm 8,9.11-13; Mt 11,25-30.

  
El Déu-Amor és generador de la humanitat i d’humanitat, ... pels camins més humans de la vida.

Pare nostre, que esteu en el cel:

El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l’amor. El Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat... Totes les obres del Senyor són fidels, les seves obres són obres d’amor. El Senyor sosté els qui estan a punt de caure, els qui han ensopegat, ell els redreça (Sl). Són els sentiments i les actituds de Déu, de compassió i amor, d’humanitat; així, tota la realitat està impregnada de l’Amor, d’ell mateix...; sense l’amor no entenem res de la vida, fora de l’amor no vivim. Déu és experiència d’amor, vital, que ens fa ser en allò més profund i fonamental del nostre ésser. Per això, la seva obra creadora i salvadora, és un projecte humanitzador.

«... fora del Pare, ningú no coneix veritablement el Fill; igualment, no coneix veritablement el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar». Un diàleg familiar de Jesús i el Pare, en el que hi som introduïts. És el coneixement que dóna l’amor, que fa família, que fa la Trinitat. I l’amor és gratuïtat, revelació i do. Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera» (Mt). Jesús es proposa amic, d’entrar en relació amb ell com una experiència enriquidora i de creixement; una amistat feta de llibertat i donació.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

«Alegra’t, ciutat de Sió... El teu rei fa la seva entrada. És bo i salvado... Bandejarà d’Efraïm els carros de guerra... i els arcs dels guerrers seran bandejats. Adreçarà a tots els pobles paraules de pau, i el seu domini s’estendrà d’un mar a l’altre... fins a l’extrem del país» (Za). Regne de pau; on hi ha pau és perquè hi ha tots els béns; una pau necessària a tot arreu, a tots els cors (dins i fora). Una pau que només pot néixer de la bondat de qui la promou i del bé que es cerca. Pensem en el món i com li és necessària la pau.

Vosaltres no viviu segons les mires de la carn sinó segons les de l’Esperit, perquè l’esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l’esperit de Crist, no seria de Crist. I si habita en vosaltres l’esperit d’aquell que va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu esperit, que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals. Per tant, germans, nosaltres tenim un deute, però no amb la carn, que ens obligaria a viure com demana la carn. Perquè si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per l’Esperit feu morir les obres pròpies de la carn, viureu (Rm). Des de la lògica de la carn i del món arribem a conclusions i situacions de mort;  i si ens posem en la perspectiva de l’esperit interior i les seves inquietuds humanes, que és l’Esperit de Déu que hi ha en nosaltres, que és l’E/esperit de Jesús, veiem les coses d’una altra manera: des d’una perspectiva de vida, generadora de vida, que ens projecta a la Vida... L’E/esperit que gemega en nosaltres ens ensenya la vida, ens dóna vida, ens llença a la vida, ens porta a la Vida..., ens ressuscita: és l’alternativa humana: entre carn i E/esperit, mort o vida. I així nosaltres ens anem fent en un camí de llibertat (de la carn a l’E/esperit), en un itinerari pasqual, també nosaltres sortim del vell Egipte portats per l’E/esperit alliberador d’un somni, d’una utopia, ... portats per Déu. És un salt qualitatiu en la comprensió de la nostra realitat humana.

Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.

Adreçarà a tots els pobles paraules de pau, i el seu domini s’estendrà d’un mar a l’altre, des del gran Riu fins a l’extrem del país» (Za). És el gran somni de Déu, la utopia de l’amor: la pau.

En aquell temps, Jesús digué: «Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així us ha plagut a vós. El Pare ho ha posat tot a les meves mans (Mt). Opció de Déu pels senzills, a l’hora de donar a conèixer la seva veritat; opció per Jesús.

La llibertat és el distintiu i el repte que tenim les persones; és la llibertat que només dóna l’amor.


Mn. Miquel García Bailach

Comentaris