Comentaris Bíblics Interconfessionals

Aneu! Amb aquesta arenga Jesús envia al grup dels setanta-dos deixebles a portar el missatge del Regne de Déu; un regne que és a prop, que ja es fa present. No cal esperar a l'altra vida perquè la situació canviï, perquè la injustícia deixi pas a la justícia, la guerra sigui substituïda per la pau, el mal no prevalgui davant del bé, l'odi desaparegui i imperi l'amor ... ell els envia i ens envia perquè confiava en ells i confia en nosaltres. Amb Jesús es va inaugurar el Regne de Déu, encara que cada dia haguem de demanar «vingui a nosaltres el vostre regne» en l'oració del Parenostre. Ell no ens deixa sols en aquesta titànica tasca. La missió no és fàcil: «La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors.» No sempre serà ben rebut aquest missatge. Però Jesús compta amb nosaltres, i nosaltres confiem en Ell. I, per tant, no només no hem de tenir por de les dificultats, sinó que el nostre distint...

SEGUIRLE    LUCAS  9 : 51 a 62   El texto que hoy tenemos propuesto es, cuanto menos, extraño o curioso. Y hace falta, antes de entrar en él, tener en cuenta algunas consideraciones:   -Los samaritanos. Eran los descendientes de los colonos que los asirios habían establecido en Palestina después de la caída del reino del Norte el año 721 a.C.. Por ser “mestizos” y por tener diferencias en cuanto a las costumbres religiosas, eran muy detestados por los judíos. El odio había ya llegado a un punto recíproco.   Los discípulos creían que iban a respetar al Señor por ser Quién era (54), pero para la aldea no era sino que “un judío mas”. De ahí que Jacobo y Juan quieran quemar el lugar...!con los samaritanos dentro!. Ése deseo lo aprovechó Jesucristo para poder darles una lección sobre nuestra obligación de ayudarle a salvar personas (56).   Es una responsabilidad mía (nuestra), el hablar de Dios a todas las personas, aunque algunos pueda...

Za12,10-11.13,1; Salm 62; Ga3,26-29; Lc9,18-24.     Déu es va donant a conèixer..., i ens diu com ens estima, ... i així ens va dient qui som. Pare nostre, que esteu en el cel: «Abocaré sobre el llinatge de David i sobre els habitants de Jerusalem un esperit d'afecte i de benvolença. Llavors miraran aquell que han traspassat... (Za). Déu s’aboca, tot el que ell és, Amor; ell mateix es dóna, comparteix amb nosaltres el que és; i ho fa en una creu: una creu d’amor, sense condicions, sense límits...; un abocament, abaixament, fins a la creu; un amor manifestat en el més gran dels dolors: la mort d’un fill. Vós, Senyor, sou el meu Déu; jo us cerco.   Tot jo tinc set de vós, per vós es desviu el meu cor,   com terra eixuta sense una gota d'aigua. .. L'amor que em teniu val més que la vida...  La meva ànima s'ha enamorat de vós, em sosté la vostra mà (Sl). Déu, l’Amor, buscat..., estem assedegats, necessitat més fonda... “Si hi ha set és que hi ha...

Fent una primera ullada a les lectures d’avui, podem fixar-nos que a la 1a lectura (2Sa 12,7-10.13) veiem el rei David despullat de l’arrogància del poder i acceptant la realitat dels fets. David obre el seu cor al Senyor i confessa el seu pecat: “He pecat contra el Senyor” . Per això, el Senyor el perdona: “Està bé, el Senyor passa per alt el teu pecat” . D’aquí que el salm (Sl 31) faci ressò de la misericòrdia de Déu: “Feliç l’home a qui el Senyor no té en compte la culpa, / (...) M’he decidit a reconèixer la falta, / (...) m’heu perdonat la culpa comesa” . Amb el salm, també nosaltres ens sentim feliços perquè experimentem l’amor de Déu que perdona i no té en compte el mal que fem o el bé que deixem de fer. Saltant a l’evangeli (Lc 7,36-8,3) veiem com la lògica de la Llei s’enfronta a la lògica de l’amor. Per un costat, tenim un fariseu fidel a la Llei, segur de si mateix, que pensa que té Déu a favor: “Jo no sóc com aquesta, pecadora” . Per altra banda, trobem la dona pe...

En el evangelio de esta semana se destacan dos aspectos; por parte de Dios, que se manifiesta como misericordioso: "no llores"; y por parte del pueblo que reconoce a su Mesías: "un gran profeta ha surgido entre nosotros. Dios ha visitado a su pueblo". El dolor, el sufrimiento, el mal sigue siendo una realidad en nuestros días. Y no sólo nuestras preocupaciones personales o familiares, sino a nivel mundial: el hambre, la guerra, la injusticia, la explotación y más cercana a nosotros, la indiferencia. En muchas ocasiones nos invade la tentación de pasar de largo ante la miseria o la situación penosa de muchas personas en nuestro entorno. Jesús nuevamente nos da una lección: se acerca a quienes sufren y da lo que tiene y lo que él es: la vida. Como contraparte, el pueblo le reconoce: Él es el Mesías, el Salvador, el liberador: Él es la vida . Jesús es el profeta enviado por Dios para acompañar, guiar, fortalecer a su pueblo. Él continúa con nosotros. Su c...

Lluc 9, 11-17 Arribat el capvespre, Jesús, davant la inquietud dels deixebles, els diu que donin ells mateixos de menjar a la multitud que l’ha seguit. En resposta a l’objecció dels deixebles, que només tenen cinc pans i dos peixos, Jesús beneeix aquest aliment i demana als deixebles que el reparteixin a tothom. I el miracle es produeix. Veiem en aquest text evangèlic que Jesús acull la gent, els parla del Regne de Déu, guareix al qui ho necessita i els alimenta. És Ell qui fa el miracle, manifestant la força creadora, l’amor i la misericòrdia del Pare, però demana als deixebles que reparteixin el menjar, servint els altres amb amor. Fent-ho així, n’hi haurà per a tothom. Jesús és el pa que alimenta la nostra vida de fills de Déu, és el Salvador; Ell ens dóna la salut plena, del cos i de l’ànima, però ens demana a tots nosaltres, deixebles seus, que col·laborem amb Ell en la seva obra salvadora. Ell ens demana que compartim el que tenim, encara que sigui poc, amb els altr...

Romans 5,1-5 Pau amb Déu Aquest text dóna tant de sí que s'han escrit llibres sencers d'ell!  Però avui voldria compartir només alguns pensaments curts: "Justificats, doncs, per la fe, tenim pau amb Déu per mitjà de nostre Senyor Jesucrist." (v.1, BEC)   És a dir, per creure en la mort de Jesús en la creu per nosaltres i en la Seva resurrecció i per decidir seguir-li com Senyor nostre som 'justificats' (declarats justos i sants i sense cap culpabilitat) i tenim pau amb Déu.  Som els Seus fills i els Seus amics, i tenim entrada lliure a la Seva presència (Jn. 1,12; 15,15; Heb. 4,16). Les nostres vides expressen i transmeten aquesta pau amb Déu? A més, participem en el Seu goig i en la Seva glòria (v.2). Aquesta és la nostra esperança i el nostre dret, el segon fruit de l'Esperit Sant (Gàl. 5,22). No pels nostres mèrits, sinó pels de Jesús. Es veu el Seu goig en la vida meva? Inclús en les dificultats i injustícies de la vida, podem experim...