Diumenge 27 de durant l'any - 2 d'octubre

 

Ha 1,2-3.2,2-4; Salm 94; 2Tm 1,6-8.13-14; Lc 17,5-10.

Déu i vida..., com amor i vida, sempre van units.

Pare nostre, que esteu en el cel:

... ell és el nostre Déu, i nosaltres som el poble que ell pastura, el ramat que ell mateix guia (Sl). Déu... guia, pastor..., sempre generador de vida; implicat, compromès, proper...

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

«Escriu una visió, grava-la... És una visió per a un moment determinat, que aspira al seu terme, i no fallarà. Espera-la, si es retardava; segur que vindrà, no serà ajornada. L’home d’esperit orgullós se sentirà insegur, però el just viurà perquè ha cregut» (Ha). La fe ens fa anar més enllà i ens projecta a la realització de les esperances del cor; alimentar l’esperança amb més fe, sempre més forta que qualsevol contrarietat; és la certesa d’allò que ens dóna vida: els valors del Regne de pau i justícia..., de Déu. No defallir en l’espera; alimentar la vida amb utopies i somnis de bé i d’amor; i des de la fe, l’esperança finalment en el Déu-Amor.

Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.

... et recomano que procuris revifar la flama del do de Déu que portes... L’Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fermesa, d’amor i de seny...  (2Tm).  Un Esperit de Déu encarnat en la realitat personal de cadascú que l’estima; un Esperit que activa les millors facultats en nosaltres. La voluntat de Déu barrejada amb la nostra realitat humana, personal, psicològica i somàtica. Una voluntat amagada en el més profund de nosaltres mateixos: la voluntat de Déu present en les inquietuds més fondes del cor.

... i viu en la fe i en l’amor de Jesucrist (2Tm). Vivint i estimant el que Jesús vivia i estimava. Jesús és resposta obedient a la voluntat de Déu; Jesús és el camí que cal recórrer per realitzar el somni de Déu.

... els apòstols digueren al Senyor: «Doneu-nos més fe». El Senyor els contestà: «Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: «Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar», us obeiria (Lc).  És la certesa del que esperem, que és encara fe; però que ens fa ja vencedors en el camí de l’alliberament humà, i també de la mort. Una fe més forta que qualsevol contrarietat.

I no permeteu que nosaltres caiguem a la temptació.

Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu: «No enduriu els cors com a Meribà, com el dia de Massà, en el desert, quan van posar-me a prova els vostres pares, i em temptaren, tot i haver vist les meves obres» (Sl). La voluntat creadora del Déu... ja sentida, ja acollida, ja feta opció per la vida, per la dignitat humana; ja superada la indiferència. L’acció de Déu en el món és amb nosaltres, amb la nostra implicació, amb la nostra resposta, amb el nostre compromís; ja superada tota la duresa dels cors.

... no t’avergonyeixis ni del testimoni que donà els nostre Senyor, ni de mi, que estic empresonat per ell; tot el que has de sofrir juntament amb l’obra de l’Evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dóna (2Tm). És la fidelitat que neix de l’amor, a Jesús i de la sintonia amb el seu projecte, i de la sensibilitat humana pels qui pateixen; una fortalesa que neix de la mateixa experiència de l’Amor de Déu.

Ans deslliureu-nos de qualsevol mal.

Fins quan, Senyor, demanaré auxili i no m’escoltareu, cridaré: «Violència», i no em salvareu? Per què deixeu que vegi aquestes calamitats i contempli tantes penes? Tinc davant els ulls devastacions i violències; hi ha baralles i s’aixequen discòrdies (Ha). Déu és Pare i Mare i no sempre el sentim a prop en tantes violències i sofriments que patim; un Pare/Mare desplaçat per la violència dels germans/es. Es manifesta la paternitat-maternitat de Déu en la fraternitat dels fills, dels qui haurien de ser germans i germanes.

La democràcia és exercici de la fraternitat en igualtat de condicions de cada ciutadà, des de la llibertat.

 Mn. Miquel García Bailach