Diumenge 18 de durant l'any - 2 d'agost de 2020

PRIMERA MULTIPLICACIÓ DELS PANS (Mt 14,13-21)

 

Hem de situar el relat en el context de la tràgica mort de Joan el Baptista a mans d’Herodes. «Quan Jesús va  rebre la notícia, es retirà d’allí en una barca tot sol cap a un lloc despoblat», cercant uns moments de soledat i omplint-los de la pregària interior que l’acostarà al patiment d’aquells que s’acosten a ell per a ser guarits.

Jesús coneix bé quin serà el seu final, anticipa el regust agre del que serà la seva mort  per la manca de comprensió d’aquells que l’envolten. «Ningú no es profeta a la seva terra» i, sovint, la mort és el destí dels profetes.  Però ell sap que la mort no és el final sinó el principi de Vida Eterna en el Pare. En fer-se tard, els deixebles demanen al mestre «acomiada la gent,  i que vagin als pobles a comprar-ne menjar». I Jesús els demana que siguin ells mateixos els qui els donin de menjar, però els deixebles no ho veuen possible perquè només tenen cinc pans i dos peixos. Ells no acaben de copsar la grandesa de l’acció divina  de Jesús on no hi ha res impossible, perquè Jesús és el Senyor dels impossibles i com a tal obra el miracle d’alimentar una multitud amb el poc aliment de que disposen. Però quin és realment l’aliment que es comparteix? Doncs, l’únic capaç de saciar plenament: l’Amor de Déu. Un amor que alimenta el nostre esperit, enforteix el nostre cor i sana el nostre cos.

Jesús es compadeix d’aquells que el segueixen, pren consciència de les seves necessitats i passa a l’acció en un acte de solidaritat que aconsegueix unir tota la comunitat en el que serà una preparació del sagrament de l’Eucaristia. El miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos ens mostra que Déu actua a través dels que, en el seu nom, prenen la iniciativa de compartir amb el proïsme tos els dons rebuts, no importa que siguin pocs els dons rebuts sinó el fet de repartir-los, perquè fa més feliç donar que rebre.

«Tots en van menjar i quedaren saciats. Desprès van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles». El número dotze està ple de simbolisme: dotze van ser els apòstols i dotze les tribus d’Israel que van  convertir-se en el poble escollit de Déu. Jesús ens mostra el camí a seguir. Donar, compartir, en una paraula: estimar. Perquè l’Amor és l’únic que com més es reparteix més creix.

Paqui Rodríguez Báñez