Comentaris Bíblics Interconfessionals

Jn 20, 19-23 En aquest relat l'evangelista Joan ens situa al capvespre del dia de la Resurrecció. Els deixebles estan a casa, amagats, tenien por als jueus i aquesta por els paralitzava. Tenien les portes tancades i, de cop i sobte Jesús es presenta enmig d'ells i els saluda desitjant-los la pau: "pau a vosaltres" . Estigueu en pau, no tingueu por, sóc jo, estic amb vosaltres. I, de seguida, com a proba els ensenya les mans i el costat. Els deixebles se n'alegren, però no parlen, segur que no se sabien avenir. Havien vist Jesús mort, l'havien posat al sepulcre i, ara era aquí, enmig d'ells, quina joia! però també quin ensurt! Jesús els ha de tornar a tranquil·litzar: "pau a vosaltres" , no us amoïneu, estigueu tranquils, sóc jo, torno a estar amb vosaltres. Però, acte seguit els dóna una missió : "com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres" . Jesús fa als deixebles un encàrrec, però alhora, també, els dóna ...

 Marc 16, 14 – 20 La gran missió que Jesús encarrega als seus deixebles (a partir d’ara ja són investits amb la dignitat d’ apòstols ) es fa palesa per les paraules del Senyor: “ Aneu per tot el món i prediqueu l’evangeli a tot criatura... ”. La gran comissió , vet aquí el mandat que Jesús encarrega als seus amics, aquells dotze (ara onze) als quals ha conferit la més alta responsabilitat en els afers del Regne de Déu Pare. I el seu camp d’acció ja no serà, a partir d’aquell moment, la terra que els va veure néixer, sinó que serà el món sencer. Els creients hem rebut la mateixa ordre “ d’anar pel món i predicar l’evangeli ”, el mateix que Jesús va transmetre als seus amics. I no me n’estic d’anomenar-los amics, perquè ell mateix així els va anomenar (Joan 15, 13-15). I també nosaltres som els seus amics, si és que fem allò que ens mana. Aquesta gran comissió, doncs, no és tasca solament del pastor, del sacerdot, del diaca, del bisbe... No, no ho és. És feina de tothom...

Joan 15,9-17 L'amor de Jesús i l'amor nostre Com segurament heu notat, aquest text comença i termina amb l'amor: " Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres, " (v.9) i, " Això us mano: que us estimeu els uns als altres " (v.17).  El tema evident, doncs, é s l'amor: l'amor de Jesús i l'amor nostre. Ara, l 'objectiu principal de l'amor de Jesús envers nosaltres és simplement la nostre felicitat: " La vostra joia sigui completa ." (v.11).  I, per això dona fins i tot la seva vida (v.13), ens tracta com iguals " Ja no us dic servents , [sinó] us he dit amics " (v.15), ens comparteix tots els seus coneixements secrets " Us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare" (v.15), ens confia la seva missió, la més gran i gloriosa que mai ha existit i que més enllà té implicacions eterns (v.16), i, finalment, ens assegura el recolzament ple del Pare " I tot allò que demanareu...

  Ac 9,26-31; Salm 21; 1Jo 3,18-24; Jo 15,1-8. El qui ens estima vol estar amb nosaltres. Pare nostre, que esteu en el cel: ... podem acostar-nos a Déu amb tota confiança, i obtindrem el que li demanem (1Jo). És la confiança que neix de l’amor; ell ens dóna la vida, ens estima primer... El volem a ell, volem estar amb ell. La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus (Jo). Déu ens dóna la vida i vol que la tinguem en tota la seva riquesa. I amb Jesús, el Fill, l’enriquim, i som també nosaltres fills. Jo sóc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater (Jo). Empeltats en Jesús  rebem la mateixa vida del Pare. Sigui santificat el vostre nom. ... lloaran el Senyor els qui sincerament el busquen... (Sl). Buscar Déu ja és una lloança...; i tots el cerquem al fons del cor, ... pot ser sense saber-ho; però cal fer-ho amb consciència..., des del cor, des de l’amor. ... es prosternaran davant seu gent de totes...

 Des de la gran celebració de la Pasqua , diumenge a diumenge, la litúrgia ens fa descobrir la persona de Jesús i allò que espera de nosaltres, la seva Església: Diumenge 1 , ens envia a anunciar la Bona nova a tots els homes i dones del món Diumenge 2, ens  dóna la seva força i posa a les nostres mans l’esdevenir del món. Vol que partim el pa en el seu nom, que ho posem tot en comú… Diumenge 3, ens parla del seu Pare i Pare de tots i ens exhorta a ser el seus testimonis.    Avui s’identifica com a “BON PASTOR”. És un aspecte de la seva missió: aplegar, guiar, buscar el que s’ha esgarriat, donar la seva vida pels altres, estimar.    Els cristians dels primers segles estaven fascinats per aquesta imatge de Jesús, Bon Pastor. Avui,  no ens agrada gaire ser comparats a un ramat d’ovelles. És que, la Bíblia i, en particular St. Joan, donen a aquesta imatge un sentit molt diferent. Evoca afecte, tendresa entre el pastor i cada membre del seu...

Lluc 24,35-48 El Evangeli ens presenta una de les aparicions de Jesús Ressuscitat als deixebles. Era tanta l’alegria i l’admiració que no s’ho acabaven de creure. Jesús els diu, quina poca fe, mireu-me les mans i els peus, soc jo. palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc, no teniu res per menjar, i va menjar davant d’ells un tros de peix. Jesús   desperta la fe en ells a creure, les ferides que va rebre Jesús per nosaltres les vol presentar al seu Pare del Cel com a rescat per la nostra llibertat. En la primera lectura veiem el testimoni de Pere; El poble va entregar Jesús a Pilat on va morir crucificat però Déu el va ressuscitar. Pere i els apòstols son testimonis. La resurrecció necessita del testimoni del apòstols; es el testimoni que dona la força històrica a la resurrecció. Jesús es designat com el servent, el sant, el just, el que dona la vida. Lluc remarca la figura de Pilat per donar-li un sentit a la mort de Jesús dins del...

Aquestes lectures del temps de Pasqua ens expliquen com els primers deixebles van experimentar la resurrecció, i ens parlen també de la força i l’esperança renovades que això els  va donar.   Però ens podria passar que llegint això ens sembli que el que van viure ells és molt diferent del que podem viure ara nosaltres. Que nosaltres no podem sentir el Senyor tant a prop, ni viure amb la mateixa  il·lusió i esperança que tenien ells. Però resulta que aquests textos s’han escrit per a nosaltres. Per a cristians que no hem pogut veure ni tocar a Jesús, però que el necessitem al costat nostre. “Feliços els qui creuran sense haver vist”. Això és el que els passava ja a les comunitats que llegien aquest evangeli, i és el que ens passa a nosaltres. I l’evangeli ens diu que ens podem considerar feliços, afortunats. No deixa de ser sorprenent. Ens diu que som afortunats de creure en coses que no podem demostrar, en coses que no són evidents. Som afortunats de creure e...