Comentaris Bíblics Interconfessionals

(Jo 8, 1- 11) Moltes vegades la predicació de la Quaresma ve tenyida tan sols dels colors del dolor pels pecats, de la contrició, del penediment, en definitiva, d’un esforç per fer conscients les pròpies faltes i despertar el desig del penediment. És certament un dels aspectes fonamentals d’aquest temps. Tanmateix si ens fixem   en un detall no menor d’aquest passatge, podrem completar el quadre de la Quaresma amb uns altres colors, tan fonamentals com els primers. Fixem-nos bé, Jesús Crist no diu a la dona adúltera et perdono, com sentim a molts altres passsatges de l’Evangeli, sinó, “tampoc jo no et condemno; ves i d’ara endavant no pequis més.” A diferència d’altres passsatge, la dona tampoc ha arribat a Ell per confessar els pecats, ni demanar la guarició, ni confessar la seva fe. Tan sols s’ha trobat posada al mig pels escribes i els fariseus, els coneixedors de la Llei, i fet públic el seu pecat. És doncs utilitzada com a pretext pel judici que volen fer a Jesús. Els q...

La paràbola del fill pròdig, una de les pàgines més commovedores de l'Evangeli, mostra un fort contrast entre l'alegria de pare que acull i perdona i la rancúnia del germà gran que endureix el cor. Jesús ha deixat el relat obert, puix no ens parla de l'encontre entre els dos germans, perquè cadascú construeixi el final i tregui lliçons pràctiques sobre el perdó. Tots estem reflectits en un dels fills, segons sigui el nostre tarannà i la nostra vida. Hi ha qui diu: «Vull ser lliure, ja n'estic fart de normes; ¡ningú no m'ha d'imposar res! Creure en Déu és una cotilla que no em deixa respirar ni viure al meu aire!». És com el fill petit que marxa de casa. Al principi tot sembla anar bé; però, a mida que passa el temps, comença a sentir la buidor d'una vida sense Déu, sense horitzó, enfonsada en el llot del materialisme. ¿Què em pot donar la vida si al final no sóc feliç? L'absència d'una cosa fa que apreciem més el seu valor. Tenint cura de porc...

Lluc 13,1-9 Davant d’uns fets casuals que se li presenten a Jesús: El cas de Pilat que barreja la sang d’aquells que havien actuat malament amb la sang dels sacrificis, com la mort d’aquells homes que construïen la torre de Siloè i van morir, Jesús respon: Si no us convertiu, tots acabareu igual. Fàcilment podem caure en aquest perill, pensant-nos que els altres són pitjor que nosaltres, que són més pecadors i que el que els succeeix és un càstig de Déu i que nosaltres som els millors. Per això Jesús segueix amb la paràbola de la figuera, que ens ajuda a prendre consciència de que som cridats a donar fruits. Aquests fruits serien l’amor, la solidaritat, el respecte... Però com que Jesús és conscient de les nostres limitacions, el gran protagonista de la paràbola és el pagès que representa la paciència de Déu envers nosaltres. «No la talleu, doneu-li una nova oportunitat. La cavaré, l’esporgaré, la femaré i esperaré que doni fruit».   Quina gran imatge de Déu! Com a ...

TRANSFIGURACIÓ DE JESÚS Lluc 9, 28b-36    En els tres s inòptics trobem el relat de la Transfiguració , però només Lluc hi afegeix la pregària de Jesús. “Jesús, amb Pere , Joan i Jaume pujà a la muntanya per a pregar. (9,29). La transfiguració de Jesús  té un lligam amb aquesta pregària, és la manifestació exterior del què Ell vivia. La relació filial de l’home Jesús amb el seu Pare era  tan forta que “irradiava” i així es  manifestava en el seu cos.   Es diu que la transfiguració és l’anunci de la resurrecció. Crec que hauríem d’anar una mica més lluny, manifesta aquesta resurrecció ja present  en la seva vida d’home.    Què vol dir? Creiem que l’amor de Déu és present en el cor de cada un de nosaltres, que és eficaç, que obra dins nostre si el deixem fer. La resurrecció és aquesta transformació  per i en   l’amor de Déu.   Som tots cridats a ser “imatge de Déu”; és a dir: imatge del seu  amor infinit. Pe...

Lluc 4-11 Segons els evangelis, les temptacions experimentades per Jesús no són pròpiament d'ordre moral. Són plantejaments en els quals se li proposen maneres falses d'entendre i viure la seva missió. Per això, la reacció de Jesús ens serveix de model per al nostre comportament, però, sobretot, ens ajuda a no desviar-nos de la missió que Jesús ha confiat als seus seguidors. En la primera temptació, Jesús renuncia a utilitzar a Déu per «convertir» les pedres en pa. Jesús no seguirà aquest camí, no viurà buscant el seu propi interès. En la segona temptació, Jesús renuncia a obtenir “poder i glòria”. Efectivament, el regne de Déu no s'imposa, s'ofereix i comparteix amb amor. En la tercera temptació, Jesús renuncia a complir la seva missió recorrent al èxit fàcil i l'ostentació. No serà un mesías triomfalista. Jesús estarà entre els seus com el primer que serveix. Avui l'evangeli ens convida a centrar-nos en la nostra missió de viure i compartir el R...

Jr 1,4-5.17-19             Aquest diumenge podríem remarcar el tema de l’amor d’acord amb la carta de sant Pau als Corintis, tema fonamental per als cristians, però també és fonamental remarcar la crida personal que es dirigeix a Jeremies i que podem fer-ne també el nostre fonament.             El text comença amb un diàleg: Déu parla a Jeremies i li diu quina serà la seva vocació-missió i, el que és més important d’aquest diàleg és que Déu mateix es compromet a fer-li sempre costat.             Quan Déu elegeix una persona ho fa pel desig apassionat que té de comunicar-se amb ella. Acollir aquesta elecció suposa una identificació personal amb el Senyor, certament, però també comportarà sentir sempre una barreja de feblesa i de força, de por i de seguretat, de soledat i de comunió. Això si volem ser de debò fidels...

  Lc 1,1-4 – 4,ss   Independent de que Teófil fos una persona concreta, els recursos narratius que l’evangelista fa servir   ( cf. deixebles que van a Emmaús, un nominat i l’altre in-nominat   però no anònim, tots podem ser aquest deixeble : és el “como si presente me hallare” ignasià ) ens ajuden perquè aquest evangeli i la segona part de l’obra llucana , els Fets, el puguem llegir com a “teófils”, els que estimen   Déu. Així, tot cristià és aquell que ja ha rebut l’anunci ( kerigma) i amb la lectura activa ( actor) vol acompanyar, mogut per l’Esperit al Senyor, en la seva pujada a Jerusalem ( 9,51) i anunciar la salvació per tot el món conegut ( Fets). Aquest camí personal i per això comunitari (ecclesial) donarà solidesa a la vida de seguiment del Crist ( discipulat) de tot teòfil, solidesa que és sinònim en la vida de cada dia de maduració i creixement   fent desaparèixer tota superficialitat inconsistent . (cf. Mt. 7, 24-27). L’Esperit desvet...