Comentaris Bíblics Interconfessionals

Comentari de les lectures del Diumenge V de Quaresma L'evangeli d'aquest cinquè diumenge de Quaresma ens presenta "alguns d'entre els grecs" que volen veure Jesús. La missió de Jesús interpel·la gent d'arreu, sense distincions d'origen ni de cultura. El testimoni del Natzarè no deixà ningú indiferent. Alguns reaccionen tancant-s'hi, no el volen escoltar. Altres comencen a obrir-se a la fe. Un camí que tot just enceten, encara els caldrà acompanyar el Mestre que s'encamina cap a la Creu. La comunitat cristiana que ens va deixar en herència aquest gran regal que és l'evangeli de Joan, es devia sentir molt identificada amb aquells grecs que s'acosten a Jesús...perquè ells també ho eren, de grecs. Aviat vindrà la seva hora, el temps en que seran ells els encarregats de mantenir viva aquella esperança que el Senyor va voler sembrar en el cors dels descendents d'Abraham. La mateixa esperança que el profeta Jeremíes, a la primera lectura, sap...

La misericordia tiene un limite 2Crónicas 36: 14 al 16 Todos conocemos al pueblo de Israel (El Pueblo que Dios escogió para mostrar su gloria y su trato con los hombres). Así que este pueblo es un ejemplo para que nosotros miremos y aprendamos, de sus hechos buenos y malos, y los apliquemos a nuestra vida. En el tiempo que nos ocupa nuestra lectura, Israel había olvidado a su Dios, cometiendo la locura de ir tras otros dioses, hechos de piedra, de oro, de madera; hechos de manos de hombres y los adoraban, año tras años no miraron al que los había liberado de Egipto y les había dado la tierra prometida. Si no lo dejaron de lado, y Dios por ellos los castigo y los entrego a sus enemigos que los llevaron cautivos. De esto aprendemos varias cosas: Primero, mirarnos, si en nuestra vida hay algo mas importante que Dios; si el ocupa el primer lugar, si estamos adorando en vez de a Jesús a otros, y poniéndolos a la altura que solo pertenece a él. Segundo, Dios continuamente nos habla, nos habl...

Èxode 20, 1-17 El text del llibre de l'Èxode s'anomena Decàleg. Se'n pot veure una versió pràcticament idèntica en el llibre del Deuteronomi, capítol 5. El Decàleg serveix per crear un lligam entre l'explicació de l'Aliança que Déu acaba de fer amb el seu poble en el Sinaí i tota la legislació que vindrá a continuació. D'aquesta manera, les lleis del poble d'Israel queden colorejades amb el to que els dóna l'Aliança. En Ex 19,5-6 es diu: «Ara, doncs, si escolteu la meva veu i observeu la meva aliança, sereu la meva heretat preferida entre tots els pobles, ja que tota la terra és meva: sereu per a mí un reialme sacerdotal i una nació santa.» El Decàleg concentra aquesta mateixa idea. Els manaments, tots els manaments, totes les lleis, comencen i tenen sentit per la presentació que fa el Senyor d'ell mateix: és el Déu que ha tret el seu poble de l'esclavatge d'Egipte. Els primers manaments tenen a veure amb la relació del poble respecte a un Dé...

Mc 9, 2-10 Avui, segon diumenge de quaresma, l'Evangeli ens parla de la Transfiguració de Jesucrist en la muntanya. Jesús, després de la confessió de Pere, va parlar de la necessitat que el Fill de l'home fora condemnat a mort, i va anunciar també la seva resurrecció al tercer dia i es en aquest context on hem de situar l'episodi de la Transfiguració de Jesús. El missatge que Jesús transfigurat ens porta són les paraules del Pare: «Aquest és el meu Fill estimat; escolteu-li» (Mc 9,7). Que difícil és escoltar! Com ens costa posar els nostres cinc sentits en el que se'ns está dient! És per això que les paraules del Pare ressonen amb força: Escolteu al meu Fill, estar atents al seu missatge d'esperança i salvació. Escoltar significa fer la voluntat del nostre Senyor Jesucrist, contemplar la seva persona, imitar-lo, posar en pràctica els seus consells, prendre la nostra creu i seguir-lo. Escoltar-lo exigeix no solament intel·ligència per a comprendre, sinó també coratg...

(Comentari bíblic interconfessional publicat en el Butlletí d'informació parroquial "Diàleg" del temps litúrgic de Quaresma de la parròquia de Sant Pere de Gavà) Mc 1, 12-15 Uno de los relatos más interesantes de la vida del Señor, es sin duda este pasaje del evangelio de Marcos; en los otros evangelios incluso se nos dice que más que inspirado, fue llevado por el espíritu al desierto para ser tentado por Satanás, dando a entender que eso de la tentación, no solo es inevitable, sino necesario en la vida de todo cristiano, y aun más, me atrevería a decir que imprescindible, algo así como parte de la terapia para nuestra propia formación; Jesús vino para hacer una obra en la tierra, vivir una vida sin pecado, y acto seguido asumir los pecados de la humanidad, clavarlos en la cruz, y allí vencer a Satanás, pero como hombre que era, tenía ya que vivir una vida de luchas continuas, podríamos decir que en la cruz culminó una victoria que empezó precisamente aquí en el desier...

(Comentari bíblic interconfessional publicat en el Butlletí d'informació parroquial "Diàleg" del temps litúrgic de Quaresma de la parròquia de Sant Pere de Gavà) 1Pe 3, 18-22 El text de la primera carta de Pere que llegim en aquest primer diumenge de Quaresma reprèn l'exemple de Noè que ens mostrava la primera lectura, per cridar als creients a la confiança emmig de les proves. Aquesta carta recull antics himnes i confessions baptismals per tal d'encoratjar a uns cristians que viuen temps de persecució. Crist, per la seva entrega a la creu i la seva resurrecció, és el gran motiu d'esperança en aquests moments difícils. Ell ha triomfat sobre la mort i ha dut una proclama definitiva als “esperits empresonats”. Es refereix als “àngels caiguts”, que segons la tradició jueva havien instigat la humanitat vers el mal en temps de Noè. Si en aquell temps uns pocs es van poder salvar d'aquell món pervers per la força de les aigües, ara els cristians hem conegut la s...

(Comentari bíblic interconfessional publicat en el Butlletí d'informació parroquial "Diàleg" del temps litúrgic de Quaresma de la parròquia de Sant Pere de Gavà) Gn 9, 8-15 Aquest text és situat en el temps de l’Exili: davant d’una dada de l’experiència i de l’existència del mal en el món i dels desordres socials, en un moment en que la fe d’Israel s’interroga sobre l’actitud de Déu davant d’aquest fet. És l’aliança d’una reconciliació definitiva i universal de Deu amb el món: l’aliança que Déu fa amb Noè i els seus fills després del diluvi. És certament una aliança universal que més que mai és desigual i unilateral = només Déu es compromet a ser eternament fidel sense exigir res a canvi! “Jo faig la meva aliança amb vosaltres...” “Jo faig amb vosaltres aquesta aliança meva: ...”. És una aliança no només amb Noè i els seus fills sinó també amb tots els éssers animats... per totes les generacions. El projecte de Déu pass...