Comentaris Bíblics Interconfessionals

LLuc 19: 1-10 Zaqueu era el principal dels publicans i a  més, ric. Era un home pecador, per ser  col·laboracionista i per la manera fraudulenta de adquirir les riqueses. Té desitjos de conèixer a Jesús, però, com podia atrevir acostar a ell? Segurament havia estat menyspreat més de una vegada pels fariseus, sacerdots i els líders religiosos. Podem imaginar la cara d'estranyesa i d'alegria que posaria quan sent a Jesús cridar-lo pel seu nom. Zaqueu es sent acceptat com a persona, recupera la confiança en si mateix i respon amb tota la seva ànima a la crida de Jesús per estar amb ell. Per primera vegada no és menyspreat per una persona religiosa. Avui l'Evangeli ens convida a fer nostre l'Esperit de Jesús que és convidar a caminar per la vida amb el cor i els braços sempre oberts per els demes. Hem d´estar disposats a acollir a tot el que vingui amb bona voluntat, encara que no de pensi com nosaltres. Hem d´estar sempre disposats al diàleg i no a la imposició,  per...

Lluc 18, 9-14 Sovint veiem, a l’Evangeli, Jesús pregant. Ple de l’Esperit Sant, Jesús s’adona que és el Fill estimat de Déu Pare i Jesús l’escolta, li parla i actua amb plena confiança i proximitat, posant-se a les seves mans, atent sempre i disposat a fer la seva voluntat. Jesús també ens ensenya a pregar. Davant de la petició dels seus deixebles, els ensenya a tenir amb Déu aquesta relació filial, a estar oberts a fer la seva voluntat, a demanar-li que ens ajudi a anar construint el Regne que Déu vol per a tots nosaltres, que és Regne d’amor, de perdó i de pau. Jesús, en els seus ensenyaments sobre la pregària, ens fa veure amb paràboles amb quina actitud hem de pregar. En el text de Lluc que aquest cap de setmana proclamem i meditem, veiem dues actituds contraposades, portades a la pràctica per dos personatges diferents. Els fariseus eren jueus doctes, complidors estrictes de la Llei; sovint eren orgullosos, es creien superiors als altres, als quals menyspreaven. Els p...

Lucas 18, 1-8 Lucas nos presenta otra parábola, cuya intención didáctica es, según en vs.1 “sobre la necesidad de orar siempre y no desmayar” . El relato nos presenta dos personajes: El primero es un juez , de quien se dice “ni temía a Dios, ni respetaba a hombre” . El segundo personaje es una mujer , de quien se nos dice era viuda, y pedía a este juez justicia de su adversario. Las acciones de estos personajes nos hablan mucho de su carácter. La mujer  pide con insistencia justicia al juez, ha venido no a pedirle un favor, sino que cumpla su deber. Pero el juez “no quiso por algún tiempo” , es decir, no le hizo caso; pero después se dijo: “Aunque ni temo a Dios ni tengo respeto a hombre, sin embargo, porque esta viuda me es molesta (me está fastidiando), le haré justicia, no sea que cada vez que venga me agote la paciencia” . Estas actitudes, tanto del juez como de la mujer, se convierten en propuestas educativas por parte de Jesús. Su enseñanza se presenta a mane...

Lc 17, 11-19 Aquest fragment de l’Evangeli, de manera subtil, ens mostra la diferència entre una fe i una praxis basada en la Llei, en els preceptes, en normes, i una fe fonamentada en Déu mateix. La mateixa diferència, subtil i difícil de discernir, entre ser un mateix el centre i el criteri de la confiança i de la decisió de com actuar o que sigui la voluntat de Déu la que il·lumini la nostra fe i condueixi els nostres passos. Fins la vinguda del Crist, la Llei de Moisès fou la pauta que marcava el camí cap a la salvació. Els que no coneixien la Llei, o no tenien l’ensenyament que els permetia interpretar-la rectament, estaven sota la llibertat natural de la seva consciència. El poble de Déu, l’Antic Israel, que esperava l’acompliment de la Promesa, la vinguda del Messies, tenia la Llei com a guia. Però a partir de l’Encarnació, de la vinguda del Messies, de la realització de la Promesa, la Llei sense quedar abolida arriba al seu compliment final, és a dir, que els seus efect...

Lluc 17,5-10 Aquest evangeli en fa pensar que els deixebles que segueixen a Jesús, estan enfeinats, estressats, hi veuen canvis, Jesús els demana coses, això els porta a pensar que han de demanar a Jesús que “els augmenti la fe” ells només veuen que pot tenir èxit la missió mitjançant l'augment de fe, les ganes que tenen de complir, d’estar al nivell del que se’ls demana ... No veuen com fer-ho sense ell, per això li fan la seva demanda “ Augmenta'ns la fe”. Com a resposta Jesús el dona una lliçó d’humilitat:   Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: "Arrenca't de soca-rel i planta't al mig del mar", i us obeiria. Com entendre aquesta resposta? Si ho fem en el sentit estricte entrarem en un impossible, amb la sensació d’un fracàs notori: no tenim la capacitat de transportar els arbres... però si ho entenem com una imatge que ens toca el cor, la llibertat... potser així ho podem entendre millor. És potser en aquest c...

Lluc 16, 19-31 No podeu servir alhora Déu i el diner La paràbola d’aquest diumenge sembla que vingui a il·lustrar l’evangeli de diumenge passat (Lluc 16:1-13), i es que no podem servir a Déu i al diner. Quan llegim paràboles de rics, correm el perill de pensar que no són per nosaltres, que són missatges per ells, per els homes rics dolents. Però Lluc escriu l’evangeli per la comunitat de creients, i per això hem de pensar que ens parla a nosaltres avui també. Doncs el problema no és tan el ric, com les riqueses, i encara que ens sembli que no ho som de rics nosaltres, podem caure en el mateix error en el que va viure el ric d’aquesta paràbola: l’egoisme, la indiferència vers el nostre proïsme que pateix per poder gaudir de les nostres possessions. És cert que la paràbola ens presenta una antítesi d’extrems, el ric és molt, molt, ric, fins i tots els seus vestits ens parlen de poder polític, d’un alt estatus social. Al seu costat el pobre Llàtzer és extremadament pobre, pobr...

1 Tim. 2, 1-8 Aquest text conté un missatge sorprenent: “Que tots els homes se salvin”. Vet aquí el designi de Déu. D’aquest designi ningú no ens en pot apartar, només nosaltres mateixos, nosaltres sí; som tan seriosament lliures que fins i tot podem refusar el designi de Déu. La comunitat cristiana, pregant els uns pels altres, aprofundint en el coneixement de Déu, exercint una conducta moral evangèlica, si més no, intentant-ho, ens ajudem a mantenir ben orientat el camí cap a la salvació per arribar al coneixement i al gaudi de la veritat, que és Déu mateix. Lc. 16, 1-13 Pel que fa a l’evangeli tres punts de reflexió. 1r. El punt central que dóna sentit al conjunt. Hem de triar entre Déu i el diner. Sempre hem de partir d’una opció personal per Déu, o, el que és quasi el mateix, pel bé i per la justícia. Una opció amb dues possibilitats excloents l’una de l’altra: o Déu o el diner. O adorem Déu: que vol dir amor, solidaritat, entrega als altres, fins i tot pietat i pregàr...