Comentaris Bíblics Interconfessionals

Mt 6,24-34 El tema central d’aquest diumenge podria ser l’amor fidel de Déu. El profeta recorda l’amor que Déu no para de testimoniar-nos evocant el d’una mare pel seu fill. Aquest és un amor inexpressable. Sí això és així és perquè Déu és el nostre veritable amo, i no ho és pas per fer-nos esclaus sinó per fer-nos fills. Avui l’evangeli dóna a la riquesa el nom d’amo! Però si la riquesa fos el nostre amo esdevindríem els seus esclaus. No obstant, si ho és Déu som fills lliures. La riquesa ens fa egoistes i ens posa al cor el desfici de la propietat, Déu en canvi, ens fa ser pels altres. “Ningú no pot servir dos amos... no podeu ser servidors de Déu i de les riqueses”. La resposta del salm 61 diu de qui hem de ser: “Només en Déu reposa la meva ànima”. Jesús podia semblar ben contracultural quan afirmava on hi ha la veritable vida i felicitat: “Buscar per damunt de tot el Regne de Déu i ser justos tal com ell vol”. Si Déu és amor –“encara que una mare s’oblidés del nen que té al pit e...

1C 3,16-23 Cada diumenge, des del 16 de gener fins diumenge vinent, el calendari que seguim ens proposa com a segona lectura fragments escollits dels quatre primers capítols de la primer carta de sant Pau a la comunitat cristiana de Corint, en els quals l’autor fa front amb contundència a les divisions que hi sorgien perquè cada grupet recolzava en l’autoritat de mestres diversos. Era ben trist! Feia pocs anys que Pau hi havia iniciat aquella comunitat i li arriben notícies que ja hi ha divisions! El desig legítim de cercar la saviesa –però sovint massa en connivència amb la cultura pagana imperant– els portà a una reducció de la fe cristiana i a rivalitzar entre ells segons les diverses escoles de pensament. Com si tot es reduís a ser savi segons el món. Heus ací dos grans mals de la comunitat de Corint, i de tota comunitat: la relativització dels fonaments de la fe, bo i diluint-la fins a perdre’n la singularitat, i la divisió entre els membres de la comunitat ...

Mateu 5:17-37 La reconciliació és un element necessari per a la convivència humana i significa recuperar o reconstruir el que es trenca en trossos o es fa malbé. Hem de reconèixer, tal com ens recorda Jesús, que sovint entre nosaltres, els que ens diem cristians, també es donen situacions de conflicte que trenquen aquests ponts de comunicació i fraternitat. És per això que entre els cristians s'aixequen murs construïts amb indiferència, amargor i ressentiment. En aquest context Jesús ens recorda que abans d'acostar-nos a Déu hem de reconciliar-nos amb el nostre germà. No podem presentar-nos davant del Senyor de la Vida amb un cor ple de ressentiment i rancúnia . És per això que viure els valors del Regne de Déu implica necessàriament viure una vida que busca la reconciliació amb Déu i amb els seus fills. Això ha de ser així perquè la reconciliació implica tornar a començar una relació més profunda i restablir amb fonaments més sòlids del que s'està enfonsant. Reconciliar-se...

Isa. 58:7-10; 1ª Cor. 2:1-5; Mt. 5:13-16 Aquests tres passatges tenen com a punt comú el nostre testimoniatge com a cristians, com a fills de Déu que volem viure de manera conseqüent la fe que professem. El text d’Isaïes està en el context de la practica del dejuni. El dejuni és una disciplina personal que un mateix s’imposa per a dedicar un temps especial a la comunió intensa amb el Senyor. Però per molts s’havia convertit en un espectacle per demostrar als altres la realitat de la seva fe. Era un dejuni que feien sense sentir-lo, sense convicció, simplement era un costum que havien adoptat. El Senyor, mitjançant el profeta els recorda la classe de dejuni que Ell desitja. No el que es fa forçat, ni el que es fa de forma rutinària, ni el que es fa perquè els altres et vegin; el dejuni que agrada a Déu és el que surt del cor i que es demostra envers els altres i no envers a un mateix. El dejuni que agrada a Déu és aquell que ens porta a compartir el que tenim a...

So 2, 3; 3, 12-13; 1Co 1, 26-31; Mt. 5, 1-12a En el fons dels tres textos bíblics una mateixa dificultat: l’esquerda oberta entre el món i el Crist. El Dia del Senyor, dia esperat per Israel com a realització plena de les seves esperances de salvació, era anomenat el Dia de la còlera del Senyor, i el profeta anuncia que el poble volgut per Déu, que Déu mateix es reserva com a la seva heredat, és humil i pobre. Sant Pau recorda als Corintis que els cridats no ho són d’entre els homes que destaquen pels valors i virtuts del món; ben al contrari, Déu ha volgut fer seus els necis, els plebeus, els febles, els que el món menysprea, els que no poden gloriar-se dels propis mèrits. la mateixa predicació del Crist, narrada per sant Mateu, capgira els valors habituals, exalça la pobresa d’esperit, la mansuetud, el patiment per la manca de justícia. Però el món és la creació de Déu, i Déu “veié que era bo” (Gen 1). D’on ve, com s’ha produit la manca de comunió que des del primer dia segellava la ...

Quan més jove em resultava sorprenent la resposta tan ràpida dels primers deixebles a la crida de Jesús. ¿Com era possible que uns individus amb la vida ja feta, es posessin a seguir així com així un desconegut? Però Jesús no era un desconegut per a ells; Mateu, en el seu esquema catequètic, simplifica les coses. Aquesta crida, a la platja del Mar de Galilea, pressuposa un coneixement i un tracte anteriors, dels quals se'n fan ressò Lluc i Joan. Els primers deixebles responen perquè han sentit Jesús i l'han vist actuar i el seu exemple és llum per a ells i els atreu. Ben segur que el coneixement que tenien fins aquell moment era imperfecte, però van comprendre que Jesús portava esperança, la llum de l’amor de Déu, i que amb Ell començava una cosa nova. Possiblement, en aquell precís moment encara no eren capaços de veure l'abast de la persona i el missatge de Jesucrist, el qual canviaria i marcaria la història de la humanitat per sempre. El Fill de Déu s'ha fet home i...

“Mireu l’anyell de Déu , que pren damunt seu el pecat del món...” Aquestes paraules que l’evangeli de Joan posa en boca de Joan el baptista, són al meu parer, les que porten el nucli de l’ensenyament catequètic d’aquest diumenge. Per entrar a descobrir el seu sentit cal que fem una hipòtesi, al menys didàctica però amb base històrica i exegètica, que potser no tots els especialistes de Joan evangeli hi estarien d’acord, però vàlida, crec, des d’una perspectiva pastoral i de lectura personal i espiritual : distingir entre el que un dia Joan el baptista pronuncià quan veié que Jesús de Nazaret “ venia cap a ell “ ( ací hi ha un gran contingut teològic en la literatura de Joan, cf. Apocalipsi ) i el que les posteriors redaccions de l’evangeli han “ embolcallat” donant-li més dimensions i matisos . Partim del text evangèlic, tal com el tenim, el text inspirat . “Anyell “ és atribuí ir a Jesús la funció d’Anyell pasqual, instrument de Déu per alliberar al poble d’Israel de l’esclavitud d’Eg...