Diumenge 24 de durant l'any - 13 de setembre de 2020

 

Lc 6,43-49

 En edificar sobre roca ferma, no solament la nostra vida serà sòlida i estable, sinó que contribuirà a projectar la llum de Crist sobre els nostres coetanis i sobre tota la humanitat, mostrant una alternativa vàlida a tants com s’han ensorrat en la vida, perquè els fonaments de la seva existència eren inconsistents. A tants que s’acontenten en seguir les corrents de la postmodernitat, s’acullen en l’interès immediat, oblidant la justícia veritable, o es refugien en parers propis en comptes de buscar la veritat sense adjectius. Hi ha molts que, creient-se déus, pensen no tenir necessitat de més arrels ni fonaments que ells mateixos. En el fons decideixen per si sols el que és veritat o no, el que és bo o dolent, el just o l’injust; decideixen qui és digne de viure o pot ser sacrificat en nom d’altres preferències; donar en cada instant un pas a l’atzar, sense rumb fix, deixant-se portar per l'impuls de cada moment.

 

És important no sucumbir a les temptacions del relativisme i l’individualisme egoista, perquè, en realitat, condueixen a una cosa tan evanescent com una existència sense horitzons, una llibertat sense Déu. Tenint clar que hem estat creats lliures, a imatge de Déu, hem de ser protagonistes de la cerca de la veritat i del bé, responsables de les nostres accions, i no mers executors cecs, col·laboradors creatius en la tasca de conrear i embellir l’obra de la creació. Déu vol un interlocutor responsable, que construeixi sòlidament els fonaments de la seva persona, algú que pugui dialogar amb Ell i estimar. Per Crist ho podem aconseguir veritablement i, arrelats en Ell, donem ales a la nostra llibertat. Així doncs, el Senyor ens convida a ser prudents i savis, a edificar les vides sobre el fonament ferm que és Crist. Aquesta saviesa i prudència serà guia dela pròpia vida.

 

Anna Moya, o.v.

 

 

Comentaris