TOTS SANTS - 1 de Novembre de 2020

Mt 5, 1-12

Un dels textos de l’Evangeli que reflecteix més vivament la tensió que suposa la fe per un creient és el de les Benaurances: fan referència al present i a la vegada al futur, formant una contraposició aparent entre una promesa ja complerta i la mateixa promesa encara pendent de complir[1].

L’esperança cristiana es veu desafiada per les contrarietats del món present, concretades per Jesús de forma tan vívida que les paraules del Sermó de la Muntanya interpel·len el lector contemporani d’una forma directament comprensible pel marc conceptual actual. L’al·lusió a realitats materials i a conceptes d’ús habitual en el llenguatge polític poden induir una lectura simplista del Sermó. No es tracta d’un missatge polític, una comprensió del text en aquests termes desemboca en una visió reduccionista i, per tant, desencertada de les paraules de Jesús, susceptible de ser projectada al conjunt del seu missatge i, per tant, de la seva figura. Més aviat, altres passatges de l’Escriptura ens ajuden a no reduir a la racionalitat, a lògica purament humana, el misteri que només es pot acollir des de la fe (Rm 8, 18; Lc 9, 23-25; Is 55, 9; Flp 1, 21-26; Mc 8, 31-38; Mt 27, 32-44; 2Co 6, 8-10), a recordar que la justícia plena –si bé  és inseparable d’un imperatiu adreçat a la persona concreta- no té un compliment accessible des dels esquemes terrenals. En paraules de Derrida, «[...] la justícia incalculable ordena calcular»[2].

La litúrgia catòlica celebra aquest diumenge la Solemnitat de Tots Sants, celebra aquells que, després d’una vida de fidelitat a l’Evangeli «estan al cel» i esdevenen exemples concrets de fe en contextos històrics, geogràfics i socials molt variats i a la vegada tan tangibles com el que toca viure a cadascú. L’exemple de persones que van fer de la seva vida una paradoxa, un «signe de contradicció» (Lc 2, 34), és una prova viva i accessible de la novetat constant i l’actualitat de l’Evangeli. El Papa Benet XVI explica el passatge d’avui amb aquestes paraules: «[...] des de la valoració de Déu, els criteris d’aquest món es capgiren. [...] Es tracta de promeses escatològiques, però això no vol dir que hagi de ser una alegria que ja vindrà un dia indefinidament allunyat o que s’hagi d’esperar per una altra vida. Si l’home comença a veure i viure les coses des de la perspectiva de Déu, si és company de camí de Jesús, aleshores la seva vida parteix d’uns altres criteris [...] De Jesús ve la joia en la tribulació»[3].

 

Àlex Sans Dalmau

Parròquia de Santa Maria de Vilafranca del Penedès

Comentaris