Comentaris Bíblics Interconfessionals

(Comentari bíblic interconfessional publicat en el butlletí d'informació parroquial "Diàleg", especial de la festa de Sant Pere i Sant Pau) Mt. 16,13-19 El text té dues parts ben definides: la confessió de Pere (vv 13-17) i l’encàrrec de les claus (vv 18-19). Després segueix el primer anunci de la passió. 1. La confessió de Pere. Jesús convida els seus deixebles a mullar-se. Fa temps que van amb ell i ja és hora que es preguntin qui és. Simó Pere, que estimava Jesús, assumeix el rol de portaveu del grup i, precisament, perquè estima Jesús, pot captar la inspiració: “Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu”. Pere no ha entès el sentit que Jesús donava al seu messianisme, com demostra la perícopa següent (l’anunci de la passió). La seva confessió no és fruit de cap raciocini sinó del seu amor per Jesús. Precisament perquè la seva adhesió ve del cor és inspirada per Déu. De fet ja va tenir temps d’entendre-ho més endavant, i de quina manera! 2. L’encàrrec de ...

(Comentari bíblic interconfessional publicat en el butlletí d'informació parroquial "Diàleg", especial de la festa de Sant Pere i Sant Pau) Marc 5, 21-43 "Vine a imposar-li les mans!" li demana el cap de la sinagoga, Jaire, a Jesús (v.23). Ara, per què associava la sanitat amb la imposició de les mans de Jesús? Què hauria vist o escoltat Jaire per arribar a aquesta conclusió? Alguna vegada t'ho van demanar a tu, això d’imposar les mans per sanar? Què estem fent malament per què la nostra vida com deixebles seus sigui tan allunyada de la seva? "Però, Ell era Déu!" dius. Doncs, fixa't més endavant quan Jesús sana la dona de l'hemorràgia, i llavors demana, "Qui m'ha tocat la roba?" (v.30). Jesús està fingint, o és que realment no ho sàvia? Com pot ser que hi hagi alguna cosa que Jesús, Fill de Déu, no sabia? I tampoc es l’única vegada. Parlant del dia de la seva tornada va dir, “Però, pel que fa al dia i a l'hora, ningú n...

(Comentari bíblic interconfessional publicat en el butlletí d'informació parroquial "Diàleg", especial de la festa de Sant Pere i Sant Pau) Saviesa 1, 13-15; 2, 23-24 L’autor d’aquest llibre està “amagat” al darrere de la figura del rei Salomó, que està considerat el savi per excel·lència. Els versets d’aquest diumenge estan emmarcats dins de la primera exhortació que fa l’autor (cc.1-5). En el llibre del Gènesi, quan Déu donà per acabada la creació, s’enllesteix amb les paraules que es repeteixen al llarg de tota l’obra creadora: “Déu veié que tot el que havia fet era molt bo.” (Gn 1, 31). I en aquest pla de Déu, doncs, la mort no ha estat en cap moment “pensat” ni “desitjat” per Ell: “Déu no ha fet la mort ni troba cap gust a destruir els qui viuen.” L’autor s’encara amb una qüestió molt semblant a la del llibre de Job: què passa amb els que es mantenen fidels a Déu al llarg de la seva vida? Com actua el Déu d’Israel que sembla mantenir-se en silenci davant de la mort d...

¿HAS NACIDO DE NUEVO? 2ª Corintios 5:11-17 Uno de los versículos que sobresalen con fuerza, no solo en este pasaje sino de toda la Biblia, es el versículo 17 “el que está en Cristo nueva criatura es.” Esta vida no tiene apenas significado sin la declaración de “estar en Cristo” no estamos hablando solo de una creencia o una manera de entender la vida, sino un segundo nacimiento. La Biblia enseña claramente que tenemos que nacer dos veces, de hecho el primer nacimiento se produce para poder acceder al segundo, el cual es infinitamente más importante que el primero. El primero se produce cuando nacemos de nuestros padres, es decir, el nacimiento en la carne. Y el segundo es el nacimiento del espíritu, este nuevo nacimiento es el que más nos cuesta de comprender y de vivir, en cierta ocasión uno le dijo al Señor: “Te seguiré, pero deja que primero entierra a mi padre” y el Señor le contestó: “Deja que los muertos entierren a sus muertos.” Hay muchas personas que están vivas en este mundo ...

Mc 14,12-16.22-26 Com un pòrtic als diumenges del temps ordinari ens trobem la festa de Corpus, que vol ser una reflexió al voltant del que celebrem en les nostres eucaristies dominicals. L’evangelista Marc ens relata l’últim sopar, amb els seus preparatius. En els seus preparatius hi ha un element que passa desapercebut, Jesús ho té tot lligat: sap a casa de qui i a quina dependència soparan. Els deixebles devien estar sorpresos, havien de seguir algú que portava una gerra d'aigua, i entrar allà on anés per preparar el sopar. Els esdeveniments següents durant el sopar, els hagueren de sorprendre encara més: la traïció de Judes, les accions i paraules del Mestre. Però el Mestre ho tenia clar, si llavors no ho entenien, ho entendrien més tard. En aquell sopar els deixava un memorial (vg Lc 22,19), no purament un record, sinó tornar a fer present allò que s’esdevindria, fer-ho present cada vegada que repetissin els gests i les paraules. Preneu, això és el meu cos Tota la seva persona...

Dt 4, 32-40 Va sorprendre que la reforma litúrgica del Concili Vaticà II no suprimís aquesta festa, ja que es diu que fou introduïda fa segles contra el parer de la Santa Seu. Amb tot, amb ella tenim ocasió de recordar que la Santíssima Trinitat és l’afirmació bàsica de la fe cristiana, no pas un misteri indesxifrable. El nostre Déu és Algú que ens ha cridat a entrar en la seva comunió i a participar de la seva vida i del seu amor. Aquesta festa, amb les seves lectures, posa de relleu la proximitat personal de Déu a la història dels homes. La religió i la fe del poble d’Israel es fonamenta en fets: Déu i Moisès, senyals i prodigis, fets esglaiadors i extraordinaris = treure el poble del seu opressor a l’Egipte, el pas del Mar Roig... Cal recordar-ho sempre: “Reconeix avui que el Senyor és l’únic Déu... no n’hi ha d’altre; recorda-ho sempre en el teu cor. Compleix els seus decrets i els seus manaments... perquè siguis feliç”. La fidelitat en ...