Diumenge 2 d'Advent - 5de desembre de 2021

 Homilia ecumènica.

Ba 5,1-9 Sl 125,1-6    R/ Sl 125,3

Fl 1,4-6.8-11

Lc 3,4.6 Lc 3,1-6

La iniciativa és de Déu. 

El profeta Baruc diu el mateix que Pau en versió col·lectiva: "Déu conduirà Israel, ple d'alegria, a la llum de la seva glòria". Sempre és Déu qui es pren la molèstia de sortir a l'encontre del seu poble, però aquest poble s'ha de deixar portar a la glòria de Déu. Israel s’havia girat d’esquena a Déu; el pecat del poble, sobretot la corrupció dels dirigents, havia causat la putrefacció de les estructures socials i, per tant, la desintegració del poble. Déu, però, mai no es gira d’esquena al seu poble. Nosaltres podem girar l’esquena a Déu però Ell no ho farà mai. Sempre estarà disposat a rescatar-nos. 

Jesucrist, el rostre de Déu.

Déu no només no se’ns gira d’esquena sinó que ens ve de cara. El moment àlgid de la implicació de Déu en la història de la humanitat és l’encarnació, la vida, la mort i la resurrecció de Jesucrist. Déu, per Jesús, ha començat en nosaltres un bon treball i acabarà de dur-lo a terme. 

La resposta humana.

Entre l’inici i el final del treball de Déu, però, cal l’anuència humana. Hem de respondre des de la llibertat a la iniciativa salvadora de Déu, perquè Déu no s’imposa, només es  proposa,  perquè no és un dictador il·luminat, sinó un  Pare que estima i posa tot el seu poder i la seva saviesa al servei de l’amor. 

 

Aplanar el camí al Senyor.

Jesucrist ha vingut, ve i vindrà, sempre solidari amb la causa de l’ésser humà. La missió de Joan és la missió de l’Església, la nostra missió: facilitar l’accés dels éssers humans a Jesucrist, com Joan Baptista va fer-ho complint les paraules d’Isaïes. Aplanem el camí quan donem fruit de bones obres. Allò que Déu espera de nosaltres és que donem fruits de justícia i de veritat i aquesta és l’única manera d’agrair el do de la salvació. Donar fruits de justícia és obrir una ruta al Senyor, és fer-lo realment present en la història. Aquest és el nostre compromís adquirit en el baptisme. 

Necessitat de conversió continuada.

D’una manera natural no estem disposats a exercir el compromís baptismal o, tot i estant-hi disposats, ens costa d’esser fidels, per això és Déu qui ha començat en nosaltres un bon treball i acabarà de dur-lo a terme, com diu l’apòstol Pau. El treball és Déu qui el comença i el duu a terme, però no ho pot fer sense la nostra conformitat. Conformar-nos a la voluntat de Déu demana la conversió del cor. No són temps, els nostres, gaire oberts a discursos doctrinals. És des de l'exemple de la fe robusta i de la conducta coherent que podem fer alguna cosa. 

 Josep Esplugas

Delegat diocesà d'ecumenisme del Bisbat de Terrassa