Comentaris Bíblics Interconfessionals

Quan se li va complir el temps, Elisabet tingué un fill. Els veïns i els parents sentiren a dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor, i tots la felicitaven. Al cap de vuit dies es reuniren per circumcidar l'infant i volien que es digués Zacaries, com el seu pare. Però la seva mare s'hi va oposar dient: --No! S'ha de dir Joan! Ells li replicaren: --Però si no hi ha ningú de la família que porti aquest nom! Llavors feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es digués. Ell va demanar unes tauletes i va escriure: «El seu nom és Joan.» Tots van quedar meravellats. A l'instant Zacaries va recobrar la paraula i començà a beneir Déu. Un gran respecte s'apoderà de tots els veïns. La gent parlava d'aquestes coses per tota la muntanya de Judea, i tothom qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: «Què serà aquest infant?» Realment, la mà del Senyor era amb ell. L'infant creixia i s'enfortia en l'Esperit, i va viure al...

Evangeli de Marc 4, 26 - 34 Heus ací una paràbola de Nostre Senyor:   El gra de mostassa ; paràbola que trobem narrada només a l'Evangeli de Marc. Aquesta llavor tan remenuda, ell la va aprofitar per mostrar-nos la importància d'allò que en aparença és petit. Per tant, així ho veiem en l'opinió de la gent sobre aquest minúscul gra: és tingut com a cosa petita, proverbial, diríem, i tant!. Una cosa sense entitat, al cap i a la fi, com a exemple de poca consideració. Ens trobarem, però, que ben aviat haurem canviat de parer, ja que l'Escriptura ens ensenya, i les paraules de Jesús en són la prova, que les coses minúscules, i aquesta en especial, no han de ser tingudes com a coses inferiors i, ni de cap manera, menyspreades... Fixem-nos, per un moment, en com ha d'estar constituïda l'Església de Jesucrist. Mirem-la talment com si contempléssim la formació d'una família humana: Un home i una dona, els dos principals i necessaris elements que han de c...

Marc 2:23-3:6 Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats. Tot fent camí, els seus deixebles es posaren a arrencar espigues. Els fariseus li van dir: --Mira, per què fan en dissabte això que no és permès? Jesús els respon: --¿No heu llegit mai què va fer David quan van tenir necessitat de menjar ell i els qui anaven amb ell? 26 Tal com es diu en el passatge del gran sacerdot Abiatar, David va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d'ofrena, que solament poden menjar els sacerdots, i en va donar també als qui l'acompanyaven.I els deia: --El dissabte ha estat fet per a l'home, i no l'home per al dissabte. Per això el Fill de l'home és senyor fins i tot del dissabte. En una altra ocasió Jesús va entrar a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada. Ells l'espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar. Jesús diu a l'home que tenia la mà paralitzada: --Aixeca't i posa't aquí al mig. Llavo...

Marc 3,20-35 Aquest diumenge l'Evangeli està clarament dividit en dos temes: l'atac continu dels mestres de la Llei i la definició de Jesús de "qui és la seva família". l’Evangelista ens situa i ens diu que és hora de menjar. que Jesús està a casa. La casa: lloc íntim; lloc on es troben els seus familiars; lloc on et poden ajudar; lloc on descansem, on recuperem la força. Lloc de pau. Un podria imaginar que Jesús va a tancar la porta amb cura per aïllar-se una mica ... Però és una altra realitat la que l’espera ... Un cop més, la gent s’aglutina, fins fer-se present en la privacitat. Jesús no pot descansar; ni tan sols pot menjar. És cert que ja esta acostumat a aquesta forma de vida! Es a casa, que Jesús es pren el seu temps per guarir la sogra de Pere; a casa, Jesús va anunciar el Regne de Déu, va perdonar els pecats, va curar una persona paralitzada; en una casa, Jesús comparteix el seu menjar amb publicans i pecadors ... Tot això ens porta a pensar...

P rotectora dels cristians, mitjancera constant davant el Creador! Des de l’inici de la vida pública del seu Fill, Maria intercedeix per nosaltres: “No tenen vi”. I, abans com ara,ens diu: “Feu el que Ell us digui!”. Irina Gorainoff , al seu llibre la vida de Sant Serafí de Sarov , escriu: “Hi ha moltes maneres de no tenir fe...La pitjor és la de tenir una fe racional i enraonadora. Certament no està pas exclòs que la fe pugui ser defensada amb l’ajuda de la raó, però per això cal que la intel·ligència, en estat de gràcia, es nodreixi de les profunditats de la vida divina. Quan s’asseca aquesta font, comença el racionalisme religiós que correspon a les paraules de sant Pau. “Si algú creu conèixer alguna cosa, encara no ho coneix com ho hauria de conèixer” (1Cor 8, 2)”. Els Sants Pares i els himnògrafs dels primers segles, diuen una i altra vegada que tot retòric queda mut davant el misteri de la Mare de Déu, que els filòsofs esdevenen ignorants, que tota llengua humana és incap...

Dt 4,32-34.39-40; Salm 32; Rm 8,14-17; Mt 28,16-20. Déu també és amor, també necessita estimar i ser estimat. Pare nostre, que esteu en el cel: ... si mai s’ha sentit dir que un poble hagi escoltat la veu de Déu... com tu l’has escoltada..., que cap déu hagi intentat d’anar a treure per a ell un poble... Reconeix avui que el Senyor és l’únic Déu... (Dt). És la revelació d’un Déu que surt de si mateix abocat en nosaltres, i alliberador per nosaltres del no-res i de tota situació de mort. Déu-Amor generador de vida. Ens estima. És el nostre Déu? La terra és plena del seu amor. La paraula del Senyor ha fet el cel, amb l’alè de la boca ha creat l’estelada, a una paraula seva, tot començà, a una ordre d’ell, tot existí... Que el vostre amor, Senyor no ens deixi mai... (Sl). Ho sabem, la vida és possible gràcies a qui ens estima, a qui ens ha estimat primer; la vida, la creació sencera, és espai del Déu-Amor que ens genera, revelació d’un amor que ens fa; l’hauríem de ...

(El Grup Estable de Diàleg i Consell Ecumènic en les conclusions de la darrera reunió, vam decidir que en els temps forts, tot i que no coincidim tots en un mateix calendari, sí coincidim en la seva vital importància per la nostra fe i, per tant, aprofitarem l’espai del Blog, perquè els membres que vulguin del grup facin les reflexions que considerin més adients.)   Pentecostés es la fiesta en que somos enviados, bajo el influjo del Espíritu, a continuar con la misión de Jesús. A diferencia de Babel, Pentecostés es la fiesta del encuentro y del reencuentro con los demás y también es tiempo de la escucha atenta del hermano y del Señor. Vivimos tiempos convulsos donde los acontecimientos se suceden a toda velocidad, no tenemos tiempo para el sosiego y la reflexión. Como seguidores de Jesús  también nosotros vivimos mirando el futuro pero olvidando vivir el presente. Urge por tanto, prestar oídos atentos a la voz de Dios. Pentecostés es un tiempo para la reflexión pausad...