Comentaris Bíblics Interconfessionals

Jn 6, 51-58 En aquest text Joan ens diu que alimentar-nos de Jesús, prendre el pa i el vi, és tornar al més genuí, el més simple i més autèntic del seu Evangeli. Significa ser conscients que hem de viure com Jesús, és a dir, despertar la nostra consciència de deixebles i seguidors per fer-ne el centre de la nostra vida. El menjar i el beure són símbols increïblement profunds del que hem de fer amb la persona de Jesús. La seva Vida ha de passar a ser la nostra pròpia vida. El pa i el vi representen tota la realitat: la vida dels qui participen en la celebració, les seves inquietuds, alegries, tristeses i preocupacions, però també la vida de tota l'Església i tota la humanitat. Participar en l'Eucaristia implica creure que enmig del dolor i la foscor hi ha possibilitat real d'esperança i salvació. Que el Senyor de la Vida ens ajudi a viure i compartir el missatge d'esperança i consol. German López Cortacans

RECIBIENDO SU AMOR( jn.3:16): Pocos pasajes expresan en tan pocas palabras el mensaje de Dios hacia la humanidad como este, se ha dicho de él que es: El evangelio de Dios condensado; muchas son las enseñanzas que podemos sacar, pero sacaremos dos de ellas. Leemos: Porque de tal manera amó Dios...., hay un sin fin de razones por las que nosotros hacemos las cosas, porque nos gustan, porque queremos, porque nos realizamos, porque nos conviene, porque tenemos un beneficio, porque nos lo piden etc, etc. Pero vemos que Dios se mueve solo por amor, y esta debería ser la única razón por la que nosotros deberíamos hacer las cosas, por amor; cuando tu vayas ha hacer cualquier cosa, analiza lo que te mueve a hacerla, si es por amor, no lo dudes, hazlo; San Agustín decía: Ama y haz lo que quieras. la segunda leemos: Dio a su Hijo Unigénito....; vemos que cuando Dios da, da lo mejor que tiene, muchas son sin duda las cosas que Dios podía dar en rescate por la humanidad, una humanidad perdida que n...

1 Cor 12, 3-7.12-13 La Pentecosta inicià un temps nou en l’Església: l’Esperit li mostrà la unitat en la diversitat en que ella hauria de viure amb una gran comunió. “El cos humà és un, encara que tingui molts membres... tots formen un sol cos”. El cos, en el pensament semític, equival a persona, i aquesta no és la suma dels diferents membres sinó el seu principi unificador. Així també Crist, en la seva persona, és el nostre centre unificador que ens fa un de sol amb Ell. Els dons que cadascun rebem són predominantment pels “altres”. “Són en bé de tots” ja que Déu es vol valdre de cadascun de nosaltres. Entre els dons de l’Esperit n’hi ha un d’important que és el de la MISSIÓ. Jesús ens investeix amb el seu mateix Esperit per a la Missió: som enviats a tot el món! i, recordem que l’Esperit és el Protector, l’Ajudador i el Guia. La Comunitat-Església ha de ser com la imatge visible de la comunió Trinitària de Déu. Diversitat i unitat. La unitat no exclou la diversitat, al contrari, la n...

Ac 1, 1-11 - Mt 28, 16-20 “Homes de Galilea, per què us esteu mirant el cel?” (Ac 1, 11a). Amb aquestes paraules els dos àngels fan tornar els Onze del seu èxtasi. El mestre havia pujat al cel, però ells romanien allí, encara no havien entès gaire cosa, ja que no feia gaire estona li preguntaven per quan establiria el seu regne. Amb aquesta desorientació començava el temps de l'Església. El mestre no hi era físicament entre ells, i calia començar a caminar per a complir la missió que els havia encomanat: “Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus” (Mt 28, 19a). Era el temps d'organitzar la comunitat, d'esperar la vinguda de l'Esperit promès, l'Esperit del qual “rebreu una força que us farà testimonis meus ... fins als límits més llunyans de la terra”. Avui les nostres comunitats també són cridades: “per què us esteu mirant el cel?”. No hem d'esperar la solució als problemes i reptes des de dalt, ni ens hem de quedar tancats en el passat o en la sag...

1Pe 3,15-18 Durant 5 diumenges seguits –des del II fins aquest VI de Pasqua– la litúrgia romana ens ofereix enguany fragments escollits de la segona carta de sant Pere. En la introducció que hi fa la nostra BCI (Bíblia Catalana Interconfessional) llegim que aquest escrit “és un testimoni de les dificultats que havien de patir els cristians dels primers temps en un ambient que no els era gaire favorable, però sobretot mostra la força que surt de l’esperança que ve del Crist a l’hora de superar qualsevol adversitat i donar raó de la pròpia fe”. I és realment així, de manera que ateses les circumstàncies de les nostres comunitats cristianes enmig de la nostra societat faríem bé de rellegir-la i, superades algunes afirmacions degudes a la cultura de l’època, d’emmirallar-nos-hi. Un dels temes centrals de la carta és el de l‘esperança que ha d’amarar tota la vida cristiana, i de la qual hem d’estar disposats a donar raó sempre que algú ens la demani. La nostra esperança no és fruit de la im...

En llegir els textos d’aquest diumenge V de Pasqua, em sento una mica “com a casa”. Ja hi veig els nostres immigrants fent cua a les esglésies en busca d’una ajuda. El text ens diu que” la seva Església anava creixent”, i nosaltres ens queixem del contrari. Però sí que va creixent en “instar-nos en els àmbits de Càritas, de voluntariat social i del compromís social, cultural i polític” tot veient-hi la presència evangèlica de Jesús”. (Concili Tarraconense 78 c. i 79 b.). La labor dels laics hi és preciosa .Ens sabem adonar de la importància de saber llegir els signes dels temps per a seguir el seu camí, tal com ho van fer els deixebles en nomenar persones per a ajudar-los quan estaven sobrecarregats de feina. A l’Evangeli em retrobo en una sessió de catequesi molt familiar. -quina sort de poder ser format per tal catequista!- Jesús exhorta els seus deixebles a confiar en Ell i en Déu. Tomàs i Felip s’atreveixen a fer preguntes ingènues, però a través d’elles es nota que li tenen més co...

Pero ellos no entendieron que era lo que les decía. Juan cap. 10:1-10 Pero ellos no entendieron que era lo que les decía. Hoy en día todavía hay muchos quienes no entienden lo que El Buen Pastor quería decir y les dice hoy también. Hoy hay muchas voces que nos hablan y lo hacen con una muy buena retórica y atractiva a los oídos humanos, muchos son los engañados con estas palabrerías, que parecen ciertas. Extraviados y sin rumbo están los que escuchan y se dejan engañar. En aquel tiempo estaban los Fariseo y Escribas, personas muy instruidas en la ley, quienes profesaban ser los únicos oficiales y guías del pueblo por esto usaban su autoridad sobre el pueblo. Aquí en este pasaje Jesús se refiere a ellos, desde luego, el que entra por la puerta es el buen Pastor y los que no son falsos pastores y a fariseos y escribas se estaba refiriendo, y como nos refiere Mateo capitulo 23 Dios no autoriza sus conductas ni sus tradiciones humana. El buen Pastor por la puerta entra (La Puerta que es Cr...