Diumenge 23 de durant l'any - 6 de setembre de 2020

 

Rm 13, 8-10

El text que se’ns proposa avui parla amb una claredat que no dona lloc a massa dificultat interpretativa; tanmateix, el context ens il·lumina el que no es percep a simple vista. Pau es dirigeix a la comunitat de cristians de Roma i els anuncia quelcom que, per la seva centralitat en el missatge cristià, ens és ben conegut: «Qui estima, ha complert la llei».

Adreça la carta a una comunitat de cristians jueus i gentils que feia camí lluny de la Palestina que va servir d’escenari físic i espiritual de l’activitat pública de Jesús, al cor d’un Imperi –el més potent i avançat jurídica, militar i culturalment del moment- que ben aviat es mostraria hostil a la fe cristiana. Aquesta comunitat, constituïda pocs anys després de Jesús (50 dC), havia experimentat divisions per la vinculació a la Llei i els profetes que sentien els cristians d’origen jueu i no jueu, per la seva pertinença o no al poble escollit (Rm 14, 1-12).

Sabem pels Fets dels Apòstols (Ac 9, 1-18) i les Cartes de Sant Pau (1Co 15, 8-9) que l’Apòstol accedeix al contingut material de l’Evangeli des de la Tradició viva i des del que anomenarà l’«Antic Testament» (2Co 3, 14). De fet, era un gran coneixedor del que per ell era la Sagrada Escriptura: l’estimava tal com l’havia rebut, l’estudiava des de petit, l’observava de forma estricta; per ell era la norma orientadora de la seva vida (Ac 22, 3). Fruit d’aquesta trajectòria de Pau en la fe d’Israel i de la trobada decisiva amb el Crist Ressuscitat acompanyada de la predicació apostòlica més immediata, presenta a la comunitat de Roma la seva síntesi de les dues fonts de la Revelació, coincident amb el contingut material de l’Evangeli, la plenitud de la Llei (Mt 5, 17).  

Assoleix així una ruptura amb la mentalitat excessivament legalista i formalista de les corrents imperants en el judaisme de l’època i posa al centre, recorrent a una paraula menystinguda pel llenguatge corrent (àgape, ἀγάπη)[1], el veritable significat de l’Escriptura, el seu esperit (Rm 7, 6). L’autor escriu aquestes línies en una època en què el rastre de Jesús és tan recent i la seva vivència és tan immediata que els receptors directes (1Jn 1, 1) i els qui van creure en Ell per ells no veuen, ara per ara, la necessitat de posar per escrit un missatge que és viu. Sant Pau demostra una profunda comprensió del missatge de Jesús, del missatge evangèlic, essent algú que no havia tractat el Jesús prepasqual, ni havia format part del grup dels dotze, ni havia llegit l’Evangeli (Mt 5, 17-19; Mt 22, 34-40; Jn 13, 34-35; Jn 15, 12-17).

Àlex Sans Dalmau

Parròquia de Santa Maria de Vilafranca del Penedès


[1] Benet XVI. Encíclica Deus caritas est (25 de desembre del 2005), 3. 

 

 

Comentaris