Comentaris Bíblics Interconfessionals

Crist ha ressuscitat, germans! Al.leluia! El Crist que hem seguit al llarg del camí quaresmal i al que aquesta darrera setmana hem contemplat, aclamat, adorat i besat plens de reverència clavat a la seva creu, avui, gràcies al seu abaixament màxim per amor, el contemplem vivent i ressuscitat. Ell és el centre de la nostra fe cristiana. Plens de la joia pasqual, avui comencem un nou camí que, juntament amb Maria Magdalena, Pere, Joan, Pau i tots els sants que ens han precedit, viurem d’una manera nova i, com ells, serem testimonis de tot el que Jesús va fer, va viure, va predicar, i el mataren, però Déu el ressuscità. Sí, Jesús de Natzaret és el Senyor que confessem en el Credo: Ell és el Fill Unigènit de Déu, nascut del Pare abans de tots els segles. Jesús és Déu nat de Déu, Llum resplendor de la Llum, Déu veritable nascut del Déu veritable..., per ell tota cosa fou creada... s’encarnà i es féu home. Crucificat després per nosaltres, patí,i fou sepultat i ressuscità al 3e...

Lluc 22, 14 - 23, 56. Ja vam tenir ocasió de considerar, fa unes poques setmanes, la traça de l'evangelista Lluc −en la vessant d'historiador− en presentar-nos els seus relats d'una manera precisa i molt detallada. Aquí el trobem exposant allò que també els altres evangelistes fan, però Lluc ho fa d'una forma que sembla que, havent explicat un fet: el sopar de Pasqua, v. 14-16, hi torna per recollir les paraules de Jesús, i com es dóna el fet de la institució de la Santa Cena mitjançant els elements del pa i el vi. Tinguem en compte que el sopar que va celebrar el Senyor Jesús amb els seus deixebles va ser el tradicional sopar pasqual, aquell  que tots els israelites, des de l'antiguitat, feien memòria de la nit en què foren alliberats de l'esclavitud. (Vegeu Èxode,  12, 1-28). I en la qual nit, tots els primogènits dels éssers vivents d'Egipte, van morir com a càstig per la tossuderia que Iahvè havia posat en el cor rebel del faraó. El sopar ...

Jn 8, 1-11 Li presenten a Jesús a una dona sorpresa en adulteri. Tots coneixen la seva destinació: serà lapidada fins a la mort segons la Llei mosaica. Ningú parla de l’adúlter, com succeeix sempre en una societat masclista, es condemna a la dona i es disculpa a l’home. El desafiament a Jesús és frontal: “La llei de Moisès ens mana apedregar a les adúlteres. Tu què dius?”. La reacció de Jesús no es fa esperar, no suporta la hipocresia social alimentada i consentida per la prepotència dels homes. Jesús ho té clar: aquella sentència a mort no ve de Déu. La seva resposta apel·la al profund dels seus cors i pensaments, perquè és a l’interior de la persona on neixen l’odi, l’enveja i l’egoisme. Per això, els confronta amb una resposta que apel·la no als seus esquemes religiosos sinó al seu cor: “el que estigui sense pecat, que llanci la primera pedra.” Avui hem de demanar-li a Déu que ens alliberi del legalisme estèril i d’esquemes religiosos que ens oprimeixen a nosaltres i als demé...

Lc 15, 1-3.11-32 L’evangelista Lluc és anomenat, l’evangelista de la Misericòrdia de Déu. Només al seu Evangeli trobem aquesta extraordinària paràbola del fill pròdig, que està en conjunció amb altres paràboles (l’ovella perduda i la dracma perduda). Jesús respon amb aquestes paràboles després de sentir com els fariseus i mestres de la Llei murmuraven contra ell: “Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.” Com sabem molt bé tots plegats, el Papa Francesc, el 8 de desembre de 2015, festa dels cristians catòlics de la Inmaculada Concepció, va convocar un Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia, que conclourà en la solemnitat litúrgica de Jesucrist Rei de l’Univers, el 20 de novembre de 2016. En aquest temps de gràcia l’Església Catòlica vol aprofundir en el misteri insondable d’un Déu, Pare entranyable, que no deixa mai d’estimar-nos, malgrat la nostra naturalesa atreta constantment per la misèria del pecat. Tota la Sagrada Escriptura és la història de l’amor apassi...

El risc més gran que ens amenaça a tothom és acabar vivint una vida estèril. Sense ni adonar-nos anem reduint la nostra vida a allò que se’ns presenta com a promeses de felicitat: guanyar diners, no tenir problemes, comprar coses, saber divertir-nos, el plaer sense límits. Avui som convidats  un cop més per Jesús a despertar i retrobar la nostra identitat revifant una conversió des de l’Evangeli tot enfortint la nostra vida comunitària. La Quaresma és sobretot temps de Déu, de la seva gràcia i de la seva misericòrdia, un temps que ens convida a canviar i a renovar projectes amb il·lusió. Ens convida a lluitar i a tenir esperança en la justícia i la pau sense  defallir davant el fracàs. La Quaresma ens convida a canviar vers quelcom de nou amb generositat i compromís. Sempre hi ha una crida de Déu, d’aquest Déu misericordiós que ens empeny a revisar la pròpia vida i a fer si cal un canvi radical profund, renovant el nostre tarannà i transformant-lo. Fem-nos di...

  Lc 9, 28b-36 Diumenge passat, la litúrgia ens mostra Jesús en el desert, lluitant victoriosament contra el dimoni repel·lent    les grans temptacions. Avui, la litúrgia ens recorda a Jesús a la muntanya transfigurat. En el camí quaresmal, la Transfiguració és una anticipació de la glòria de Pasqua, el que dóna al nostre camí penitencial la certesa d'un objectiu gloriós malgrat les    temptacions que esquitxen les nostres vides. L'Evangelista Lluc situa aquest esdeveniment en el context de l'oració. De fet, Lluc és l'únic evangelista que assenyala que Jesús "va pujar a la muntanya a pregar" (Lc 9:28), prenent amb ell Pere, Jaume i Joan. Això significaria que l'oració és la veritable transfiguració, l'altre - el rostre de Jesús que "va canviar la seva aparença" (Lc 9:29) - només és la conseqüència i el resultat. Jesús és la profunda comunió amb el Pare, obrint el seu cor i esperit al Pare, l'espai interior i exterior que...

(el present text està format per  extractes de comentaris sobre la quaresma i el dejuni de diversos autors ortodoxos, principalment del P. Alexander Schmemann en l’obra titulada La Gran Quaresma ) Jesús, nou Adam, fou conduït al desert per ser temptat pel diable. El desert: l’absència d’aigua era pels pobles de l’Orient Mitjà la maledicció per excel·lència; país de desolació, al desert tota la naturalesa és hostil a l’home, que es troba en mans de l’enemic, del diable. Però també és aquí on el poder del Senyor es manifesta de manera més clara, perquè sense Déu l’home no pot subsistir: és al desert on el Senyor és el Salvador. Crist és el Nou Adam. Ha vingut a reparar el dany que el primer Adam havia fet a la vida, per a restablir l’home en la veritable vida, i així, el primer que fa és dejunar. La fam és l’estat que ens fa adonar de la nostra dependència de quelcom altre, l’estat de necessitar menjar urgentment i sense excusa, i que ens fa veure que no tenim vida en nosal...