Comentaris Bíblics Interconfessionals

Mt 10, 26-33 Si situem aquest fragment en el seu context, el capítol 10 de l’Evangeli de sant Mateu, destaquem que en primer lloc el Crist enviïels seus deixebles a guarir les ovelles esgarriades de la casa d’Israel (Mt 10, 6),remarcant que la seva predicació sigui a Judea, no als pagansnials samaritans ...Ja vindrà el temps, després de la seva glorificació, i per la força de l’Esperit Sant, en quèseran enviats a totes les nacions. En aquest context és on el Senyor els adverteix dels perills d’aquesta primera predicació, com ovelles enmig de llops ! (Mt 10, 16).Conscients dels perills, el fragment que comentem els exhorta a no caure en la por, la por que Jesús sap que els voldrà sotmetre quan el confessin. És com si l’Evangeli ens advertís que la confessió ha de ser primer i principalment a casa nostre, davant la nostra pròpia consciencia.En nom del respecte, de valors humanistes o d’un cert laïcisme, ¿no és cert que els cristians avui mostrem certa por a proclamar la divinitat...

El Cos i la Sang de Crist és el sagrament admirable que ens ha deixat el Senyor. Memorial de la seva Passió. Presència fidel enmig nostre per a donar-nos Vida. És en l’Eucaristia que Jesucrist va voler perpetuar el misteri de la seva creu, fins a la fi dels segles. I així esdevingué Sacerdot per a poder portar a Déu tota la humanitat. És Ell, alhora, sacerdot i víctima pura, única i definitiva, que ha establert l’Aliança nova i eterna entre Déu i la humanitat redimida, mitjançant el sacrifici perfecte d’acció de gràcies. “Això és el meu cos, ofert per vosaltres”, ens diu. El mateix cos que en l’Encarnació va voler assumir en les entranyes de Maria la naturalesa humana, ara se’ns ofereix per a satisfer la nostra fam i set de plenitud i de felicitat. Meravellós intercanvi entre Déu i l’home: el seu Fill fet aliment per a tota la humanitat, perquè tota la humanitat pogués participar de la vida divina. Ell, que va voler fer-se home, se’ns dóna en aliment perquè puguem esdevenir verit...

Ex 34,4b-6.8-9; Dn 3, 52-56; 2Co 13,11-13; Jo 3,16-18. Déu en ell mateix és amor-família, lliurament dins i fora; però nosaltres sempre tant endins del seu cor! Pare nostre, que esteu en el cel: El Senyor baixà enmig del núvol i proclamà el seu nom. Moisès s’estigué allà amb ell. Un Déu que ve, surt del seu món, ens visita i la seva presència ens omple d’alegria, al cor, en la pròpia intimitat, en la pregària; transcendent però immanent, inabastable i ara també proper, i l’anem coneixent a poc a poc, a cada encontre..., a cada visita... Llavors el Senyor passà davant d’ell tot cridant: «Jo sóc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor» (Ex). Cridant perquè ho sentim bé com és, i ho anem vivint, sentint, en el tracte, en la seva experiència; que vol ser un Déu de vida. És el Déu-Amor. Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l’amor de Déu i el do de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres (2Co). Ja era la fe des de l’inici, la percepc...

Evangeli de Joan: 20, 19 - 29 Que n'és de diferent el comportament de Jesús, el nostre Senyor, abans de patir la crucifixió, si el comparem després d'haver ressuscitat. Mirem-lo durant els dies abans, quan el veiem permanentment al costat dels seus, per instruir-los amb més saviesa i coneixements dels quals hauran d'estar ben proveïts... Però la qüestió és que no en feien gaire cas, inconscients del drama irreversible que els esperava. Adonem-nos de com no arribaven, ni tan sols, a entendre el que ells mateixos es preguntaven: "Què significa allò que ens diu: "D'aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure."  Una altra pregunta: "I què vol dir: Me'n vaig al Pare?". Joan 16, 17-18. I això que ja feia uns tres anys que anaven al costat de Jesús... Diem que és diferent, aquesta manera d'obrar del Senyor, perquè sovint els havia tractat gairebé com a infants. La mà protectora de Jesús sempre era a prop. R...

Mt 28, 16-20 La situació  de les nostres comunitats cristianes és difícil enmig de una societat que viu a esquenes de Déu. Ser cristià, “no està de moda”, viure la nostra fe implica caminar en contracorrent, perquè seguir a Jesús i compartir la Bonanova implica col·lisionar amb els valors de la nostra societat. Per tant, en aquests moments sorgeixen preguntes que hem de respondre: on i com reafirmar la nostra fe en aquests temps de crisis?, Què hem de fer les comunitats de Jesús? què és l´essencial en les nostres vides? Nosaltres com aquells deixebles també estem convocats per Jesús per orientar-nos en la nostra tasca i per afirmar i sostenir la nostra fe. Molts de nosaltres, també, vacil·lem davant les paraules de Jesús, la nostra fe és fràgil i petita: però Jesús no ens retreu res, ens anima a treballar perquè el món hi hagi homes i dones que visquin com a veritable deixebles de Jesús. Seguir a Jesús és ,abans de res, una experiència vital profunda que transforma la nostra ...

                  CAMINO-VERDAD-Y VIDA                            (JUAN 14 : 1 a 12)  “Voy a preparar lugar para vosotros...y sabéis a donde voy”...(versículos 2 a 4).  Y Tomás descubrió un doble problema en esas palabras. Si no sabían el destino, ¿cómo iban a conocer el Camino? (5). (6)         El “camino” tiene una especial importancia por causa del contexto. Ya venía Jesús indicando que si no es “a través” de Él...(recordemos que es La Puerta).  Y, siendo la Verdad,es por éso que hace al camino, seguro y fiable. La realidad que lleva a la Vida.  “Nadie VIENE” (erjetai - 3ª persona singular presente indicativo medio). Hay que traducir por “VIENE”; porque ése verbo (bien traducido) coloca a Cristo JUNTO a Dios.  Nadie puede allegarse al Padre a no ser por la percepc...

Jo 10, 1-10 L'evangeli que comentem avui és una mica difícil, de fet els mateixos deixebles reconeixen que no l'entenen, però ens deixa tres frases de Jesús molt suggeridores: «Jo sóc la porta de les ovelles» (v. 7) «Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges» (v. 9) «He vingut perquè tinguin vida i en tinguin a desdir» (v. 10) En un moment que veiem com moltes comunitats envelleixen, com molts joves no saben ni han sentit parlar de Jesús de Natzaret, com moltes celebracions exequials esdevenen cerimònies civils, en aquest moment d'aparent replegament, sentim com Jesús ens recorda l'essencial: «Jo sóc la Porta». L'accés a la Fe no és un accés sociològic, ni familiar, ni educatiu, és un accés a la Porta, a la trobada personal amb Jesús Ressuscitat, Ell és la porta d'entrada a la Fe. Molts dels qui llegiu aquestes paraules heu travessat la porta de la Fe. Travessant...