Diumenge 23 de durant l'any - 6 de setembre de 2020
Rm 13, 8-10
El text que se’ns
proposa avui parla amb una claredat que no dona lloc a massa dificultat
interpretativa; tanmateix, el context ens
il·lumina el que no es percep a simple vista. Pau es dirigeix a la comunitat de
cristians de Roma i els anuncia quelcom que, per la seva centralitat en el
missatge cristià, ens és ben conegut: «Qui estima, ha complert la llei».
Adreça la carta a
una comunitat de cristians jueus i gentils que feia camí lluny de la Palestina
que va servir d’escenari físic i espiritual de l’activitat pública de Jesús, al
cor d’un Imperi –el més potent i avançat jurídica, militar i culturalment del moment-
que ben aviat es mostraria hostil a la fe cristiana. Aquesta comunitat,
constituïda pocs anys després de Jesús (50 dC), havia experimentat divisions
per la vinculació a la Llei i els profetes que sentien els cristians d’origen
jueu i no jueu, per la seva pertinença o no al poble escollit (Rm 14, 1-12).
Sabem pels Fets
dels Apòstols (Ac 9, 1-18) i les Cartes de Sant Pau (1Co 15, 8-9) que l’Apòstol
accedeix al contingut material de l’Evangeli des de la Tradició viva i des del
que anomenarà l’«Antic Testament» (2Co 3, 14). De fet, era un gran
coneixedor del que per ell era la Sagrada Escriptura: l’estimava
tal com l’havia rebut, l’estudiava des de petit, l’observava de forma estricta;
per ell era la norma orientadora de la seva vida (Ac 22, 3). Fruit d’aquesta
trajectòria de Pau en la fe d’Israel i de la trobada decisiva amb el Crist
Ressuscitat acompanyada de la predicació apostòlica més immediata, presenta a
la comunitat de Roma la seva síntesi de les dues fonts de la Revelació,
coincident amb el contingut material de l’Evangeli, la plenitud de la Llei (Mt
5, 17).
Assoleix així una
ruptura amb la mentalitat excessivament legalista i formalista de les corrents
imperants en el judaisme de l’època i posa al centre, recorrent a una paraula
menystinguda pel llenguatge corrent (àgape, ἀγάπη)[1], el veritable significat de
l’Escriptura, el seu esperit (Rm 7, 6). L’autor escriu aquestes línies en una
època en què el rastre de Jesús és tan recent i la seva vivència és tan
immediata que els receptors directes (1Jn 1, 1) i els qui van creure en Ell per
ells no veuen, ara per ara, la necessitat de posar per escrit un missatge que
és viu. Sant Pau demostra una profunda comprensió del missatge de Jesús, del
missatge evangèlic, essent algú que no havia tractat el Jesús prepasqual, ni
havia format part del grup dels dotze, ni havia llegit l’Evangeli (Mt 5, 17-19;
Mt 22, 34-40; Jn 13, 34-35; Jn 15, 12-17).
Àlex
Sans Dalmau
Parròquia de Santa Maria de
Vilafranca del Penedès
[1] Benet XVI. Encíclica Deus caritas est (25 de desembre del 2005), 3.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada