Comentaris Bíblics Interconfessionals

1Co 4-11 " L'Esperit...distribueix a cadascú, un per un, tal com ell vol."   (v.11) L'Esperit té el mateix cor de generositat com el Pare, i vol distribuir.   "L'amor de Déu ha estat vessat en els nostres cors por l'Esperit Sant," diu en Romans 5,5.  L'Esperit ens estima molt i realment ens vol beneir. I, aquest Esperit d'amor té un somni: veure l'Església, la comunitat dels creients, aixecar-se amb força i reflectir la glòria del Senyor Jesús.  I, una part d'aquesta glòria és la santedat, la consagració a allò que és bo, i una altra part és la sanitat, el benestar físic, social, emocional i espiritual de tots nosaltres, i una tercera part és el Seu poder sobrenatural.  I, per això, "A cadascú li és donada la manifestació de l'Esperit en bé de tots." (v.7) " A cadascú ," diu.  No és qüestió només dels sacerdots, els monjos o els diaques.  Al final del passatge ho torna a dir, " a cadascú, u...

Lc 3, 15-16.21-22 La lectura d’aquest diumenge ens remet al Baptisme de Jesús. Ens trobem amb uns personatges centrals. El primer d’ells, Joan Baptista, el cosí de Jesús, que ja abans de néixer l’havia reconegut com a Messies i Salvador saltant de goig dins el ventre de la seva mare en escoltar la salutació de Maria a Elisabet. Joan és reconegut pel poble, té fama, té aura de santedat, però ell no se n’aprofita, no s’apropia d’allò que no li pertany. Joan sap prou bé que ell no és el Messies de Déu, encara que sí que és un dels encarregats de preparar-li el camí (al igual que Maria i Josep). Joan se sap molt inferior al Messies, al qual no és digne “ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies”. Joan és aquell qui anuncia als senzills, als nets de cor la bona nova de l’arribada del Salvador i, alhora, denuncia la impietat dels poderosos, la qual cosa li valdrà, primer, la llibertat i, després, la vida. Abans de lliurar la vida, Joan va tenir l’oportunitat de ser te...

Evangeli de diumenge: Mateu 2, 1 – 12. Permeteu que introdueixi el comentari d’aquest diumenge amb unes paraules de l’apòstol a la carta als Gàlates 4, 10 i 11, quan diu: “Ara vosaltres observeu escrupolosament festes, llunes noves, solsticis i caps d’any. Tinc por que no hagi treballat inútilment entre vosaltres.” I això ve a tomb perquè als cristians no se’ns ha manat mai que celebréssim el naixement de nostre Senyor Jesucríst. Sí, en canvi, i per mitjà de l’apòstol sant Pau, hem estat ensenyats a commemorar la seva mort (1 Co 11, 23-34). Jo no sé, ni tan sols vull especular-hi sobre si aquesta “llibertat” que el món cristià s’ha pres pel seu compte, quan estiguem un dia en la presència del Senyor, ens en farà un retret. Avui –el calendari ens hi obliga– ens toca parlar de la visita d’aquells homes savis, els mags de l’Orient que, instruïts per la seva ciència i seguint el curs d’un estel, aquest els va guiar cap a Betlem; cap a la casa on l’infant Jesús vivia amb els seus pa...

Lc 1, 39-45 Trobo en l’Evangeli d’aquest 4t diumenge d’Advent algunes idees prou significatives. Primer de tot veig un cant a la dona i a la maternitat. Quatre protagonistes (bé, després afegiré algun més) dues dones i els seus fills encara no nascuts. Dues dones plenes de l’Esperit Sant (cinquè protagonista) que s’abandonen a la voluntat de Déu pare (sisè protagonista). Elisabet estèril, Maria verge i les dues porten dins seu una vida (obra de Déu) per què les dues han dit si al voler de Déu. Es dóna entre Maria i Elisabet un diàleg curt però intens. Elisabet reconeix en Maria a la Mare del seu Senyor i des de la seva experiència de veure les promeses de Déu acomplertes dóna a Maria la certesa que la promesa que Déu l’ha fet a ella també s’acomplirà. Trobo, també, en aquest fragment de l’Evangeli un cant al servei. Maria ens dóna a tots un bon exemple de sol·licitud en el servei als necessitats. No es queda a casa ufana pel fet d’haver estat escollida per Déu per a ser la ...

Lluc 3, 10 – 18 Hem comentat alguna vegada que el primer i més important missatge de Joan –i, per descomptat, també de Jesús– va ser: “Penediu-vos i creieu en l’evangeli.” Aquesta és la pedra de toc que mostrarà si una predicació qualsevol està inspirada en l’Esperit Sant o si es tracta de paraules, i només paraules, que no vénen de l’Esperit. Joan el Baptista no tenia altre missatge que el que venia de dalt. En el comentari de l’evangeli de diumenge passat, sobre l’evangeli de Lluc, 3, 1-6, hem llegit que Joan “recorregué tota la comarca predicant el baptisme de conversió per al perdó dels pecats.” Ja veieu, doncs, si n’era d’important la missió encomanada a Joan. De resultes del seu ministeri la gent li preguntava: “Doncs, què hem de fer?” Les paraules de Joan havien mossegat les seves consciències, ja que eren molt indulgents amb si mateixos, igual com molts milions de “creients” avui en dia. I el Baptista, que no tenia cap mena de delicadesa a l’hora d’acusar, els tractava ...

Lluc 3, 1-6 "Joan anà...predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats." (v. 3 Joan Baptista tenia un missatge molt senzill: per rebre el perdó dels pecats cal una 'conversió'. La paraula original 'metanoia' vol dir 'canviar de pensament i donar-se la volta amb les accions'. Això és molt més que rebre el bateig d'aigua. És molt més que fer pregaries boniques. És voler agradar a Déu amb tots els aspectes de la vida. I ho fem? En quines àrees necessitem encara d'aquesta 'metanoia'? Esperit Sant reconeixem que seguim fent coses i pensant de maneres que no li agraden al nostre Pare Celestial. Converteix-nos avui i ajuda'ns a ser més com el nostre Senyor Jesús. Amén. Per l'altre banda, inclòs aquells que més s'esforcen per fer sempre el que Déu vulgui, tard o d'hora acaben pensant i actuant amb egoisme igualment. 'No hi ha cap just, ni un de sol,' diu en Romans 3,10. I per tant, no hi ha n...

ALCEU EL CAP BEN ALT Lc 21, 25 - 28 - 34, 36 A l’Evangeli que avui en aquest primer diumenge d’Advent sens presenta, Jesús ens diu: Alceu el cap ben alt perquè molt aviat sereu alliberats, estigueu atents. Aquestes paraules ens volen ajudar a preparar-nos per les grans festes del Nadal. Mirant el nostre món, les dificultats de les nostres famílies, la crisi, la violència de gènere, un podria pensar que la fi del món és al costat nostre, que no hi ha res a fer, fins i tot la mort d’un familiar proper, la malaltia d’un ésser estimat, tot ens pot portar al pessimisme. Per això la litúrgia d’aquest primer diumenge d’Advent ens crida a mirar amunt, a descobrir aquest camí de la fe i de la confiança vers un Déu present i solidari en la nostra situació de cada dia. La lectura que sens proposa de Jeremíes, ens presenta la gran promesa de Déu: «Vindran dies, diu l’oracle del Senyor, que compliré aquella promesa que tinc feta a la Casa d’Israel.» Avui, a nosaltres sens torna a ...