Comentaris Bíblics Interconfessionals

Evangeli de Joan 17.20-26   Oració sacerdotal.   Aquesta oració és especialment solemne. En els versets previs Jesús intercedeix per si mateix i pels seus deixebles. En aquests últims versets, Jesús demana a Déu per tots aquells que creuran en Ell. Aquesta ha estat nomenada la seva "oració sacerdotal". Jesús vol que estiguem amb Ell eternament, contemplant la seva glòria i gaudint de l'Amor del Pare. L'objectiu d'aquest prec és la unitat, la comunió amb el Pare i amb en Fill perquè per mitjà d'aquesta unió aquells que no accepten a Déu com el seu Senyor i salvador puguin creure en Ell. Déu ha establert el temps de la gràcia per escoltar l'evangeli i arribar a ser salvats. Aquest temps és avui i ara. “Hem estat associats al Crist, però cal que mantinguem ferma fins a la fi la confiança que teníem al principi. Tal com ha estat dit: Avui, quan escolteu la seva veu, no enduriu el cors com en el temps de la rebel·lió”   (Hebreus. 3: 14-15). Jesús e...

EL MANAMENT NOU: la cura de l’altre La novetat del Nou Testament és la Sagrada Persona de Jesús en qui el Pare ens ha mostrat, de manera insuperable, el seu amor. Així també, doncs, l’amor ha de ser la identitat suprema dels seus fills. En ple context pasqual Jesús promulga l’estatut fundacional de la nova comunitat humana: Estimar com Ell ens ha estimat . Per això la Creu és el signe del cristià. I, com Lluís Duch, m’agrada afirmar també que “l’imprescriptible cristià és, certament, la cura de l’altre”. En endavant el distintiu del deixeble de Jesús haurà de ser, no ho oblidem, fins i tot estimar els enemics . Estimar ha de ser l’afany de fer del nostre jo un do pels altres; a més,   aquest amor és l’únic que fa possible establir amb Déu la relació filial que Ell espera de nosaltres. El llibre del Levític dient: “Estima el teu proïsme com a tu mateix ” feia de nosaltres la norma. Jesús, però, que és qui realitzà el projecte diví d’una nova comunitat humana, ens donà ...

Ac 13,14.43-52; Salm 99; Ap 7,9.14b-17; Jo 10,27-30. Déu té molts noms i adjectius de vida, també el de pastor, Bon Pastor. Pare nostre, que esteu en el cel: Els convertits de nou vivien feliços, plens d'alegria i de l'Esperit Sant (Ac). No és una imatge bucòlica de les relacions humanes. És el compromís de la fraternitat, no sense dificultats, dels qui viuen l’Esperit de Jesús. «Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jesús es fa bon pastor que cerca de donar vida al pobre, al malalt, al pecador..., estima cercant el bé i la dignitat de cada persona; per això la seva veu és significativa. Jo els dono la vida eterna... Jesús va a l’essencial, a allò que fa possible la vida i   el reconeixements de la dignitat humana; el seu és un amor fet de fets. ... no es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans. El compromís decidit de Jesús per les persones. Allò que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no...

Fets 5,27b-32.40b-41. Jn 21,1-19 El temps de Pasqua és un temps destinat a ser joiós i esperançador. Per algunes persones poden ser moments difícils de trobar joia i esperança per les dificultats de tot tipus que puguin estar passant. Els deixebles no tenen por d’anunciar la Bona Nova que Jesús els hi havia ensenyat, val la pena arriscar-se per Ell. Encara que el caps del poble els hi havien prohibit parlar de Jesús, ells no poden guardar silenci de l’experiència que han fet i necessiten compartir-la. Nosaltres continuem sent els testimonis en aquest món.   Les trobades amb Jesús ressuscitat, tant en les lectures passades com la d’avui, provoca confusió. Els i les deixebles de Jesús encara s’estan recuperant de tot el que han viscut en la passió i, a més, tenen por de ser perseguits i la majoria havien fugit aterrats. Les notícies que estan rebent és que l’Amic, el Mestre ha ressuscitat i no estan segurs que vol dir exactament això, però se senten enfortits per l’experiènc...

Jn 20,24-31 Hoy el evangelio nos comunica un mensaje lleno de paz y serenidad, ya que nos hace respirar un aire fresco de la noche de Pascua. Los apóstoles acababan de vivir con tristeza, unos acontecimientos referentes a su maestro: el encarcelamiento, el juicio ante Poncio Pilatos, la condena a muerte colgándolo en una cruz como un  malhechor y su sepultura. Todas las perspectivas de la instauración del nuevo reino de paz y justicia predicado por Jesús, se habían desvanecido y por tanto todo había sido un fracaso. La tarde del día siguiente, los apóstoles estaban reunidos con las puertas cerradas por temor a los judíos. De pronto Jesús resucitado se presenta en medio de ellos y les dice: “Paz a vosotros” luego para demostrarles que es Él mismo, les enseña las manos y el costado y les dice: Paz a vosotros, como el Padre me ha enviado, así también os envío para que continúe mi obra de salvación Pero Tomás no estaba con el grupo  y cuando regresa lo prim...

No és fàcil estar obert a Jesús. No es dóna per descomptat acceptar la vida del Ressuscitat i la seva presència entre nosaltres. A l’evangeli d’avui ens trobem amb Maria Magdalena, la que es trobava al costat de Maria al peu de la creu (Jn 19,25). Un cop passat dissabte, quan encara era de nit s’acostà al sepulcre, veié que la pedra havia estat treta i avisà Pere, pensant que algú havia robat el cos de Jesús (Jn 20,1-2). Però l’evangeli contínua (i de manera conscient o inconscient, en el moment de la predicació hi pensem): de tornada al sepulcre es queda plorant, veu Jesús, però no el reconeix; s’adona que és Ell només quan la crida pel seu nom. El Ressuscitat li encarrega anunciar als deixebles la seva tornada al Pare (Jn 20,11-18). Aquesta és la seva glòria. Per això, la tradició de l’Església l’ha anomenat a l’Orient "isapóstolos" (igual que un apòstol) i a Occident "apostola apostolorum" (apòstol d’apòstols). Aquest moment s’enquadra amb els altres r...

Jo 18, 1-19 El qui llegeixi el relat evangèlic de la Passió, hi descobrirà un relat enigmàtic, ple de gestos, paraules i silencis... tots ells apunten a un dels grans misteris de la fe cristiana. Quan es tracta de contemplar el misteri de la Resurrecció, hom hi identifica l’acció de Déu, però en els esdeveniments del Divendres Sant, un dels elements essencials –no l’únic- el constitueix l’acció de l’home. El que es posa de relleu a la Passió segons Sant Joan –que cal llegir de la mà d’Isaïes (Is 52, 13-53)!- és aquesta entrega fins a l’extrem. Jesús és el subjecte passiu de la passió, el gra de blat que cau a la terra i mor, l’Anyell de Déu... que es lliura a una realitat on tot transcorre fins que, lliurant l’esperit, declara que << tot s’ha complert >>. Però precisament perquè aquesta entrega sigui això –una entrega-, fa falta que el subjecte entregat es lliuri voluntàriament amb un abandonament radical –estenent els braços a la creu, entre el cel i la terra- a...