Comentaris Bíblics Interconfessionals

Mt 28, 16-20 La situació  de les nostres comunitats cristianes és difícil enmig de una societat que viu a esquenes de Déu. Ser cristià, “no està de moda”, viure la nostra fe implica caminar en contracorrent, perquè seguir a Jesús i compartir la Bonanova implica col·lisionar amb els valors de la nostra societat. Per tant, en aquests moments sorgeixen preguntes que hem de respondre: on i com reafirmar la nostra fe en aquests temps de crisis?, Què hem de fer les comunitats de Jesús? què és l´essencial en les nostres vides? Nosaltres com aquells deixebles també estem convocats per Jesús per orientar-nos en la nostra tasca i per afirmar i sostenir la nostra fe. Molts de nosaltres, també, vacil·lem davant les paraules de Jesús, la nostra fe és fràgil i petita: però Jesús no ens retreu res, ens anima a treballar perquè el món hi hagi homes i dones que visquin com a veritable deixebles de Jesús. Seguir a Jesús és ,abans de res, una experiència vital profunda que transforma la nostra ...

                  CAMINO-VERDAD-Y VIDA                            (JUAN 14 : 1 a 12)  “Voy a preparar lugar para vosotros...y sabéis a donde voy”...(versículos 2 a 4).  Y Tomás descubrió un doble problema en esas palabras. Si no sabían el destino, ¿cómo iban a conocer el Camino? (5). (6)         El “camino” tiene una especial importancia por causa del contexto. Ya venía Jesús indicando que si no es “a través” de Él...(recordemos que es La Puerta).  Y, siendo la Verdad,es por éso que hace al camino, seguro y fiable. La realidad que lleva a la Vida.  “Nadie VIENE” (erjetai - 3ª persona singular presente indicativo medio). Hay que traducir por “VIENE”; porque ése verbo (bien traducido) coloca a Cristo JUNTO a Dios.  Nadie puede allegarse al Padre a no ser por la percepc...

Jo 10, 1-10 L'evangeli que comentem avui és una mica difícil, de fet els mateixos deixebles reconeixen que no l'entenen, però ens deixa tres frases de Jesús molt suggeridores: «Jo sóc la porta de les ovelles» (v. 7) «Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges» (v. 9) «He vingut perquè tinguin vida i en tinguin a desdir» (v. 10) En un moment que veiem com moltes comunitats envelleixen, com molts joves no saben ni han sentit parlar de Jesús de Natzaret, com moltes celebracions exequials esdevenen cerimònies civils, en aquest moment d'aparent replegament, sentim com Jesús ens recorda l'essencial: «Jo sóc la Porta». L'accés a la Fe no és un accés sociològic, ni familiar, ni educatiu, és un accés a la Porta, a la trobada personal amb Jesús Ressuscitat, Ell és la porta d'entrada a la Fe. Molts dels qui llegiu aquestes paraules heu travessat la porta de la Fe. Travessant...

Fets 2,14.22-33; 1Pe 1,17-21 Lc 24,13-35 El diàleg que llegim entre els amics és de sentir-se abandonats per Jesús. Ells havien posat tota la confiança per ser salvats. Havien deixat tot per seguir-lo. Se sentien enganyats i ara algunes dones els hi volien fer creure que el seu cos ja no estava en el sepulcre i que l’havien vist. S’havien amagat per por. Encara no havien entès res de la salvació que proclamava Jesús. Jesús sabia que primer els havia de deixar parlar perquè poguessin caure tots els dubtes que tenien en el seu cor. Els convidar a parlar des del seu cor i ho van fer, per després passar a confiar en la bondat de Déu, malgrat no era gens fàcil. Jesús sempre espera la invitació. Els deixebles d’Emmaús el van reconèixer en la fracció del pa, perquè primer el van acollir  com a company de viatge i van escoltar la seva paraula. El text ens diu que ells no van romandre a Emmaús, sinó que es van aixecar i van tornar a Jerusalem; sabien on havien d’anar i què f...

Jn 20, 19-31 Introducció Els cristians som fills de casa bona, perquè som a imatge i semblança de Déu, malgrat les nostres infidelitats, el nostre pecat, la nostra manca de fe Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, pel gran amor que ens té, ens ha fet néixer de nou i ens ha donat una esperança viva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts. Som hereus de Déu. Ell ens ha introduït a casa seva i ens hi manté. Amb amor, amb il·lusió i amb esperança: L’esperança que us dóna és una heretat que res no pot destruir ni deteriorar.  Pelegrinem -malgrat que el camí moltes vegades no és planer- pels temps cap a l’eternitat. El dia que Jesucrist es revelarà.  El vespre d’aquell mateix diumenge, vuit dies més tard Cada diumenge és Pasqua, celebrem l’últim sopar i que Jesús ha ressuscitat: Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo, és a dir, cada diumenge celebrem que és el dia que ha obrat el Senyor....

Jesús ha ressuscitat! Jesús ha ressuscitat! Aquesta és la salutació pasqual, el crit de milions de cristians en aquest dia. Una cosa semblant passa en l'escena que ens narra l'evangeli d'aquesta festivitat, tots corren: Maria Magdalena, Simó Pere, el deixeble estimat. No és per a menys. Una cosa inesperada ha passat, encara no saben exactament què, però Jesús ja no és al sepulcre, no es troba entre els morts. Serà del deixeble estimat (tots som el deixeble estimat) de qui dirà l'evangelista que «ho veié i cregué» És curiós, però encara no es narra cap aparició del ressuscitat; el que han vist aquests primers testimonis és ben poc, uns objectes de l'embalsamament, però res més. Més aviat és el que no veuen: Jesús ja no està entre els morts. Serà la fe la que farà possible creure en Jesús, creure en la seva resurrecció. I aquest missatge és molt actual. Després els evangelis narraran les aparicions de Jesús ressuscitat, però aquestes no anul·len el moment de l...

“Avui seràs amb mi al paradís” (Lc 23,43) En la creu, un instrument de tortura, possiblement, un dels més cruels que ha inventat l’ésser humà, es fa realitat, aquella frase de Jesús als seus deixebles, mentre sopaven: “Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem” (Jn 13, 1b). En la creu, es fa visible aquest “extrem” de la Misericòrdia de Déu, manifestada en la persona de Jesús, el nostre Senyor. Al seu voltant, tot són tenebres, dos criminals l’acompanyen en aquest suplici, una gran gentada del poble mira “l’espectacle”, mentre, ens diu l’evangeli de Lluc, “les autoritats se’n reien dient: -Ell que va salvar-ne d’altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit!” (Lc 23, 35). Els soldats “l’escarnien” . Fins i tot un dels criminals penjat a la creu s’atreveix a injuriar-lo: ¿No ets el Messies? Doncs salva’t a tu mateix i a nosaltres” (Lc 23, 39b). També el món arribà al seu extrem, però en el pecat, desitjant anorrear to...