Comentaris Bíblics Interconfessionals

Mt 5, 17-37 Ens trobem en els capítols que l’evangelista parla del  començament del ministeri de Jesús a Galilea (4, 12-16, 12). I Jesús comença el seu ministeri amb un anunci que ja trobem en Joan Baptista: “Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.” I després de la crida als primers deixebles, Jesús centra la seva activitat messiànica, en tres punts essencials: ensenyar a les sinagogues, anunciar la bona nova del Regne i guarir al poble de malalties i xacres de tota mena. Recordem què diu Joan Baptista quan Jesús demana ser batejat: “Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu vens a mi!” Jesús, el Messies de Déu, és el Servent, que profetitza el profeta Isaïes. Déu revela al món el seu Fill, un Messies sofrent que ve a alliberar-nos de tot esclavatge i ens guia a la comunió d’amor, a la nova vida en Déu, el nostre Pare. Amb aquest objectiu, Jesús ens adreça, a través de l’evangelista Mateu, aquest programa profund de vida autèntica, que enceta amb la sa...

Mateu 5, 13 -16. “ Vosaltres sou la sal de la terra. [...] Vosaltres sou la llum del món. ” Trobem aquestes  declaracions en el tan conegut i anomenat “Sermó de la muntanya”, quan  Jesús, veient la gent pujà en un lloc alt i, d’allà estant, començà a instruir els seus deixebles. Però, allò que esperonà el Senyor a iniciar aquest discurs, guia clara i manament per als deixebles, fou “ la visió de la multitud ” (v. 1). Les multituds sovint eren presents en els sermons que Jesús adreçava als seus. En un altre lloc d’aquest mateix evangeli llegim que “ en veure les multituds, se’n compadí, perquè estaven malmenades i abandonades com ovelles sense pastor. ” (9, 36). Aquesta és la condició en què es troba tota persona humana: “ Està sense Déu i sense esperança en el  món. “ (Efesis 2, 12).                               ...

 Lluc 2, 22-40. Els meus ulls han vist el Salvador. La narració de Sant Lluc, ens posa en evidencia aquell gram moment de la presentació de Jesús en el magnífic Temple de Jerusalem. La tradició de l’Església n’ha fet una gran festa, com una projecció del ressò de Nadal, de l’Epifania, ... d’aquesta realitat viva de Déu fet persona, com nosaltres, que ve a salvar el món. Ell és el Messies esperat. L’Església de Jerusalem, en el segle IV, ja celebrava aquesta festa que es va estendre en el món cristià. Cap el segle X, es coneix com a festa de la Purificació de la benaurada verge Maria i té un marcat to marià. Més endavant es centra, de nou, essencialment en Jesús, referida com a “La Presentació del Senyor”, sense oblidar el paper important de Maria, ja que els misteris del Senyor i de la seva Mare, convergeixen sempre. Els cristians del segle XXI seguim amb força, ajudats per la Litúrgia aquesta diada, on hi afegim el ritus de la llum, amb la benedicció de les candeles que m...

1Co 1: 10-13, 7 Crec que tots els creients en el Fill Unigènit de Déu al llarg de la Història, des de fa aproximadament  2014-2017 anys, sembla que va haver un error a l’hora de confeccionar el calendari Gregorià que és amb el qual ens datem, ens hem de plantejar el Veritable Evangeli. Creure, Sentir, Viure i no seguir doctrines i/o persones que ens puguin portar a error. És en el cor de cada creient on ha de brotar, ser Església-Eklesia-Cridat per Déu, és un mateix Sentir i Seguir el Veritable i Suprem Sobirà, qui ens va donar el seu Fill per salvar-nos. Que Bo que és Déu. Benediccions.                                               Josep Lluís Agulló

Jn 1, 29-34 Després de l’episodi del baptisme de Jesús, llegit el diumenge passat, l’església ens proposa avui aquest evangeli. Els protagonistes són els mateixos de la setmana passada: Jesús, Joan Baptista, l’Esperit Sant, Déu Pare i el públic al qual va adreçat el relat, els jueus dels temps immediatament posterior a Jesús, la resta del món, nosaltres ... Joan ens presenta Jesús de Natzaret com aquell qui ha de batejar amb Esperit Sant, com l’Anyell de Déu que ve a llevar el pecat del món, pagant amb la seva pròpia vida pel pecat de la resta dels homes, pels nostres pecats. Per segona vegada Joan reconeix Jesús. Recordem la visita de Maria a Elisabet (mare de Joan) la seva cosina, quan el seu fill exulta de goig dins seu en escoltar la salutació que adreça Maria a la seva mare. Ara, adults tots dos (Joan i Jesús), en plena realització del seu ministeri Joan i en els inicis de la seva vida pública Jesús, s’esdevé una altra trobada entre tots dos. Potser l’última de ...

Homilies del Parenostre - Breviarium totius evangelii (TERTULIÀ, De oratione, PL 1,1153). Diumenge Baptisme de Jesús - A (12-01-2014): Is 42,1-4.6-7; Salm 28; Ac 10,34-38; Mt 3,13-17. Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: «Senyor, ensenyeu-nos una pregària... Jesús els digué: «Quan pregueu digueu:... (Lc 11,1ss). Pare nostre, que esteu en el cel: Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant. Llavors el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut» (Mt). Una presentació oficial de Jesús a Israel i al món. Jesús ambaixador, plenipotenciari de Déu, representació de Déu, Déu mateix. Ara a Déu el trobem expressat en Jesús. Déu, ara, es fa present en l’acció solidaria, humana i humanitzadora, de Jesús per al món. Jesús és acció salvadora de Déu en la història. El Déu Pare es revela en el ...

Mt 1,18-24 Abans que neixi Jesús en Belén, Mateu declara que portarà el nom de «Emmanuel», que significa «Déu amb nosaltres». La seva indicació no deixa de ser sorprenent, perquè no és el nom amb que Jesús va ser conegut, i l'evangelista ho sap molt bé. En realitat, Mateu està oferint als seus lectors la clau per apropar-nos al relat evangèlic. Perquè en Jesús «Emmanuel», veiem en els seus gestos, en el seu missatge i en la seva vida el misteri de Déu. Aquesta fe anima i sosté a els qui seguim a Jesús. Aquest és el gran regal del Nadal: Déu amb nosaltres. Déu no pertany a una religió o una altra. No és propietat dels cristians. Tampoc dels bons. És de tots els seus fills i filles. Està amb els qui ho invoquen i amb els qui ho ignoren, perquè Ell habita en tot cor humà, acompanyant a cadascun en les seves penes i les seves penes. Vivim temps de crisi econòmica, social, política, familiar, personal. Vivim temps on sembla que tot trontolla. Sembla com si visquéssim un tem...