Comentaris Bíblics Interconfessionals

  Per Griselda Cos i Boada, Monja de Sant Pere de les Puel·les               Aquest diumenge forma part ja de la força cel ebrativa de la fe pasqual. Els relats de la Passió són, per a nosaltres, certament, el testimoni de fe més decisiu de la primera generació cristiana. L’evangeli de Marc, que comença amb la definició de Jesús com “el Fill de Déu”, avui, al Gòlgota, l’ha ratificat el Centurió dient: “És veritat aquest home era Fill de Déu”. Afirmació que el divendres sant farem ben nostra davant el Crucificat. “Faltaven dos dies per la festa de la Pasqua”, així ha començat avui el relat de la passió, i mentre les autoritats tracten d’arrestar Jesús, una dona descobreix la seva identitat messiànica i, profèticament, l’ungeix amb perfum, anticipant la unció de la seva sepultura i preparant Jesús per al sacrifici messiànic. I Isaïes, en el seu fragment sobre el Servent de Jahvè, com Pau en el de Filipencs, han r...

PACTO INVALIDADO (Jeremías 31:31 a 34) El Señor con su Primer Pueblo hizo un Primer Pacto, y en él les comentó que les bendeciría si siempre le amaban. Aquel Primer Pueblo funcionó (digamos) a base de “altibajos”. A veces creían en ÉL, y le respetaban y seguían sus Mandatos. Pero, muy a menudo le obviaban y hasta le despreciaban. Así fue, hasta que Dios actuó sobre ellos en el momento en que Su Paciencia se hartó de tanta infidelidad. Llegaron las Derrotas y Deportaciones. El Reino del Norte (Diez tribus), el que fue llamado Israel propiamente dicho, fue deportado a Asiria en el año 721 aC; el reino del Sur, el llamado Judá (dos tribus), fue llevado después cautivo a Babilonia en el año 586 aC; 135 años mas tarde. A menudo se nos dice que allí, expatriados y con aquéllos aconteceres, el reino del Norte perdió su identidad. Pero eso no es del todo cierto; ahí tenemos el texto de hoy que nos “habla” detallando los dos Reinos: “nuevo pacto con la casa de Israel y con la casa de Judá” (ver...

  Gna. Griselda Cos Monja de Sant Pere de les Puel·les   UN ENCONTRE DE NIT AMB JESÚS   L’Evangeli de Joan conté diàlegs de Jesús amb Nicodem, la Samaritana, el cec de naixement, la família de Betània... El relat evangèlic d’avui fa referència a l’encontre de Jesús amb Nicodem,un fariseu i magistrat dels jueus, el qual anà a trobar Jesús i passaren la nit en diàleg pregon. Quina bellesa ofereix contemplar aquesta escena, mirant i escoltant Jesús i Nicodem! La frase central d’aquest diàleg fou: “Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic” .Prioritat de l’amor diví pel món.I també la finalitat (l’objectiu, sentit, causa) d’aquest amor: “perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.” En aquest diàleg de Jesús amb Nicodem se’ns hi revela ja la riquesa pasqual de la seva vida: “El Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna.” Bell resum de tot l’evangeli! La nostra histò...

  La purificació del temple Jesús el nou temple   Jo 2, 13-25   Èxode 20: 1-17; 1 Corintis 1: 22-25; Joan 2: 13-25 Aquest tercer Diumenge de Quaresma les lectures ens fan una cridar a anar cap a dins, a profunditzar, a deixar de banda imatges i ídols i girar les nostres vides cap a dir sí al Senyor. Aquesta proposta en mig de la Quaresma, i que continuem amb la pandèmia, ens hauria d’ajudar a deixar anar tot allò que és superficial per avançar en allò que és realment important en les nostres vides. De vegades, és difícil i complicat continuar creient, ja que no sabem cap a on ens porta Déu, però la creu ens recorda que la nostra fe, que Déu, és quelcom més que els dolors terrenals que estem patint. En la lectura de l’Èxode tenim el decàleg, que ha jugat un paper important en l’evolució ètica de la humanitat. L’objectiu és protegir la comunitat. El poble fa una Aliança amb Déu per tenir una identitat i no tornar a ser esclau. Aquest codi l’hem de valorar molt, ja...

  LA TRANSFIGURACIÓN DEL SEÑOR JESÚS (MC 9, 2-10)   Para encontrar la clave de interpretación de este pasaje debemos observar su conjunto, no abordarlo como un islote sin conexiones fuera de él mismo. Concretamente, si echamos una mirada al capítulo anterior, nos encontramos con el famoso pasaje en el que Jesús pregunta a sus discípulos sobre lo que se dice de Él. Lo hace a dos niveles: primero, “¿quién dice la gente…?” y, después,  “¿y vosotros quién decís que soy Yo?”.   Pues bien, ahora en este pasaje de la Transfiguración, estamos ante el tercer nivel, ese que en cursos de idiomas o en pantallas de videojuegos llamamos el nivel avanzado. Porque ahora yo no es la gente ni son los discípulos los que responden. En la Transfiguración será Dios el que responda quién es Jesús, el Hijo de Dios.   Y es que estamos ante lo que llamamos una “teofanía”, es decir una manifestación de la gloria de Dios en su Hijo Jesús para mostrarnos que es Dios y hombre. Pero, ¡o...

  Gn 9,8-15; Salm 24; 1Pe 3,18-22; Mc 1,12-15.   Déu compromès amb la vida sempre; amb Jesús..., i ara amb nosaltres també.   Pare nostre, que esteu en el cel:   Aliança amb Adam, i Noé, i Abraham, i Moisès..., ara nova aliança de Déu amb Jesús. Déu pare, Déu-amor..., també Déu-aliança que és Déu-compromís amb la vida de la creació i dels seus fills; i ara Déu es fa salvador ... «Jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres, els ocells, el bestiar i tots els animals domèstics i feréstecs...   Jo faig amb vosaltres aquesta aliança meva: La vida no serà mai més exterminada   ...» (Gn). Déu és garantia de futur i motiu d’esperança; el nostre Déu és un Déu de vida, no de mort. Déu és sempre creador de vida.   Vingui a nosaltres el vostre Regne.   Jesús, …   es presentà… predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l'hora i el regne de Déu és a prop. Conve...

  Per Griselda Cos i Boada, Monja de Sant Pere de les Puel·les   LA COMPASSIÓ DIVINA I LA NOSTRA COMPASSIÓ HUMANA   Jesús, batejat i ungit per l’Esperit Sant al Jordà, segueix essent el personatge central d’aquest diumenge. I ho és també el leprós. Per a mi aquesta narració evangèlica se centra en  la compassió divina, sí, però també en la nostra compassió humana . El significat exacte del verb  Compadir  aplicat a Jesús, és el que millor em parla del cor del nostre Déu. El relat evangèlic d’avui comença amb l’acció del leprós: “s’agenolla i li diu: suplicant-lo: “Si voleu em podeu purificar” . Pregària humil i confiada!I l’evangelista Marc diu que, “Jesús, compadit, el tocà amb la mà i digué: Sí que ho vull. Queda pur”, mostrant-li amb aquest gest una gran tendresa, doncs t ocar un leprós   era un gest prohibit.  Però a Jesús quan una norma va en contra de la persona, no dubta a trencar-la. L’amor diví és molt sovint escandalo...