Comentaris Bíblics Interconfessionals

            PLAN DE DIOS PARA UN HOMBRE CIEGO      (JUAN  9 : 1 a 41) I)  Su Condición : “ Ciego de nacimiento” (v.1)      No sabía de colores,de medidas; sólo una vida de oscuridad y dependencia. .    Compasión y miseria.       Los discípulos incluso atribuyeron aquel mal a algún pecado cometido por el ciego o        sus padres (v.2y3). Interpretaron su desgracia al estilo de los “amigos” de Job, en el       Antiguo Testamento. II)  Su Humillación: “ El Señor escupió en tierra,hizo lodo y lo puso en sus ojos” (v.6).     Es curioso, pero Cristo varió muchas veces su forma de sanar. A veces usó saliva      a veces tocaba;en otras introducía los dedos, y en ocasiones sólo pronunciaba      palabras.      S...

Sant Joan, 4, 5-42 En aquest tercer diumenge de pasqua, m'agradaria centrar-me en les últimes paraules del text de l'evangeli de sant Joan (v.42): “i sabem que veritablement aquest és el Salvador del món, el Crist”. Estem acostumats a sentir certes paraules que formen part del nostre propi llenguatge. Quantes vegades hem sentit i dit que Jesús és el Salvador del món? , però que significa que Jesús és Salvador?, és més, de què ens salva? Urgeix recuperar el significat profund del que és i implica la salvació oferta per Jesús. La salvació és la comunicació plena amb Déu, però per que  aquesta es doni, Jesús ens ha de salvar del nostre propi egoisme, de la nostra falta de gratitud, del nostre desinterès dels que sofreixen. És, llavors, quan reconeixem que l'Esperit ha actuat en nosaltres, que hem estat salvats per estimar, per compartir, per tendir ponts de pau amb el nostre proïsme. Moltes persones al voltant nostre viuen situacions de solitud imposades, de falta d'...

Gn 12,1-4a; Salm 32; 2Tm 1,8b-10; Mt 17,1-9.   Déu, pare entranyable..., Abbà . Pare nostre, que esteu en el cel: Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, els qui esperen en l’ amor que els té... Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l’ esperança que posem en vós (Sl). Confiant en Déu ja ens sentim fills, segurs a les seves mans, com un nen/a en els braços de la mare/pare, de la mare que sempre vetlla (mirem les mares què fan). És la revelació del Déu-Amor, dador de vida; el Déu des del que vivim la vida. «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’ he complagut; escolteu-lo» (Mt). En la revelació de Jesús com a Fill, el fill per excel·lència, Déu també es revela com a Pare entranyable; tota l’acció de Jesús manifesta la paternitat / maternitat de Déu, ... també la creu és la creu del Pare. Si també volem ser fills d’aquest Déu, mirem Jesús. Vingui a nosaltres el vostre Regne. «Vés-te’ n del teu país, del teu clan i de la...

Mat 4:1-11 Aleshores l'Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés. Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final tenia fam. El temptador se li acostà i li digué: --Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans. Però ell li va respondre: --L'Escriptura diu: L'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. Llavors el diable se l'enduu a la ciutat santa, el posa dalt de tot del temple i li diu: --Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix. Diu l'Escriptura: Donarà ordre als seus àngels, i et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres. Jesús li contestà: --També diu l'Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu. Després el diable se l'enduu dalt d'una muntanya molt alta, li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu: --Et donaré tot això si et prosternes i m'adores. Li diu Jesús: --Vés-te'n, Satanàs! ...

Is 49, 14-15     Ps 61, 1-3.6-9ab 1Co 4, 1-5                         Mt 6, 24-34  “ No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses ”, sense que sigui possible cap entremig. Si les benaurances no eren prou clares com a expressió de la mirada de Déu sobre el món, aquesta afirmació no deixa cap dubte. La conversió del cor és imprescindible per a poder mirar el món com Déu el mira. Si acollim el missatge de Jesús sense canviar el cor, podem fer autèntiques atzagaiades. Jesús ens ensenya sempre sempre que la clau de la interpretació de la Revelació és l’amor i no pas el poder. L’acció de Jesús, les seves paraules, els seus gestos, només es poden entendre posant l’amor com a clau d’interpretació. Un Déu que no estima seria l’expressió màxima de l’opressió. El poder i la ciència de Déu són bastant irrellevants quan no serveixen per a donar sup...

Diumenge 7è Temps Ordinari - A /  Lv 19,1-2.17-18; Salm 102; 1Co 3,16-23; Mt 5,38-48. Trobem Déu sencer identificat, present, amagat... en cada fill i filla seus. No el busquem en altres temples. Pare nostre, que esteu en el cel: ... rescata de la mort la teva vida i et sacia d’amor entranyable... Com un pare s’apiada dels fills...  (Sl). Són la paternitat i maternitat de Déu: treu del no res per omplir d’amor i de vida cada fill i filla, i totes les creatures. Entranyablement Déu és amor. Germans, ¿no sabeu que sou un temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú profana el temple de Déu, Déu li’n demanarà compte, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres... (1Co). Cada persona és lloc privilegiat de la presència de Déu; cada persona és sagrada; cada ésser humà és lloc natural de Déu, és teofania i manifestació de Déu, qui toca i menysprea una persona, profana aquest santuari prime...

Evangeli segons Mateu 5,17-37 Amb l’Evangeli d’avui ens trobem davant d’una de les parts més significatives del Sermó de la Muntanya en la seva versió mateana, composició feta a partir de diverses fonts, destinada essencialment a la comunitat judeocristina, per això hi han diferències amb la versió llucana del Sermó que es dirigeix a un altre tipus d’oients. En el cas que ens ocupa ens trobem amb un material molt específic com són les famoses «antítesi», de les que en aquest fragment se’ns ofereixen quatre.  Cal encertar a llegir be Mt 5,17 quan fa referència a donar plenitud als Profetes i la Llei, no abolint-la. El Sermó de Jesús, per a Mateu, és un imperatiu i una exigència, que no queda simplement en una praxi jurídica, ritual o moral, sinó en el fet de ser fidel a Déu i per això es parla de «plenitud». La «Llei i els Profetes» no sónsimplement les dues parts essencials de la Bíblia, sinó que hem entendre’ls com la història de Déu amb el seu poble que ha d’arri...