Comentaris Bíblics Interconfessionals

Mc 9, 2-10 La narració de "la transfiguració" de Jesús, segons l'Evangeli de Marc, ens situa en un escenari històricament molt familiar, ja que a l'Antic Testament la muntanya del Sinaí va ser el lloc de trobada entre Déu i l'home. Jesús es fa acompanyar per tres apòstols: Pere, Jaume i Joan, que sense saber-ho es convertiran en testimoni fidedigne d'un dels moments clau de l'evangeli, la transfiguració que es produeix en Jesús per  revelar-nos la seva naturalesa divina. Allà a la muntanya, immersos en un silenci contemplatiu, Jesús es transforma. Tot el seu ésser es revesteix d'una metamorfosi que endinsarà els ulls dels apòstols en una mirada il·luminada pels ulls de la fe. Observen Jesús fulgurant, "el seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així". És el moment que ens mostra la transcendència de Jesús, i els apòstols fan experiència d'un fet que s'escap...

Gn 9, 8-15 En aquest text del Gènesi veiem com Déu pren l’iniciativa i, després del diluvi, fa un pacte amb els homes, però no només amb els homes sinó també amb la natura, la qual hem de cuidar i salvaguardar, perquè no és patrimoni de ningú, sinó de tots els homes. Qui diu natura diu també recursos naturals. Alguns homes no tenen el necessari per a viure perquè altres malbaraten el que no els hi correspon. Tinc cura dels demès? Tinc cura del medi ambient? Sóc conscient que la terra pertany a les generacions venidores? Què faig per cuidar-la? El text també ens fa una comparació entre les aigües del diluvi i les del baptisme, que renova i regenera. Àdhuc els quaranta dies del diluvi ens remeten als quanta dies que Jesús passà al desert i als quaranta dies de la quaresma que acaben d’encetar. Una nova oportunitat per acostar-nos  més al nostre creador i salvador. 1Pe 3, 18-22 Crist patí d’una vegada per sempre. No hi ha cap altre sacrifici que el sacrifici de la creu i...

Mc 1,40-45 En aquest relat trobem tres verbs importants: trobar, tocà i quedà pur Jesús atenent a aquest leprós revela un nou rostre de Déu. La lepra era una malaltia que suposava l’exclusió social, la persona havia de viure allunyat dels seus. Jesús es mostra compassiu davant la situació i li dona la integritat com a persona i el torna a la comunitat. El leprós també va transgredir les normes de la religió per acostar-se a Jesús; revela al mateix temps la fe que tenia posada en Jesús. En aquell temps els leprosos eren persones totalment excloses de la societat, no podien participar en res. Si qualsevol persona els tocava quedaven impurs davant les autoritats religioses i davant la llei de l’època. Els leprosos estaven condemnats a la soledat marcada per la societat i la religió. En aquella època havia una manca de medicaments i la por al contagi i la necessitat de defensar la vida de la comunitat, obligava a què aquestes persones haguessin d’estar aïllades. Quan la perso...

Lectura de l’evangeli segons Sant Marc En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà i la va fer llevar, la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula. Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s’havia aplegat davant la porta i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era. De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant. Simó, amb els seus companys, sortí a buscar-lo. Quan el trobaren li digueren: «Tothom us està buscant.» Ell els digué: «Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió.» I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis. Introducció Cal d...

Evangeli de Marc  1,  21 - 28 Jesús, Fill de Déu i Senyor nostre, arrenca l'acció del seu ministeri tot just acabat l'acte del bateig en la seva persona oficiat per Joan el Baptista. I aquí comença la crida als primers deixebles per a formar part del grup escollit, especial, que farà que l'acompanyi fins als seus darrers dies sobre la terra i, fins i tot, però no tots els del grup, a la tan amarga experiència de la mort, i mort en una creu... Simó, Andreu, Jaume i Joan. Són els prmers a ser incorporats al seu grup d'homes que havien d'anunciar la bona nova de la salvació ens Crist. Amb aquests quatre, els qui foren pescadors i, juntament amb ells, els altres que més tard s'hi afegiran, es disposa a dur a terme la missió encomanada per Déu Pare, aquella missió ja establerta des d'abans de la fundació del món per a la salvació dels creients en el seu fill Jesús. Jesús va a Cafarnaüm amb els primers deixebles, i no triga gens a presentar-se com a mest...

Marc 1:14-20 Avui Marc ens parla del seguiment a Jesús. Hem de senyalar que és una crida personal, una invitació de Jesús a fer via amb ell. No és una invitació per unir-se a una causa o per acceptar una filosofia o canviar de religió. Seguir a Jesús és molt més profund i transformador, implica canviar, per la gràcia de Déu, d'una forma de pensar, d'estar i sentir. Per tant, nosaltres com aquells deixebles, hem de deixar de fer el que estem fent per seguir al costat de Jesús. Aquest “deixar” pot ser literal per alguns (sacerdots, missioners, laics treballant al tercer món…), però per a la majoria de nosaltres aquest “deixar” és una invitació radical per a viure ,en el nostre context personal, un estil de vida totalment diferent que es nodreix dels valors del regne de Déu i d´aquesta forma ser llum i sal per els demés. És per això, que les nostres comunitats de fe estan formades per homes i dones que han decidit caminar junts plegats seguint a Jesús. Però hem de ser realistes...

1S 3,3b-10.19; Salm 39; 1Co 6,13b-15a.17-20; Jo 1,35-42. Trobar-nos amb Jesús i, coneixent-lo, ens quedem amb ell. Pare nostre, que esteu en el cel: Ara, Déu, el trobem en Jesús de Natzaret : «Mireu l’anyell de Déu» . «Rabí..., on us allotgeu?... Veniu i ho veureu» . «Hem trobat el Messies» (Jo). Avui, l’encontre és amb Jesús. Jesús, el Crist, és la nostra vocació, per ell Déu ens crida a ser fills, hereus de tots els seus béns, materials i espirituals, que és la nostra vida digna, expressada, viscuda en tots els seus aspectes, facetes i dimensions, materials i espirituals. Estar amb Jesús, trobar-nos amb ell..., això és el que ho canvia tot, canvia la vida, la manera de pensar i fer; és la revolució de l’Amor. Un descobriment de Jesús progressiu, una conversió que es va realitzant a mida que se’l vas tractant i coneixent, i vivint amb ell... «... Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra» (Jo). I Jesús ja configura la vida. Faci’s la vostra voluntat, així a la te...