Comentaris Bíblics Interconfessionals

Mc 9,38-43.45.47-48 En l'evangeli d'aquest diumenge apareix el tema de la pertinença, de la identitat, de qui són dels nostres i qui no. Segueix sent un tema molt actual. Amb quina facilitat posem etiquetes d'aquests són de la nostra sensibilitat religiosa, aquells no; amb aquests em sento identificat, amb aquells no estic a gust; nosaltres som del sector progressista, aquells del conservador (i viceversa), etc. Som, en el fons, excloents, encara que prediquem el contrari. No busquem la unitat (no identificar-la mai amb uniformitat) sinó la confrontació, els uns i els altres. El missatge de Jesús, «q ui no és contra nosaltres, és amb nosaltres», ho hem llegit i aplicat, molt sovint, a l'inrevés: «qui no és amb nosaltres, és contra nosaltres» I així ens van les coses. Jesús demana als seus deixebles, als seus seguidors, els d'abans i els d'ara, una visió molt més oberta, més conciliadora, «buscant més el que ens uneix que el que ens separa», en paraula ...

( Mc 9, 30-37) El primers dos versets d’aquest Evangeli corresponen al segon anunci de la passió i mort del Senyor als seus deixebles. Jesús rep l’admiració dels que el segueixen, per la seva paraula, el seu ensenyament, les seves obres i els seus miracles. Davant d’aquesta admiració dels homes, Ell donava sempre un exemple de quin era el camí que calia seguir: El Fill de l'home serà lliurat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà. L’evangelista ens diu que els deixebles no entenien; és més, que tenien por de fer-li preguntes sobre això. En la versió de Lluc, es precisa que el significat d’aquestes paraules els quedava amagat ; i Mateu, diu que es van entristir molt . L’anunci de la passió no és aquí donat en paràboles; cap metàfora, tot al peu de la lletra. I tanmateix, els qui seguien el Crist –pensem tot el que vol dir aquest seguir - no comprenien les paraules, sentien por i s’entristien. El Crist s’humilià perquè sent Dé...

Mc   8, 27-35 1. « ¿Quién dicen los hombres que soy yo?». La figura de Jesús es polémica desde el principio, es decir, desde su paso por este mundo. Sus mismos discípulos no le reconocieron: los relatos sobre la confesión mesiánica de Jesús son evidentemente postpascuales. A lo largo de la historia se han dado diversidad de respuestas sobre la identidad de Jesús. Lo que no podemos negar es que es una persona que al interesarnos por él, no nos deja indiferentes: ya podemos llegar a reconocerlo como el Mesías, el Cristo, o simplemente ver en él un peligro o una amenaza para los poderes sociales, políticos, económicos e incluso religiosos de este mundo. Ya para San Pablo "La predicación de la cruz es una necedad para los que se pierden; mas para los que se salvan -para nosotros- es fuerza de Dios... quiso Dios salvar a los creyentes mediante la necedad de la predicación. Así, mientras los judíos piden señales y los griegos buscan sabiduría, nosotros predicamos a un C...

Is 35,4-7a; Salm 114; Jm 2,1-5; Mc 7,31-37. Déu ens fa sentir el seu amor, ens encomana els seus sentiments. Pare nostre, que esteu en el cel: Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s'obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig... (Is) . Un Déu que ve amb tots els atributs que l’adornen de bondat i amor: és alliberador i reparador. Suscita respostes a les necessitats humanes de justícia i de vida. Fa com un pare i una mare fan, de generar vida sempre. El Senyor es manté fidel per sempre,   fa justícia als oprimits,   dóna pa als qui tenen fam.   El Senyor deslliura els presos.   El Senyor dóna la vista als cecs,   el Senyor redreça els vençuts,   el Senyor estima els justos,   el Senyor guarda els forasters.   Manté les viudes i els orfes... (Sl). És el com...