Comentaris Bíblics Interconfessionals

PASQUA La festa de Pasqua comporta en  la litúrgia catòlica dues celebracions diferents: la Vigília Pasqual i la missa del dia. Ens fixem en les lectures de la Vetlla Pasqual. Textos:             Rm 6,3-11                                  Ps 117,1-2.16ab.17.22-23                           Mt 28,1-10 1.       “ No tingueu por !” Deixem que ressonin en nosaltres les paraules de l’àngel del Senyor i de Jesús mateix. De què hauríem de tenir por si fins la mort ha estat vençuda? 2.       La pasqua de Jesús és l’inici de la nostra pasqua personal. Jesús ha arribat al cap del camí: la resurrecció. Aquest pas definitiu de Jesús no seria massa significatiu si no fos perquè el dinamisme engendrat per la seva resurrecció és preludi i prom...

Sí, aquest diumenge aclamem Jesús amb els nostres rams, i cal fer-ho amb tota l’ànima, però encara serà més important l’escolta de la Passió que són les pàgines més sagrades de l’Evangeli. Aquestes ens narren els fets contemporanis de la nostra història i de Jesús. Si aquells cristians només ens haguessin dit que creien que Déu s’havia manifestat en els seus dies i en la forma humil de servent i que després va morir i va ressuscitar ja seria més que suficient. És el testimoni dels primers cristians, senzill però decisiu per a la resta de la humanitat. Cal que sapiguem captar la força celebrativa i catequètica d’aquest diumenge. Però desitjo remarcar dos detalls de la passió: el primer és greu: la passió de Jesús comença al si de la seva comunitat: allí hi és entregat i allí dóna el seu cos i la seva sang, és traït per Judes, que al final proclama la innocència de Jesús, i és negat per Pere. El segon és que el poble té el coratge d’assumir la pròpia responsabilitat qu...

En el camí cap a Pasqua, els tres diumenges centrals ens presenten tres idees claus: Jesús és l'aigua viva que sacia la set de Déu Jesús és la llum del món que il·lumina tota l'existència humana Jesús és la Resurrecció i la Vida, aquells que creuen en Ell, aquells en els qui habita l'Esperit de Déu, encara que morin viuran per sempre. La resurrecció de Llàtzer que ens relata l'evangelista Joan, és un miracle espectacular, Jesús ressuscita un mort, però no ens podem quedar en l'espectacle. La resurrecció de Llàtzer ens posa de manifest la identitat profunda de Jesús: Jesús és la resurrecció i la vida. El Fill de Déu és fill del Déu de la vida, i ens anuncia la resurrecció del Fill. El relat de la resurrecció de Llàtzer mostra certs paral·lelismes amb la resurrecció de Jesús que celebrarem d'aquí a poc: el dol de la gent i el de les dones, la pedra que tanca el sepulcre, anticipen l'escena que viurem la nit de Pasqua. I J...

 Efesios 5, 8-14 Formas de existir que se contraponen no sólo por el cómo sino por el qué (erais tinieblas y sois luz).  Esta concepción dentro de contextos iguales, tiene paralelos en el N.T, sobre todo en el evangelio de Juan y quizás, han ejercido una influencia importante los escritos de Qumram. Luz y tinieblas se conciben aquí como dos esferas de poder en las cuales existimos: nosotros mismos somos luz, o somos tiniebla. No somos objetos sin vida ya que cumplimos en nuestro propio caminar lo que somos. Como “hijos de luz” se nos insta a separarnos de la contra-esfera (tiniebla). Eso no quiere decir tener un cuidado escrupuloso por nosotros mismos, una preocupación negativa de mantenernos intactos respecto al “mundo”, y que sea preferible no hacer nada a arriesgar algo. Nada de mantenerse fuera de, sino descubrir, “sacar a la luz” mantenerse firme en esa esfera de luz que destruye el poder de la esfera de la tiniebla. Iluminar no es sólo irradiar, es ...

Jesús i la samaritana La lectura d’un text, avui una narració bíblica pren sentit  -vida- pel lector en la mida que se’l fa seu, això és, en la mida que esdevé Paraula i Paraula de Déu : que sent en el seu cor ( el seu interior ) que Déu li diu coses que augmenten o el fan avançar en el seu camí de deixeble de Crist. Què ens pot dir aquest fragment de l’evangeli segons sant Joan ? D’aquesta narració d’ un encontre entre Jesús i una dona samaritana? Evidentment ens dirà en la mida que l’escoltem, no únicament amb el sentit de l’oïda exterior ( inici necessari del camí ) sinó que el que sentim  - i d’alguna manera veiem “como si presente me hallare”- en el cor ( interioritat ) i que així produeixi un canvi o progrés en la nostra vida d’homes i dones cristians. I això és la pregària, el tu a tu amb el Senyor.  Perquè justament, al meu entendre, aquesta narració de Joan ofereix elements fonamentals com a paradigma o model de tota pregària del cristià. Vegem-ho. ...

  Homilies del Parenostre - Breviarium totius evangelii (TERTULIÀ, De oratione, PL 1,1153). Diumenge 2 de Quaresma - A (16-03-2014): Gn 12,1-4a; Salm 32; 2Tm 1,8b-10; Mt 17,1-9. Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: «Senyor, ensenyeu-nos una pregària... Jesús els digué: «Quan pregueu digueu:... (Lc 11,1ss). Pare nostre, que esteu en el cel: Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, els qui esperen en l’amor que els té; que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l’esperança que posem en vós (Sl). Confiant en Déu ja ens sentim fills, segurs a les seves mans, com un nen en els braços de la mare, de la mare que sempre vetlla (mirem les mares què fan). És la revelació del Déu amor, pare, dador de vida; el Déu que venerem i des d’ell vivim la vida. «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo» (Mt). En la revelació de Jesús com a Fill, el fill per excel·lència, Déu es revela com a P...

Mateu 4:1-11 L'episodi conegut com "les temptacions de Jesús" és un relat en el qual  s’agrupen  de forma resumida les temptacions que va haver de superar Jesús al llarg de tota la seva vida. Encara que Jesús viu mogut per l'Esperit rebut a el Jordà, res li aparta de sentir-se atret cap a formes falses de messianisme. Dit d'una altra manera més crua: a Jesús se li planteja realitzar la seva missió messiànica sense passar per la creu. Ell és plenament conscient que la seva manera d'entendre i viure la relació amb el Pare implica preocupar-se pels més febles i necessitats; i això li portarà problemes per part dels religiosos. El relat de les temptacions de Jesús va ser recollit en els evangelis per alertar als seus seguidors. Hem de ser lúcids. L'Esperit de Jesús està viu a la seva Església, però els cristians no estem lliures de falsejar una vegada i una altra, la nostra identitat caient en múltiples temptacions, com per exemple, suavitzar el mis...