Comentaris Bíblics Interconfessionals

Evangeli de Marc  1,  21 - 28 Jesús, Fill de Déu i Senyor nostre, arrenca l'acció del seu ministeri tot just acabat l'acte del bateig en la seva persona oficiat per Joan el Baptista. I aquí comença la crida als primers deixebles per a formar part del grup escollit, especial, que farà que l'acompanyi fins als seus darrers dies sobre la terra i, fins i tot, però no tots els del grup, a la tan amarga experiència de la mort, i mort en una creu... Simó, Andreu, Jaume i Joan. Són els prmers a ser incorporats al seu grup d'homes que havien d'anunciar la bona nova de la salvació ens Crist. Amb aquests quatre, els qui foren pescadors i, juntament amb ells, els altres que més tard s'hi afegiran, es disposa a dur a terme la missió encomanada per Déu Pare, aquella missió ja establerta des d'abans de la fundació del món per a la salvació dels creients en el seu fill Jesús. Jesús va a Cafarnaüm amb els primers deixebles, i no triga gens a presentar-se com a mest...

Marc 1:14-20 Avui Marc ens parla del seguiment a Jesús. Hem de senyalar que és una crida personal, una invitació de Jesús a fer via amb ell. No és una invitació per unir-se a una causa o per acceptar una filosofia o canviar de religió. Seguir a Jesús és molt més profund i transformador, implica canviar, per la gràcia de Déu, d'una forma de pensar, d'estar i sentir. Per tant, nosaltres com aquells deixebles, hem de deixar de fer el que estem fent per seguir al costat de Jesús. Aquest “deixar” pot ser literal per alguns (sacerdots, missioners, laics treballant al tercer món…), però per a la majoria de nosaltres aquest “deixar” és una invitació radical per a viure ,en el nostre context personal, un estil de vida totalment diferent que es nodreix dels valors del regne de Déu i d´aquesta forma ser llum i sal per els demés. És per això, que les nostres comunitats de fe estan formades per homes i dones que han decidit caminar junts plegats seguint a Jesús. Però hem de ser realistes...

1S 3,3b-10.19; Salm 39; 1Co 6,13b-15a.17-20; Jo 1,35-42. Trobar-nos amb Jesús i, coneixent-lo, ens quedem amb ell. Pare nostre, que esteu en el cel: Ara, Déu, el trobem en Jesús de Natzaret : «Mireu l’anyell de Déu» . «Rabí..., on us allotgeu?... Veniu i ho veureu» . «Hem trobat el Messies» (Jo). Avui, l’encontre és amb Jesús. Jesús, el Crist, és la nostra vocació, per ell Déu ens crida a ser fills, hereus de tots els seus béns, materials i espirituals, que és la nostra vida digna, expressada, viscuda en tots els seus aspectes, facetes i dimensions, materials i espirituals. Estar amb Jesús, trobar-nos amb ell..., això és el que ho canvia tot, canvia la vida, la manera de pensar i fer; és la revolució de l’Amor. Un descobriment de Jesús progressiu, una conversió que es va realitzant a mida que se’l vas tractant i coneixent, i vivint amb ell... «... Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra» (Jo). I Jesús ja configura la vida. Faci’s la vostra voluntat, així a la te...

Is 42,1-4.6-7; Salm 28; Ac 10,34-38; Mc 1,7-11. Déu..., com l’aigua... Pare nostre, que esteu en el cel: ... Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui.... (Ac). Déu-Pare és sempre pare de tots, per qui cap fill és menystingut. Ens hauríem d’acostumar a pensar en plural per viure la fraternitat; la seva ja no és una salvació per a una resta escollida, ara tota la humanitat és cridada a la llibertat, a la vida, a estrenar temps nous, els de l’amor. ... quan sortia de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell, i es va sentir una veu des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut» (Mc). Déu-Família, imatge trinitària. Déu identificat, expressat, en el Fill per l’Esperit que és Amor; prop del Pare trobem l’Esperit i el Fill; i ara, un Déu abocat fora de sí per arribar a tots; és l’Amor que ens arriba. Déu-Família, novamen...

Gn 15, 1-6; 21, 1-3                 Ps 102, 1-6.8-9           R/. 102,7a.8a Hb 11, 8.11-12.17-19 Lc 2, 22-40 Dintre de les festes de Nadal, la litúrgia catòlica-romana ens presenta avui l'exemple de la família de Natzaret, la família de Jesús. La humanitat de Jesús és una humanitat plena (“ en tot igual com nosaltres, llevat del pecat ”) i necessitava una família per a ésser educat, alimentat, estimat... Una família excepcional, perquè pare i mare eren els millors models de fe, d'esperança i d'amor, tal com hem anat veient en les lectures de les festes ja passades. L'evangeli ens presenta els pares de Jesús complint la llei pel que fa referència al rescat del primogènit. Una antiga tradició religiosa de l'Orient obligava a oferir a Déu en sacrifici el fill primogènit, però el Déu d'Israel refusava aquesta pràctica bàrbara i la llei prescrivia un sac...

(Lc 2, 15-20 i Jn 1, 1-18) En el segle de les novíssimes tecnologies, de la ciència més avançada, dels èxits més rotunds del desenvolupament de les capacitats creatives i de la raó humana, ¿què tenim a veure amb aquesta manera de viure, pensar i actuar dels pastors de l’Evangeli? Com ens hi podem veure reflectits? Què sabem del que ells van sentir, envoltats de la glòria de Déu? Com podem saber com és la veu d’un àngel? Com podem fer per ser guiats per la revelació que se’ns dóna del cel? I, rebem aquesta mena de revelacions de dalt? Què té a veure amb nosaltres, vivint en aquest món d’avui? Sant Serafí de Sarov fa més d’un segle, a la seva conversa amb Motovilov , parla d’aquesta manera: En l’època en què vivim s’ha arribat a una tal tebior en la fe, a una tal insensibilitat enfront de la comunió amb Déu, que gairebé ens hem allunyat de la veritable vida cristiana. Els textos de la Sagrada Escriptura ens semblen avui estranys... En molts altres passatges de la Sagrada Es...

A Joan Baptista Déu l’envia com testimoni de la llum perquè comuniqui allò que a ell el fa viure i per això transmet als qui se li acosten aquesta confiança que ell té en Déu d’una manera senzilla i humil. Ell fa experiència i dóna testimoni de la proximitat salvadora de Déu.  Aquesta és una comunicació natural entre Déu creador i les criatures perquè les promou a l’existència i  les sosté permanentment en la mateixa.  Una comunicació de Déu que esdevé total en el Messies elegit, sobre qui reposa la plenitud de la divinitat d’una manera única, que no es repetirà mai més. Amb la vinguda del Messies, arriba el temps de la Bona Nova, el temps de l’abundància.  L’Esperit del Senyor és dóna generós i ungeix amb el seu amor tot aquell qui ho desitja i s’hi disposa. El nostre entorn necessita testimonis que parlin de Déu i que contagiïn confiança en Ell com ho feia el Baptista, obrint-li el camí enmig del poble. Ens fan falta testimonis de la llum enmig de la ...